29.07.2017 - 09:22
|
Actualització: 29.07.2017 - 13:21
Pere Cardús escrivia fa poc que ‘el ciutadà es converteix en esclau en el moment que accepta el càstig injust i arbitrari del poder‘. Res més lluny de la realitat. El que et converteix en un ciutadà lliure de cadenes i vassallatges és el fet d’haver assumit que cap càstig t’aturarà en el camí de la llibertat. Allò veritablement revolucionari no és rebutjar el càstig, sinó manternir-se en el camí traçat cap a la dignitat malgrat el càstig amb el qual el poder t’amenaça. La resta de circumstàncies són floritures que no aporten res de rellevant o resten al potencial revolucionari dels qui només responen a la crida de la seva consciència i convicció.
Mahatma Ghandi o, a casa nostra, Lluís M. Xirinacs mai no van fugir de l’acceptació del càstig. La majoria dels insubmisos i, abans, els objectors van assumir també les conseqüències dels seus fets. Sense fugir, sense ser pròfugs, pagant amb presó molts d’ells. I en l’activisme de la Crida a la Solidaritat també vam assumir totes les derivades de les nostres accions amb desenes de detencions, judicis, multes i, fins i tot, ingressos a la presó. I el més important: avui els qui dirigeixen el país cap al referèndum s’han conjurat a no deixar-se condicionar per les coaccions penals i multes milionàries.
El que fa petit el poder és la fulminació de la seva capacitat de coaccionar, de fer por, d’imposar la seva autoritat. Quan els seus mecanismes de repressió esdevenen inoperants, el poder pateix, es desgasta i pot diluir-se ràpidament. I el que fa lliures les persones és la capacitat d’imposar-se i vèncer les arbitrarietats del poder.
La Caixa de Resistència només és un instrument que reforça el motor del canvi social i nacional que desafia l’status quo de l’estat.
La Caixa de Solidaritat no és cap assegurança de vida. Cap dels membres del nostre govern que avui desafien l’estat espanyol, assumint les conseqüències de l’arbitrarietat del poder espanyol, ho fan condicionats per l’existència d’aquesta caixa.
La Caixa de Solidaritat és l’eina dels qui no som al govern, al parlament o als ajuntaments i volem contribuir a fer petit l’estat i inoperants les seves eines de coacció.
Volem que aquells que desafien les amenaces del Tribunal Constitucional sàpiguen que els ajudarem tant com puguem. Que estem amb ells.
I què carall, quinze o més euros per deixar en rídicul l’estat espanyol, les seves multes i el tribunal de comptes es paguen amb plaer. Milers de persones ja ho han fet i prou bé que ho saben.
Amb el plaer d’aquells que sabem que l’1 d’octubre votarem i que amb la nostra aportació a la Caixa de Solidaritat farem un coixí més gran per a ajudar els nostres polítics sancionats i les seves famílies. Ningú amb mentalitat de vassall necessita la Caixa de Solidaritat. Aquesta només existeix per a aquells que ja han vençut l’estat espanyol i les seves amenaces. Fem-la gran, aportem-hi entre tots milions d’euros i, amb ella, fem insignificant l’estat espanyol i imparable la victòria l’1 d’octubre.
Jordi Sànchez, president de l’ANC
