12.09.2018 - 15:21
|
Actualització: 12.09.2018 - 16:08
El teatre català ha estat notícia aquestes darreres setmanes després de la dimissió polèmica de l’ex-director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, i el debat sobre el seu relleu. En aquest ambient ha nascut a Twitter l’etiqueta #SerActriuÉs, que, malgrat que no hi té a veure directament, sí que vol confrontar els comentaris ‘condescendents sobre què ha de fer una actriu o deixar de fer’ sorgits a les xarxes arran d’aquest debat, tal com ha manifestat la seva creadora, Júlia Barceló.
Amb un estil semblant al del #Metoo entre les actrius de Hollywood, el #SerActriuÉs serveix per a denunciar el masclisme dins el sector amb històries viscudes en primera persona. En molts casos, les actrius denuncien la cosificació a què són sotmeses, amb una pressió constant per a tenir un aspecte físic d’acord amb allò que exigeixen directors i productors. Ací teniu un recull dels missatges més destacats:
Com veig molta gent opinant sobre com les actrius hauríem d’enfocar la nostra feina, que som unes figa-flors perquè no ens deixem “modelar” pels genis creadors, que no sabem res de la vida ni del teatre… proposo un joc que ja ha començat @lacarlarovira.#SerActriuÉs
— Júlia Barceló🎗 (@Barcelo_neta) 3 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que la gran majoria de personatges que interpretaràs al llarg de la teva vida siguin escrits per autors que et consideren un complement dels homes que surten en l’obra.
— Júlia Barceló🎗 (@Barcelo_neta) 3 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que els teus companys homes, sobretot en l’audiovisual, et passin 20 anys fent de la teva parella i que tu no puguis passar dels 25.
— Júlia Barceló🎗 (@Barcelo_neta) 3 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que quan decideixes passar a la direcció sigui un fet anecdòtic però quan ho fa un actor OH HA NACIDO UN NUEVO CREADOR ATENCIÓN.
— Júlia Barceló🎗 (@Barcelo_neta) 3 de setembre de 2018
#SerActriuÉs haver de “barallar-se” pel paper de LA NOIA en qualsevol producció on els companys homes tenen 10 personatges per repartir-se.
— Júlia Barceló🎗 (@Barcelo_neta) 3 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que el teu vestuari i calçat sigui molt més incòmode que el dels homes, fins i tot perjudicial, que hagis d’arribar una hora (mínim) abans que la resta per maquillar-te i pentinar-te…
— Júlia Barceló🎗 (@Barcelo_neta) 4 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que el teu perfil et condicioni molt més que als homes perquè la pressió normativa és molt més asfixiant en nosaltres.
— Júlia Barceló🎗 (@Barcelo_neta) 4 de setembre de 2018
#SerActriuÉs també és això:https://t.co/jI0SC4TWUi
— Júlia Barceló🎗 (@Barcelo_neta) 4 de setembre de 2018
#SerActriuÉs Que et proposin per un paper, dir que estàs embarassada i que et diguin: – ostres, deixe-m’ho estar, que així tindràs un embaràs més tranquil-. 🤮 #menjamlovari
— Maria Rodríguez Soto (@MariaRodgzSoto) 12 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que et diguin que si t’operes les boles de bichat i el nas treballaràs més.
— Marta Aran (@AranMarta) 4 de setembre de 2018
#SerActriuÉs haver-te de justificar constantment perquè et fan mal els ovaris. O que et convidin a marxar d’un assaig ja que no s’han de barrejar aspectes personals (aka la menstruació) amb la feina, és poc professional.
— Alicia G. Reyero (@aliciagreyero) 12 de setembre de 2018
#SerActriuEs que el director comenti mentre passeu notes amb l’equip com portes depilat el parrús després de fer un nu.
— Laura Pau (@laurapax) 12 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que tothom mengi en un catering abans de rodar, i et vingui un tècnic i et digui: Tu no que la propera seqüència vas amb banyador.
— Marta Aran (@AranMarta) 11 de setembre de 2018
#SerActriuÉs haver d’endurir-te, mirar als ulls del director i haver-li d’aclarir que et miri com a una persona i no com a una dona-femella. #CoñoYa
— Blanca Garcia Lladó (@Blanca_gllado) 11 de setembre de 2018
#SerActriuÉs si tens més de 35anys ser INVISIBLE!!
— Ariadna Suñé 🎗 (@Ariadnasue) 6 de setembre de 2018
#SerActriuÉs llegir i rebre guions on els personatges femenins només apareixen sexualitzats o per ‘explicar millor la història d’ell’. #hartura
— Júlia Truyol (@JuliaTruyol) 11 de setembre de 2018
#SerActriuÉs anar a una prova de vestuari (perquè era una peli de l’edat mitjana) i encabir-me en un vestit que em costava respirar i dir-me: Et va una mica just, però no tenim vestits més grans. No mengis gaire fins al rodatge i llestos! (Quedaven 7 dies per rodar). #tvpublica
— Marta Aran (@AranMarta) 12 de setembre de 2018
I amb l’estrès de no excedir-me menjant per res perquè m’entrés el vestit. Ara pensant-ho fredament, la gent de vestuari no va fer bé la seva feina i punt. A tota actriu li haurien de donar un vestit on pogués respirar mentre fa la seqüència.
— Marta Aran (@AranMarta) 12 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que t’hagis de barallar amb un director perquè no vols ensenyar els pits (perquè no calia veritablement per explicar la història) i dir-te que això és molt poc professional.
— Marta Aran (@AranMarta) 4 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que sempre et facin fer de tres tipus de dona: tonta “aniñada” o fràgil (fins al 20 i pico…), femme fatale (20 i 30), o amargada (30 cap amunt).
— Marta Aran (@AranMarta) 4 de setembre de 2018
Ah i de mare! (25, 30 amunt….).
— Marta Aran (@AranMarta) 4 de setembre de 2018
#SerActriuÉs quedar-te sense pausa a l’assaig perquè el director vol fer el passe amb maquillatge i caracterització. I els actors, a fora, berenant.
— Júlia Truyol (@JuliaTruyol) 11 de setembre de 2018
#SerActriuÉs haver d’aguantar durant tot un procés d’assaig que el director es refereixi a vosaltres com a “nenes” (nenes per aquí, nenes per allà, nenes això, nenes allò), mentre que als teus companys homes els anomena pel nom.
— Diana Gómez (@dianagmz7) 11 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que un director et digui que et baixa la nota d’un taller de l’IT per “haver estat tímida” en una escena amb contingut sexual. El mateix director ens va dir (a mi i d’altres actrius) que l’objectiu d’aquest escenes era que el públic “es posés a to”.
— Cinta Moreno (@CintaMoreno) 11 de setembre de 2018
#SerActriuÉs llegir un guió on l’acotació prèvia a la teva frase diu “ella, más perra si cabe”.
— Arantzazu Ruiz (@arantzazu_ruiz) 11 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que no et donin el paper a una sèrie de televisió perquè el teu partener home és més baixet que tu.
— Marta Aran (@AranMarta) 4 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que t’ hagin de posar un barnús quan vas vestida amb un vestit ajustat i et diuen q tel posis pq si no els companys set menjaran amb la mirada entre presa i presa
— Marta Castellote (@m_castellote_) 11 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que al mail de convocatòria per un casting hi hagi escrit: “que venga muy muy guapa”.
— Vicky Luengo (@vickyluengo) 10 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que la de vestuari et digui “amb aquestes tetes que tens, com vols que et quedi bé la roba?” (Faig una 95 de pit i talla 38). Que arribi una companya de talla 34 i li digui “tu si que ets guapa!”
— Alicia G. Reyero (@aliciagreyero) 11 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que un operador de càmera t’aconselli, entre presa i presa, com col•locar el cap perque no et surti papada.
— Andrea Ros (@AndreaRos_) 11 de setembre de 2018
#SerActriuÉs haver de tornar a gravar tot un capítol d’una sèrie perquè els jefazos et volen amb més pit i han demanat que portis push-up.
— Vicky Luengo (@vickyluengo) 10 de setembre de 2018
#SerActriuÉs estar sempre dirigida per un home que vol vendre’t a un home
— SantaisComing! (@SantaisCNews) 11 de setembre de 2018
Parlem una estona de meritocràcia a les Arts Escèniques catalanes? Obro fil: pic.twitter.com/NtfcdUKXgV
— Roser de Castro (@roser_de) 6 de juny de 2018
Fa un any recollíem el #PremiMax al millor espectacle de carrer amb Maduixa Teatre per l’espectacle #Mulïer, del que en sóc la dramaturga. Un any després, l’espectacle s’ha vist a llocs com Alemanya, França, Costa Rica i Corea.
— Roser de Castro (@roser_de) 6 de juny de 2018
Prèviament ja havíem recollit el premi al millor espectacle de Tàrrega, i pel (llarg) viatge de bolos de #Mulïer, algun altre. En un país normal, m’hagués sortit feina. En aquest, és com si tot això no hagués passat.
— Roser de Castro (@roser_de) 6 de juny de 2018
No, no se m’ha ofert cap feina. I tinc claríssim el per què: sóc dona, en tinc més de 40 i no formo part de l’establishment teatral d’aquest país. M’han ofert projectes? Sí. Sense remuneració. Però sóc de classe proletària i no puc permetre’m treballar sense cobrar.
— Roser de Castro (@roser_de) 6 de juny de 2018
I no sóc jo sola. Tinc un munt de companyes vàlides i batalladores, amb èxits semblants a les esquenes, que es veuen obligades a fer com Sísif i tornar eternament a la casella de sortida.
— Roser de Castro (@roser_de) 6 de juny de 2018
Tinc claríssim que si aquest a professió nostra realment valorés el talent, jo, i tantes d’altres, estaríem treballant. Un any després, el #PremiMax és com si l’hagués somniat.
— Roser de Castro (@roser_de) 6 de juny de 2018
#SerActriuEs que et preguntin si entres en una talla 36 quan tu has demanat tres cops millor una 40 que una 38.
— maria calvet (@mariacalvet) 11 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que el vestuarista te diga que “es lo que hay, este es el cuerpo que tienes”
— Фемiиisта Де Рало (@iis03951326) 12 de setembre de 2018
#SerActriuÉs fer una serie a Tele5 i haver de repetir una seqüència pq “les calces son massa amples, et posarem un tanga”.
— Nausicaa Bonnín Dufrenoy (@nausicaabo) 11 de setembre de 2018
#SerActriuÉs que et recomanin que t’aprimis perquè sinó només faràs de tieta o de mama. El pitjor? Que és profecia cumplida.
— Carla Rovira (@lacarlarovira) 3 de setembre de 2018
#SerActriuÉs rebre missatges a les xarxes socials sobre suposades propostes artístiques que resulten ser excuses d’altres motius més sòrdids o sobre sessions fotogràfiques falses quan en veritat són ofertes pornogràfiques o pajilleros que et volen veure les tetes.
— Júlia Barceló🎗 (@Barcelo_neta) 11 de setembre de 2018
