Seran tres acusats a la sala, però som cinquanta mil al carrer i més de dos milions a les urnes

On són els que volien “España, camisa blanca de mi esperanza?” On son els que havien de regenerar l’estat espanyol després de dècades de dictadura, i tenien uns col·laboradors força lleials i pacients en els governs de Convergència i Unió per donar-los suport, per apuntalar l’ingrés d’Espanya a la UE, perquè sortissin els números del PIB, de les exportacions?
Per la meva part, des de la república catalana, no trobaran massa empatia els qui hagin de romandre sota el jou d’una monarquia, i d’un sistema injust i extractiu, perquè tampoc no l’he trobat en els que teòricament estaven a favor de la llibertat dels pobles.

On és l’agraïment per haver ajudat a modernitzar mínimament l’estat espanyol?
Com és que se sent únicament la veu d’alguns líders de Podemos, i prou? Amb això volen els federalistes del PSC trobar aliats per millorar la relació? I CSQP, ells tan ateus i resulten que creuen en el canvi de mentalitat , no ja de la classe dirigent , sinó de la classe mitja espanyola que esdevindrà fraternal a les consideracions catalanes? Que s’han begut l’enteniment? Que són cínics, innocents, o només idiotes?

Els propers mesos baixàra la marea de la “conllevancia”, del “autonomismo”, i deixarà al descobert els que van en pilotes. Els que només prostitueixen els mots i els raonaments per justificar que enlloc de treballar per fer sentir la veu en una república catalana de ciutadans lliures, prefereixen el coixí de la comoditat i de la queixa, de la complaença estèril, tot formant part d’una monarquia de súbdits submisos.

De moment, fem costat als líders que pagaran el preu de la seva gosadia i coratge. Tot recordant que som nosaltres, el poble, els ciutadans, els qui vam iniciar el procés, els qui primer vam arromangar-nos per ser voluntaris a les consultes populars, al 9/N, i que en veure el caire massiu que prenia, els polítics es van adonar que Catalunya havia canviat de paradigma, i que havien de posar-se al servei de la classe mitjana. El mèrit que pot recaure en ells per liderar la força del sobiranisme, ha de recaure en nosaltres , també i sobretot, per bastir-la, malgrat alguns somriures cínics i de suficiència.
En tot cas, anem avançant. Cada reacció espanyola a una acció catalana provoca una re-reacció catalana que els desorienta, que els atabala, que els retrata. Que enlloc de silenciar, amplifica i internacionalitza el nostre procés.

Ens volen jutjar a tots cridant-ne a tres, avui, i d’ací uns dies el quart, repescat desprès seguint les arbitrarietats amb que actuen. Però sento que ja tot plegat forma part d’un passat que cadascú ha d’haver superat perquè hem treballat, plegats, per a un futur millor, recollint la torxa dels precedents i fent-ho possible per a nosaltres i els venidors. Tant és la sentència que, predeterminada, ens facin saber. Inhabilitar? per a què? per servir de comparses a l’autonomia? per a promocionar-nos a les seves estructures de govern?. Ca, tot plegat és d’un altre món. Nosaltres no som d’eixe món. Avui tornem a fer un “Lluís Companys” i en farem tants com ens plagui, ni que només sigui per a donar feina als més de 350 periodistes d’altres tants mitjans que s’han acreditat i que ho faran saber arreu.
Indesinenter.

El que està fent avui Espanya contra Catalunya no té altre nom que no sigui una dictadura judicial. Ni democràcia, ni llibertat d’expressió, ni deixar que un poble pugui decidir el seu destí sense altre capteniment que el seu lliure albir.
La judialització de la política ha dut al govern espanyol a un cul de sac d’on no en sap sortir que no sigui fent servir les armes de les agressions cada cop més fortes i dures i saltant-se directament l’estat de dret.
Fa tres-cents anys que estem ocupats per l’estat espanyol i ara majoritàriament el nostre poble s’ha adonat que ja n’hi ha prou i que vol ser lliure com un nou estat del món. Hem de tenir molt clar que si el poble català vol ser independent, ho serà, per molts judicis que es facin i per moltes agressions que encara ens tocarà patir. No jutgen tres persones sinó a tot un poble i per tant hem d’estar al carrer com ara i manifestar la nostra rotunda disconformitat i ja veurem quines estratègies se seguiran a partir d’ara però el que és segur és que tots tres seran rehabilitats a la propera proclamació del república i no es descarten altres accions de resposta que segur que estan previstes.
Alea Jacta Est.

Certament, és “un judici que en realitat va contra tots”. I el més trist de tot plegat (per la imatge que té la justícia a Catalunya) és que ningú a Catalunya es pensa per un moment que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya coincidirà, a l’hora d’emetre el seu veredicte, amb el criteri inicial de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va afirmar de forma unànime que el el 9N no hi veia cap delicte, el 17 de novembre de 2014.
Si el compromís electoral (guanyador) de Convergència i Unió era de fer una consulta (que hauria estat vinculant si l’Estat hagués transferit, com es va fer al Regne Unit, la competència per convocar i organitzar referèndums), i era il·legal, l’Estat hauria hagut d’impugnar la candidatura o el seu programa quan es van presentar. I en ser convocada la consulta, d’acord amb una llei prevista a l’Estatut d’Autonomia (en un article no liquidada pel TC) i que específicament deia que no era un referèndum, jo i molta gent no hem entès mai com el 9N es podia portar als tribunals.
De la mateixa manera, l’Estat tan pretesament primmirat i que ara va histèric per aturar el referèndum del setembre que considera il·legal, no haurà prevaricat en inhibir-se davant d’un programa electoral, el de Junts pel Sí, enlloc d’impugnar-lo a temps, que conté un full de ruta (adaptat, això, sí, perquè tot i la victòria per 9 punts del Sí sobre el No, no van arribar al 50% els votants que van considerar que efectivament les eleccions eren plebiscitàries i que votaven “SÍ”) que Junts pel Sí, per mandat electoral i per no estafar els seus votants, està executant?

Totalment d’acord Vicent, sobretot vull ressaltar el teu darrer paràgraf: “Amb això paradoxalment la idea que uns tenen d’Espanya, ancorada en l’autoritarisme i en l’odi a la diferència, segresta amb aquest judici i amb tota la reacció paral·lela que estem veien aquella hipotètica idea d’una altra Espanya plural i amable on la catalanitat podria haver-se sentit còmoda. En nom d’Espanya, doncs, ells mateixos destrueixen la viabilitat d’Espanya i ens indiquen quin és el camí de la dignitat.”
Si ens consideressin espanyols i si consideressin que aquest territori -Catalunya-, fos Espanya, ja haurien fet fa temps, -per exemple-, el corredor del mediterrani. Per tant, queda clar que no som Espanya, son ells que amb les seves actituds d’autoritarisme ens ajuden a que marxem.

Imaginem per un moment que sense l’hàbil jugada de la CUP l’Artur Mas seguís sent president. Aleshores, un dels tres encausats seria tot just el president de la Generalitat, i l’escàndol internacional seria d’allò més gros. Espero que la gent que el va llançar a la paperera de la història tingui la decència de no anar al Palau de Justícia a fer el paperet i sortir a la foto.
Per cert, és la tercera vegada que un president o ex-president de la Generalitat, Lluís Companys ho va ser per dues vegades, és jutjat a Catalunya per la justícia espanyola. Tot un detall.

Penso que el mes important d’aquest dia es la mobilització de la gent, a partir d’ara la pilota torna al terreny de joc, que no es altre que el carrer. Això va començar al carrer i acabarà al carrer.
A partir d’ara les manifestacions seran diferents (han de ser diferents), i avui començarem a mesurar forces. Espero que l’ANC i Òmnium siguin conscients que ara tornaran a ser els grans protagonistes, no per que els polítics no facin la seva feina (que es la principal i mes important) si no perquè la gent es el gran actiu de tot plegat i quan les coses vagin mal dades: amenaces, coaccions, rumors i tot allò que pugui desmoralitzar al personal l’actitud de tots nosaltres serà determinant. Si tot-hom es conscient de tot això, arribarem lluny i segurament aconseguirem l’objectiu però fora bo conscienciar-nos que ara depèn més que mai de tots nosaltres i que si no s’assoleix la fita possiblement la culpa i la responsabilitat sigui nostra.

No hi ha una altra manera de veure-ho. Ens jutgen a tots els que anàrem a votar aquell 9 de novembre. Un acte que no va ser altra cosa que un exercici de democràcia al qual tots els catalans tenim dret com a ciutadans lliures que ens sentim i som.

Per això el nostre suport total a l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau en aquests moments difícils, perquè amb la seva defensa de la democràcia al nostre país, van permetre que més de dos milions de votants poguéssim dipositar la nostra papereta a l’urna malgrat les amenaces d’un estat que ens ignora i ens vol sotmetre.

El judici, que només es pot qualificar de polític, és una prova més de la incapacitat de l’estat d’entendre què està passant a Catalunya. A partir d’aquí els errors que farà el govern espanyol s’aniran acumulant i seran exposats als ulls del món.

La internacionalització del conflicte és ara ja un fet que només pot perjudicar la imatge d’Espanya.

El judici pel 9N demostra, una vegada més, que els governs espanyols raonen amb l’entrecuix. Si aquella votació no va tenir conseqüències segons Mariano Rajoy, perquè és objecte d’un judici polític?. Ells, els denunciants, són qui li atribueixen qualitats, que prèviament li havien negat.
Que no parlin de malversació de cabals públics, ni prevaricació, perquè en aquest cas la querella hauria estat en altra instància.
Avui, una vegada més, la fera espanyola, ensenya les urpes, i això no passa desapercebut enlloc del món democràtic.
L’excés de testosterona té conseqüències, el reg sanguini es desplaça als genitals i deixa de regar el cervell. Així els vi va…..