17.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 17.03.2025 - 23:09
The Washington Post · Annabelle Timsit
Desenes de milers de manifestants han omplert els carrers de Belgrad aquest cap de setmana, en unes protestes que han estat la culminació de més de quatre mesos d’agitació popular contra el govern del president de Sèrbia, Aleksandar Vucic. Molts serbs acusen el president de no haver respost de manera prou contundent a l’esfondrament de la marquesina d’una estació de tren a la ciutat de Novi Sad, que deixà quinze morts el novembre passat. Les protestes representen un envit considerable per a Vucic, que ha dominat la política serba durant una dotzena d’anys.
El govern serb calcula que unes 107.000 persones van participar en la manifestació de dissabte a Belgrad, una xifra que els convocants situen en 325.000. A la protesta, hi participaren estudiants, professors, agricultors i, en general, residents de Novi Sad.
Durant la protesta, que transcorregué de manera pacífica pels carrers de la capital serba, els manifestants exigiren repetidament que el govern depurés responsabilitats pel desastre, i acusaren l’administració de corrupció i mala gestió.
Per la seva banda, Vucic ha provat d’atribuir les protestes a la ingerència estrangera. De fet, el seu govern fins i tot ha citat el tancament de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) com a justificació per a perseguir quatre organitzacions sense ànim de lucre vinculades a les protestes.
Dissabte, mentre les protestes continuaven als carrers del país, Vucic digué que el seu executiu havia captat el missatge dels manifestants: “Els membres d’aquest govern hem d’entendre per què tanta gent ha sortit als carrers. Som nosaltres, qui haurem de fer canvis”, declarà en una conferència de premsa.
El desastre de Novi Sad
Tot i començar com a moviment de protesta contra l’accident de Novi Sad, les protestes s’han acabat convertint en una “onada nacional contra la mala praxi del govern, la corrupció sistèmica i la manca supervisió institucional”. Ho diu Strahinja Subotic, que participà en les protestes de dissabte i treballa com a investigadora sènior al think tank European Policy Center.
Els manifestants atribueixen l’esfondrament a la corrupció dels dirigents polítics locals, a qui acusen d’haver fet els ulls grossos davant les deficiències en la renovació de l’estació. El ministre de Transports, Goran Vesic, dimití arran de l’accident, i la fiscalia l’ha encausat a ell i dotze persones més per càrrecs relacionats amb la seguretat pública, a més d’irregularitats en l’execució de les obres. Però les protestes han continuat, i els crítics del govern no han deixat de pressionar perquè la justícia també processi els acusats per un delicte corrupció.
El primer ministre serb, Milos Vucevic, dimití del càrrec el gener passat, tot al·legant que no volia “augmentar encara més les tensions en la societat serba”. Però la dimissió de Vucevic no ha resolt la crisi política subjacent, segons que explica Subotic en un correu electrònic, i la frustració pública amb Vucic no ha fet sinó créixer.
En aquest sentit, Subotic afegeix que la concentració de dissabte representà, sense cap mena de dubte, “la protesta més important de la història de Sèrbia, i el desafiament més gran al govern en els dotze anys que fa que és al càrrec”.
Un moviment molt ampli
Tot i començar com un moviment estudiantil, les protestes s’han anat expandint fins a incloure més sectors de la societat. “Molta gent els dóna suport”, assegura Engjellushe Morina, investigadora principal del grup d’experts del Consell Europeu de Relacions Exteriors.
Encara que la majoria de les protestes que han tingut lloc aquests darrers quatre mesos han estat pacífiques, també hi ha hagut alguns enfrontaments entre manifestants i agitadors pro-governamentals. El gener passat, durant un acte commemoratiu a Belgrad per les víctimes de l’accident de Novi Sad, un home va envestir un estudiant amb el cotxe. A la ciutat de Pozarevac també hi va haver un incident molt semblant. En total, segons el portal Balkan Insight, s’han detingut desenes de persones durant les protestes.
Morina explica que la resposta del govern a aquests incidents –i, en particular, les declaracions amb què Vucic semblava que treia importància a l’incident de Pozarevac– no han fet sinó atiar encara més la ira dels manifestants. “Això ha empipat molt la gent, perquè els fa creure que Vucic no es pren de debò tot això que diu sobre la necessitat de fer canvis”, continua.
Les tensions no afluixen
Els organitzadors de les protestes han fet unes quantes exigències a Vucic: que el govern publiqui tots els documents relatius a la investigació sobre les obres de renovació de l’estació de tren de Novi Sad, dirigides per contractistes xinesos, i que processi tots els implicats; que detingui de qualsevol persona implicada en l’atac contra manifestants; que s’indulti els manifestants detinguts i, finalment, que s’augmenti la despesa en educació.
El govern ha donat curs a moltes d’aquestes peticions. El gener passat, Vucic indultà tretze manifestants, mentre que la fiscalia obrí expedients penals a 41 persones per agressions contra manifestants i publicà documents relatius a la investigació de Novi Sad. El mes passat, el govern va aprovar una proposta d’esmena de la llei nacional d’educació superior que augmentava els salaris dels professors, reduí la matrícula a alguns estudiants i augmentà el finançament i la independència política de les universitats.
Però Morina diu que les concessions del govern no han posat fi a les protestes, perquè els serbs “ha perdut la confiança en la possibilitat que Vucic compleixi les seves promeses”.
“Vucic ha anat posant pegats, en compte d’abordar seriosament les preocupacions dels serbs”, afegeix.
Subotic, per la seva banda, diu: “Hi ha una atmosfera de desconfiança molt profunda, en gran part perquè el govern continua provant de deslegitimar tant els manifestants com les seves reivindicacions”.
Tot i atendre algunes de les demandes dels manifestants, el govern també ha insinuat –sense proves– que el moviment de protesta era finançat per potències estrangeres que volien desestabilitzar Sèrbia.
A començament d’aquest mes de març, Vucic titllà el moviment de “revolució importada” en una entrevista amb Donald Trump Jr., el fill del president nord-americà.
El mes passat, Vucic va citar el tancament d’USAID per part del govern Trump com a justificació per a les batudes a les seus de quatre organitzacions sense ànim de lucre serbes que, segons Belgrad, tenien vinculació amb les protestes. Les batudes han fet saltar les alarmes entre grups de la societat civil serba, que les han considerades un intent de silenciar i atemorir els crítics del govern.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
