Sergi Mateu: ‘A mida que s’acostava el dia de la representació als Lledoners cada cop més estava amb el cor encongit’

Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista, diputat al Congrés espanyol i segon president de la Mancomunitat de Catalunya. Des de la primera institució d’autogovern del Principat des del decret de Nova Planta, Puig i Cadafalch va crear institucions culturals, infraestructures viàries, telefòniques i elèctriques i va millorar l’agricultura.

Cent anys després, l’actor Sergi Mateu ha entrat a la presó dels Lledoners, on hi ha tancats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, per a representar-hi en forma de monòleg les memòries de Puig i Cadafalch. Sempre compromès amb el país, Mateu ha actuat en una cinquantena de films i sèries de televisió. Parlem amb ell per telèfon per a saber com ha estat la representació teatral davant dels presos polítics.

—Com ha anat?
—Diria que l’experiència ha estat molt positiva. Portar un tema polític a una presó, encara que fos de fa cent anys, remou coses. El teatre es fa per a tots els reclusos, no era només els nostres polítics. Aleshores, pot ser que hi hagi gent més interessada i gent que menys. Després s’ha fet un col·loqui. Diria que l’experiència és molt bona, portar la cultura a les presons és molt positiu des de tots els punts de vista. Crees una afició, la gent té ganes de veure la següent representació i de comparar els diferents estils. Pel que fa als nostres companys, que estan allà tancats, ho han agraït moltíssim.

—Com els heu vist?
—Avui era un dia especialment complicat després del que va passar al parlament. Si deixem de banda aquest rebombori, els he vist forts. Cadascú amb el seu caràcter, pot ser que algú ho porti millor o pitjor, però saben per què són allà i que això ha de servir per a alguna cosa, perquè hi hagi consciència fora i la gent empenyi. Depèn de la fortalesa emocional de cadascú portar-ho d’una manera o una altra, però he sortit content de veure’ls com els he vist.

—Com és que va escollir Puig i Cadafalch per fer un monòleg?
—Aquest monòleg es va estrenar el 30 de setembre de l’any passat, justament el dia abans del referèndum. Es va fer amb la dramatúrgia del director Marc Rosich com un encàrrec de la Federació d’ateneus per celebrar el centenari del naixement de Puig i Cadafalch. L’hem portat per tot Catalunya i s’ha acceptat molt bé perquè la història es repeteix. Els problemes que podíem tenir fa cent anys són els mateixos que podem tenir ara, amb diferents matisos però amb un comú denominador entre el govern espanyol i les aspiracions de Catalunya per assolir més autogovern. Que millor que un tema així per oferir-lo a una gent reclosa per temes polítics? Encara que no només s’ha fet per ells, amb aquest monòleg es crea una certa consciència de la situació política d’aquest país. Pot interessar més o menys, però és la realitat que tenim a Catalunya el 2018 i encara no sabem com acabarà ni per on anirà. Possiblement a alguns reclosos els agradaria més veure representacions de riure, però també està bé que s’adonin que hi ha coses que són importants.

—Com ha estat aquest col·loqui posterior?
—El monòleg dura una hora i, evidentment, no és de riure. Jo tenia una mica de por que hi hagués gent que no l’aguantés i parlés o s’aixequés, però tots l’han seguit fins al final. El col·loqui ha anat bé perquè cadascú ha expressat les seves sensacions, però anava una mica despenjat d’un fil conductor. Cadascú és lliure de dir i pensar el que vulgui. Possiblement no era gent preparada per trobar-se el que s’ha trobat i s’hagués hagut de fer una mica de preparació del que anaven a veure. Si estàs tancat a la presó i et posen davant la història de Puig i Cadafalch potser estàs una mica perdut. Però això no m’ha sorprès gens perquè estava obert a veure què passava. L’experiència ha sigut positiva i segur que ha remogut consciències, sobretot als nostres. Animaria els meus companys, si tenen alguna història, a portar-la allà per portar-los una mica de calor i transmetre’ls que som amb ells.

—Sou una persona compromesa amb el país. Quines impressions li ha causat entrar a la presó on hi ha tancats alguns dels dirigents independentistes?
—A mida que s’acostava el dia de la representació cada cop més estava amb el cor encongit perquè no sabia exactament què em trobaria. Estava nerviós per la responsabilitat que suposava entrar allà. M’he trobat molt agraït pel fet d’haver-hi anat i això ha sigut el que m’ha mostrat que he fet el que havia de fer. Si ho penses, és molt dur perquè són en una situació totalment injusta i a més hi ha la incertesa de no saber què passarà. Tots tenen por de la sentència, no saben quin serà el final. En tot això no hi pots pensar perquè si no no m’haguessin sortit les paraules, t’has de concentrar en donar-los en aquell moment el millor que tens. I dir-los que encara que som fora, som amb ells i no deixem de pensar-hi.

—I què us han respost?
—Emoció i agraïment. Però és clar, el dia d’avui estava una mica tacat per tots els fets d’ahir al parlament. D’una banda hi havia decepció i una mica de ràbia, per altra una mica de perplexitat. A ells les notícies no els arriben com a nosaltres, miren la televisió i es queden astorats perquè no hi ha els matisos de què ha passat. Això jo crec que els ha fet mal.