31.07.2017 - 22:00
El col·lectiu d’advocats Drets ha presentat una querella contra la Guàrdia Civil pels interrogatoris dels últims dies a càrrecs del govern per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. Drets també demana que se citi a declarar el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, en qualitat de testimoni, perquè expliqui aquesta actuació del cos policíac, com a màxim responsable dels cossos de seguretat de l’estat a Catalunya.
El president de Drets, Sergi Blázquez, assegura que els interrogatoris de la Guàrdia Civil formen part de l’operació Catalunya. També destaca que el cos de policia pot haver comès delictes de falsedat documental i usurpació de funcions, ja que el jutjat d’instrucció número 13 i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han dit que no havien ordenat els interrogatoris, mentre que les citacions de la Guàrdia Civil contenen referències a aquest jutjat.
—Heu presentat la querella contra els agents de la Guàrdia Civil que han ordenat els interrogatoris.
—Sí, però també s’estén contra totes les persones de les quals es pugui deduir una responsabilitat penal al llarg de la investigació i de la instrucció. El nostre objectiu és que s’esclareixi qui ha ordenat aquests interrogatoris i que es donin les explicacions corresponents als jutjats. A més, el jutjat d’instrucció número 13 és el que investiga Santi Vidal (ex-senador d’ERC), Lluís Salvadó (secretari d’Hisenda) i Carles Viver i Pi-Sunyer (director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern) per les manifestacions de Vidal, i això no té res a veure amb el referèndum.
—Per què demaneu que declari Enric Millo?
—Com a delegat del govern espanyol, és el màxim responsable de les forces de seguretat i de l’ordre públic de l’estat a Catalunya. Si el jutjat de guàrdia admet a tràmit la querella, sol·licitarem que se’l citi a declarar com a testimoni. Ell ha d’estar informat i estaria bé que expliqués davant el jutge si la Guàrdia Civil actua lliurement o sota instruccions judicials d’algun tipus. Entenem que els interrogatoris formen part de l’operació Catalunya.
—De l’operació Catalunya?
—Abans era amb la policia espanyola. Ara s’utilitza la Guàrdia Civil. Volem aclarir si els interrogatoris formen part de les investigacions o si és un petit grup de policies que actua pel seu compte i risc. S’intenta intimidar la gent i volem saber qui hi ha darrere d’això.
—Però la Guàrdia Civil pot citar persones a declarar sense ordre judicial per a reunir proves i després presentar-les si observa indicis de delicte.
—És correcte, però no pot dir que aquests interrogatoris els fa sota el mandat d’un jutjat d’instrucció amb unes diligències obertes. Tant el jutjat com el TSJC ja han dit que no havien ordenat aquestes actuacions. Qui les ordena? Es juga a la confusió, perquè no és igual anar a declarar sota un manament judicial que per citació de la policia. És una manera de coaccionar els testimonis.
—Quins delictes podria comportar l’actuació de la Guàrdia Civil?
—Els de falsedat documental, per les citacions, i usurpació de funcions, perquè actuen en nom de la policia judicial. Són delictes tipificats en el codi penal que poden comportar sancions econòmiques i, fins i tot, penes de presó.
—Quan preveieu que s’estudiï la querella? Confieu que prosperi?
—Crec que d’aquí a dos o tres dies es decidirà si s’admet a tràmit o es rebutja, i d’aquí a una setmana o deu dies ho sabrem. Confiem que sí que s’admetrà, perquè la querella està ben feta i hi ha fonaments jurídics. Demanem que s’esclareixi una cosa que tothom demana: els ciutadans, els partits; fins i tot partits contraris a la independència com el PSC.
