Sergi Blázquez: ‘Si guanyem, els membres del TC poden ser inhabilitats de quinze a vint anys’

El col·lectiu de juristes Drets va presentar ahir davant el Tribunal Suprem espanyol una querella contra vuit membres del Tribunal Constitucional (TC). No és habitual que membres del TC rebin querelles. Els acusen de prevaricació per haver rebutjat els recursos que el govern basc i el català van presentar a la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional que atorga a la institució la potestat de suspendre càrrecs que incompleixin les seves sentències.  VilaWeb ha parlat amb el president de Drets, Sergi Blázquez, perquè expliqui les raons del cas i per què han optat per una estratègia judicial tan directa i a l’ofensiva. I no únicament en aquest cas:  Drets ha presentat querelles contra Josep Ramon Bosch, ex-president de Societat Civil Catalana, la UEFA per l’afer de les estelades, l’ex-delegada del govern espanyol a Catalunya, Felipe González per unes declaracions i la Razón per haver publicat a la portada el nom de trenta-tres jutges.

—Per què porteu als tribunals els vuit membres del Tribunal Constitucional espanyol?
—Perquè han comès un delicte. És un delicte de prevaricació judicial. Com que són jutges, són aforats i, per tant, el seu cas l’ha de portar el Tribunal Suprem. La decisió que han pres és contrària a dret. Vulnera l’estat de dret i ho han fet sabent les agendes. I el codi penal estableix que això és prevaricació. La interposem davant el Suprem perquè obri diligències.

—Expliqueu per què creieu que han prevaricat. En què us baseu?
—Fem-ho entenedor. Es va reformar la llei orgànica del TC, aprovada al parlament espanyol amb majoria absoluta del PP. I des d’aleshores el TC té noves facultats: ara no únicament dirimeix, també pot sancionar, executar sentències i inhabilitar. I això és contrari a dret. Un òrgan que sentencia no pot mai ser el que executi. Mai. És una barbaritat jurídica.

—I ningú no hi va presentar recurs?
—I tant. El govern del País Basc i la Generalitat de Catalunya van presentar un recurs al TC. Van dir que era anticonstitucional. I el TC va sentenciar que no. El TC va avalar la legalitat de la reforma del PP. I és aquesta resolució del TC que nosaltres denunciem com a prevaricadora. Perquè ells saben que és contrari a dret. Ho fan per una raó política i per uns interessos extrajudicials i jurídics. De fet, dels 11 membres del TC, vuit van creure que la reforma era legal i tres van votar-hi en contra. Per això nosaltres presentem querella contra els vuit i no contra els tres. No estem sols. El món jurídic espanyol ja va alçar el crit al cel, i ara un dictamen de la Comissió de Venècia ens dóna la raó, perquè diu que això no pot ser i que desaconsella al Consell d’Europa aquesta decisió. Nosaltres ho hem preparat des de fa mesos. I, veient que la Comissió de Venècia ens dóna la raó, n’hem incorporat el dictamen a la querella.

—Quina pena els podrien imposar, als vuit membres del TC, si guanyeu?
—És una pena d’inhabilitació. No pas de presó. La inhabilitació serà més àmplia que no la del Mas. Aquella era administrativa i aquesta és judicial. Si guanyem, els membres del TC poden ser inhabilitats entre quinze i vint anys per exercir de magistrats. Nosaltres comuniquem que s’ha comès el delicte i el codi penal parla de penes mínimes i màximes. I podria arribar a vint anys.

—Si el TS sentencia en contra, a qui hauríeu de recórrer?
—Encara hi hauria el Tribunal de Drets Humans d’Europa, a Estrasburg. O un recurs d’empara al TC. Però creiem que seria absurd d’anar-hi.

—Les querelles contra membres del TC no són habituals. N’hi ha cap precedent?
—N’hem trobat un. Bildu va interposar una querella contra el TC, per una admissió a tràmit. És l’únic precedent que tenim. No és habitual que s’interposin querelles contra els magistrats del TC. Bildu va perdre perquè no es va admetre a tràmit. Però la qüestió nostra és diferent i més greu. Parlem de resolucions, no admissions, sabent que eren contràries a dret.

—Quant pot tardar el Suprem a pronunciar-s’hi?
—Pot prendre la decisió de no admetre-ho a tràmit, arxivar el cas, relativament de pressa. Setmana Santa. O estudiar-ho a fons, tardar més i admetre la querella a tràmit. Poques setmanes.

—Drets té una estratègia més a l’atac, veig.
—Exacte. És això. Ho heu dit molt bé. Quan vam néixer, vam dir que naixíem per parar els peus, plantar cara, aixecar-nos, posar-nos drets davant les injustícies. I que no podia haver-hi impunitat a la catalanofòbia. Amb les armes que tenim, que són el dret, doncs actuem. No ens n’avergonyim. Creiem que tenim raó, plantem cara i interposem denúncies i querelles. No anem a la defensiva, no. Anem a jugar amb les seves armes.

—Per què és més guanyadora l’estratègia a l’atac que la defensiva?
—Perquè almenys competeixes al mateix nivell que ells. Penseu que ells ens trinxen a querelles i inhabilitacions. Tenim inhabilitats presidents, consellers… Ara vindrà Carme Forcadell, la mesa, regidors. Doncs ja és hora de planta cara. I si els membres del TC i el Suprem arxiven o no donen la cara, doncs és el pas previ per a poder anar a Europa i explicar què passa aquí: no hi ha divisió de poders. I que el món judicial és plenament polititzat.

—Vau començar la feina arran de la quantitat de piulets catalanofòbics.
—Sí, per això vam néixer. Vam interposar una primera denúncia per delictes d’odi. Al cap de dues setmanes va haver-hi l’accident de Germanwings, un fet molt colpidor per a nosaltres, on es burlaven de les víctimes i familiars pel fet de ser catalans. Fins ara la catalanofòbia tenia impunitat, i no s’havia perseguit mai. Els sortia de franc. Vam sortir per actuar contra això.

—Quins altres afers heu portat?
—Hem denunciat el president de Societat Civil Catalana, que es va trobar obligat a dimitir el càrrec, perquè des de la seva pàgina de Facebook amenaçava a qui defensava el dret de decidir. El jutge va creure que el cas havia prescrit i es va arxivar. Hem comparegut com a acusació popular contra el diari La Razón i Marhuenda, per l’afer dels trenta-tres jutges sobiranistes. Hem presentat querella contra l’ex-president espanyol Felipe González per manifestacions. Vam presentar un recurs contra la decisió de l’ex-delegada del govern espanyol de prohibir estelades al Camp Nou, que vam guanyar, i les estelades van poder-hi entrar. Tenim la UEFA demandada, per la sanció que va imposar. El cas és ampli, com veieu.

—Personalment, sou un dels advocats de Francesc Homs.
—Sí. Però aquest afer el porto des del despatx, amb Eva Labarca, i no des de Drets. Hem portat la defensa d’Homs al Suprem, sí.

—I amb estratègia a l’atac, crec.
—Bàsicament, la defensa que vam exposar és una mica diferent de la que hi ha hagut al TSJC. La nostra defensa ha estat no negar els fets, assumir-los, però dir que no són delicte. I, per tant, demanar-ne l’absolució. Era cert, i notori, que Homs va tenir una actitud principal amb el 9-N. Però això no és cap delicte. I n’estem prou contents: dels nou anys d’inhabilitació que li demanaven, li n’han acabat demanant un.

—Qui sou Drets?
—Drets és una associació de professionals del món del dret, bàsicament advocats, però també procuradors, notaris i professors. Entitat inscrita al registre d’entitats al Departament de Justícia. No tenim ànim de lucre i tot ho fem de manera gratuïta i voluntària. Per a les despeses (pagar procuradors o finances) fem campanyes de micromecenatge. Ja n’hem fet una, amb Tot Suma, per a una finança de 3.000 euros. I va anar molt bé. I ara, per a l’afer del TC, si s’admet, i hi ha una fiança, preparem una nova campanya.

—Per què la necessiteu, una fiança?
—En acusacions populars, la llei preveu que, si et presentes, el tribunal, per admetre’t, et pugui demanar una fiança a dipositar al jutjat per respondre a futures costes i despeses. Si vols formar part del procés, has de pagar. Si no pagues no pots, i si pagues sí. I aquests diners sí que els demanem. Estem segurs que la gent respondrà.

—M’he deixat res?
—Hem notat que la gent ho trobava a faltar. La gent ens diu endavant i que ja era hora. I que a la societat civil catalana calia algú que en nom d’un ideal democràtic actués jurídicament. Notem agraïment. Estem molt contents d’haver-la encertada.