Sergi Ametller: “Podríem cobrir el 45% de l’energia de les comarques de Girona i seria renovable”

El Parc Tramuntana és el projecte d’instal·lar un parc eòlic a vint-i-cinc quilòmetres de Roses i catorze del cap de Creus. De moment tot són estudis previs, i no s’ha presentat cap sol·licitud formal de concessió. Previst d’acabar el 2026, seria un parc flotant que generaria energia a partir del vent que hi bufa, la tramuntana. Segons el parc, les trenta-cinc torres podrien proveir el 45% de l’energia que necessiten els municipis de la demarcació de Girona, i seria energia renovable. És un projecte que es presenta aquests dies, i que ha trobat moviments en contra, com el de la batllessa de Roses, de Junts. Reclamen que el parc s’allunyi encara més, per evitar l’impacte paisatgístic. Alguns altres hi estan a favor, per impulsar les renovables a Catalunya, que és a la cua d’Europa. VilaWeb va entrevistar ahir Sergi Ametller, de l’equip directiu de Parc Tramuntana, perquè ens expliqués el seu projecte.

—Qui és Sergi Ametller?
—Sóc nascut a Barcelona, ara fa vora cinquanta anys. Sóc enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Catalunya. Tota la vida m’he dedicat a l’àmbit de l’obra i l’obra marítima. Vaig estar a Panamà vuit anys fent ampliació del canal, com a cap d’obra d’una part. I ara sóc a SENER, cap d’obra marina a Catalunya.

—SENER i Bluefloat són darrere el projecte de Tramuntana Parc. Qui són?
—SENER és una empresa privada, originàriament del País Basc, però tenim una oficina gran, amb quatre-cents treballadors, a Cerdanyola del Vallès. Hem fet molts estudis per a la Generalitat. I coneixem el territori. Bluefloat és una empresa especialista en eòlica marina, que té el suport d’un fons d’inversió americà, Quantum Energy Partner.  SENER i Bluefloat ens vam ajudar per promoure aquest projecte de parc eòlic flotant.

—Quin és l’avantatge de tenir el parc eòlic flotant?
—Amb la tecnologia fixa, l’estructura la claves al fons marí, i té un impacte al fons marí, a la flora marina. Fas impacte d’obra. La flotant és molt més lleugera. Fabriques una mena de vaixell flotant, amb tres àncores. Té menys impacte i és més net. T’estalvies tota l’estructura al fons per a fixar-lo.

—I com la portes, l’energia, cap a terra?
—Amb un cable, fix, que va soterrat per no molestar.

—Per què heu triat aquest lloc exactament?
—És l’únic on és viable un parc marí. Hem estudiat des del delta de l’Ebre fins a Portbou. Tot Catalunya. El paràmetre principal és el vent. D’aprofitable, n’hi ha a l’Empordà i al delta de l’Ebre. Però al de l’Ebre el vent és molt a prop de la costa. Massa a prop. L’únic que ens quedava era aquest. I en aquest, un cop descartem les zones protegides ambientalment (ocells, espècies marines, cetacis) ens queda un quadradet. I dins aquest quadradet, parlem amb la gent d’aquí per veure on col·loquem el parc.

—Amb qui parleu primer?
—En primer lloc, pescadors. Ocupem un espai on aquests senyors pesquen. I vam trobar-hi una bona solució. La zona de veda. Zona on ells no pesquen per regenerar el lluç. El lluç s’hi cria i quan surt de la zona el pesquen. Zona de veda prou gran, i allunyada de la costa. Vint-i-cinc quilòmetres de Roses i catorze del cap de Creus. I vam dir: fem-ho aquí.

—No podíeu anar a trenta quilòmetres, o més?
—No tindríem cap problema a anar a trenta quilòmetres. Però allà la zona és rica en pesca (escamarlà, gamba) i perjudicaríem els pescadors. S’ha de parlar amb ells. Però si hi hagués acord amb els pescadors, estem disposats a allunyar el parc encara més. Perquè volem consens.

—Quantes en voleu posar de torres, de molins, al parc?
—Trenta-cinc torres. Però això és en discussió. Si els alcaldes ens diuen fem-ho a vint-i-cinc o trenta quilòmetres, estem disposats a parlar-ne. I les mesures són: del nivell del mar a la punta de la pala superior, uns 258 metres. La torre arriba a 140 metres. I amb la pala, 258.

—Crítica que rebeu: és un parc amb impacte paisatgístic.
—Des del centre de poble de Roses, no es veu. El castell ho tapa. Des del cap de Creus, Cadaqués, Estartit, l’Escala, es veu i es veu petit. Això és més enllà de l’horitzó i la curvatura de terra ja n’amaga una part. Des del litoral en veuries 2-3 cm. Veuries petits pals. El que ens diu la gent és que semblen els arbres d’una navegació.

—Més comentaris que rebeu?
—Sou de l’ÍBEX, perquè a la gent la preocupa saber qui som. Mira, jo sóc un enginyer pencaire. I som quatre-centes que treballem a Cerdanyola. També els preocupen els ocells dels parcs naturals. Hi ha tres parcs naturals: Cap de Creus, els aiguamolls i les illes Medes. Hem col·locat el parc eòlic fora de les zones protegides per als ocells. I anem introduint dispositius que emeten sons que eviten que els ocells hi topin. També ens comenten l’evacuació.

—L’evacuació?
—El cable elèctric que arriba a terra. En el nostre cas, a Sant Pere Pescador, i des d’allà l’hem de fer arribar a Santa Llogaia, a quinze quilòmetres. La gent té por que no sigui una nova MAT. I el que hem dit és que la línia terrestre anirà soterrada per evitar impacte, perquè estem d’acord que si fossin torres l’impacte paisatgístic seria indiscutible. Per tant, soterrades. Què més ens comenta la gent? Què en treuen. Quins beneficis té el territori a canvi de l’estructura.

—I què en treuen?
—Sobirania energètica. Si Girona no vol eòlica marina com la nostra, ni terrestres, ni fotovoltaica, al final l’haurà de portar de fora. I serà dependent. Nosaltres posem damunt la taula una possible solució de fer energia de quilòmetre zero, i evitar portar-la de fora. Sobirania energètica.

—Llocs de feina?
—Es construiria a les drassanes de Tarragona. En manteniment, sí. Un centenar de llocs o dos-cents. També de recerca. Amb IREC signem un conveni perquè si construïm el parc els cedim unes posicions per a fer investigació al mig de la mar. Tindrien un laboratori a mar oberta, que no existeix a la Mediterrània. Investigadors vivint a l’Empordà. Els empresaris de Girona ens han demanat si a partir d’aquest projecte poden sortir més iniciatives, com fer hidrogen. Estem oberts a estudiar-ho, tot i que no és la nostra prioritat.

—La gent reclama de participar-hi.
—Això és obert. Les cooperatives, les entitats locals d’energia, els particulars. Els empresaris, els ajuntaments. Hi estem oberts. I també ens han demanat si en el preu de la factura, els residents, el podia sortir més barat. I també ho estudiem. Una mena de descompte per als residents. I per als hotelers, càmpings, etc. Mirem alguna línia de subvenció anual de la seva energia, perquè instal·lessin fotovoltaica. Plafons fotovoltaics. Coses que anem discutint.

—El parc repercutirà en el turisme?
—No. Un turista que va a la zona veu el molí molt lluny. No hi ha impacte. En tenim antecedents a Escòcia i als Estats Units. Fins i tot hi ha segments (joves i nord d’Europa) que hi veu segell de qualitat si l’energia és neta.

—De moment, però, teniu la batllessa de Roses (Junts), CUP i ERC mobilitzats en contra. Us hi heu reunit, amb la batllessa?
—Hi hem parlat. Ella diu que de moment no ho veu clar. Que necessita més informació. I més dades, localització. I ens demana si es pot allunyar. Nosaltres no hem presentat res oficialment. Tot són estudis previs. No hem presentat cap sol·licitud formal de concessió. Anem mirant de trobar un encaix al territori. I esperem trobar-lo. Parlem amb la Generalitat, amb els pescadors. Al final, a Catalunya, o implantem energies renovables, o no complirem els objectius del canvi climàtic. El 2030, ha d’haver-hi el 50% de renovables, si volem tancar les nuclears. I el 2050, el 100%. Si no ens busquem seriosament solucions de renovables no complirem els objectius de canvi climàtic. I l’enemic número 1 és canvi climàtic.

—Catalunya té un 8% de renovables. A la cua d’Europa.
— Entre un 8% i un 10%. Correcte.

—Si el vostre parc tira endavant, quina és la magnitud?
—Podem cobrir el 45% de l’energia de la província de Girona i seria renovable. Catalunya genera 45.000 gigawatts hora anuals. I al nostre parc serien uns 2.000. El nostre parc representaria al voltant del 5%.

—La competència, al final, és estatal
—La concessió es demana a Madrid, sí. Són aigües territorials espanyoles. Pot haver-hi més empreses, no nosaltres, que puguin preparar projectes i parlant amb el ministeri sense considerar el territori. Nosaltres no pensem així. Un projecte contra el territori és molt complex. Preferim fer-ho amb el territori. Però hi ha empreses que poden optar per parlar directament amb Madrid. I tant.

—Sense fons Next Generation, no tireu endavant?
—El projecte ha de sortir amb el fons Next Generation, o amb una subvenció estatal, com la resta de les tecnologies. Perquè les tecnologies noves tenen subvencions. La Generalitat ens ha inclòs en els projectes de Next Generation destacats, però no ens ha inclòs en els vint-i-set projectes emblemàtics, de curt termini.

—L’acord de Junts i ERC insisteix en la moratòria.
—Ho he llegit. I el nostre projecte no té res a veure amb un projecte que estigui a un quilòmetre o dos d’un poble. Som a vint-i-cinc quilòmetres del golf de Roses i a catorze del cap de Creus. I l’impacte paisatgístic és mínim. Com he dit, si hi ha acord amb els pescadors, estem disposats a allunyar el parc encara més. Creiem, per tant, que el nostre projecte té encaix en aquest acord de govern entre ERC i Junts. Cal diàleg, consens i lideratge polític. Seure en una taula i veure si això és una oportunitat per al territori.

—Voleu afegir-hi res?
—Això és una oportunitat per a l’Empordà i per a Catalunya. És un projecte de sobirania energètica on tots hi guanyem. La Costa Brava continuarà essent la Costa Brava. El parc eòlic és lluny de la costa, i pot ser una bona solució per al canvi climàtic. Són les idees clau que m’agradaria transmetre. I treballem buscant consens. I parlant amb tothom.