Madrid serà la capital europea de l’extrema dreta?

De les vint principals ciutats o àrees metropolitanes de la Unió Europea, vuit són governades pels socialistes (París, Dortmund, Berlín, Rotterdam, Hamburg, Lisboa, Munic i Viena), cinc governades pels Verds (Milà, Hamburg, Budapest, Stuttgart i Amsterdam), tres per esquerres més o menys alternatives (Nàpols, Barcelona i Bucarest), tres per la dreta moderada (Atenes, Estocolm i Varsòvia) i una per la dreta populista (Roma). Quinze ciutats o àrees metropolitanes, doncs, governades per l’esquerra contra quatre governades per la dreta. Però en cap, fins ara, l’extrema dreta no ha arribat al govern, una situació que Madrid, que ara és governada pel PP, podria canviar de soca-rel aquesta setmana.

Si el govern de la Comunitat de Madrid, una institució que en alguns altres països es podria equiparar a una gran àrea metropolitana, resta a les mans d’una coalició entre el PP i l’extrema dreta de Vox, la capital espanyola, que per població és actualment la cinquena gran ciutat de la Unió, marcarà el pas a l’extrema dreta continental. Una extrema dreta que a escala local té pocs triomfs a lluir. Ara només governa en ciutats molt concretes, entre les quals, destacadament al nostre país, Perpinyà. Però no són en cap cas ciutats grans. A l’estat francès, per exemple, en les poblacions de més de 30.000 habitants només hi ha dos batlles del Front National. A l’estat espanyol també fins ara hi ha quatre batlles de Vox però tots en poblacions molt petites de Castella i Extremadura.

L’evident creixement de l’extrema dreta a Europa ha topat fins ara amb problemes seriosos a les grans ciutats. Els ultres ja són gairebé a tots els parlaments i a diversos governs. Tant en governs estatals com regionals. Fins ara, tanmateix, les capitals i les grans ciutats els han estat esquives.

Madrid, sens dubte a partir de l’excepcionalitat del nacionalisme espanyol, està en condicions d’esdevenir la gran anomalia europea. I de fet en aquesta ciutat i a la comunitat ja passen coses que no passen enlloc més.

Per exemple la mitjana del vot de Vox a Madrid és superior a la mitjana estatal (3,6 punts més). I això no passa a les altres capitals, sinó que sorprèn. A París, per exemple, el Front National no arriba al 5% dels vots, i en canvi la mitjana de l’estat supera el 20%. Només hi és comparable la situació d’Alemanya i d’Itàlia, i encara. A Alemanya les xifres s’acosten i Berlín vota l’extrema dreta sols lleugerament per sota de la mitjana nacional. I a Itàlia els partits de l’extrema dreta sumats tenen una mitjana de vot més baixa a Roma que no al conjunt del país; però, separadament, Fratelli d’Italia supera aquesta mitjana.

Una ciutat de funcionaris estatals, encara

L’explicació d’aquesta anomalia espanyola té a veure amb les peculiars característiques de Madrid, una ciutat creada al voltant de la cort i plena de funcionaris amb un pensament molt dretà. És prou sabut que Vox obté uns resultats molt millors entre els militars i els guàrdies civils que no pas entre la població en general. Una dada molt eloqüent quan s’analitza el vot al barri de Chamberí, on hi ha la direcció general de la Guàrdia Civil: el 37% va a parar a l’extrema dreta, molt per sobre de la mitjana. I a El Goloso, al nord de Madrid, on hi ha una gran base militar, Vox va aconseguir-hi el 41% dels vots.

La Comunitat de Madrid és la província de l’estat espanyol on es concentra un nombre més alt de funcionaris. N’hi ha 429.643, que vol dir, per exemple, 130.000 més que a Catalunya. En termes relatius, això és el 15% de la població. La comparació, novament, és clara: la demarcació de Barcelona té tan sols un 9% de funcionaris.

En termes geogràfics, a les últimes eleccions espanyoles, el 10 de novembre de 2019, Vox va fer forat a gran part de la rodalia de Madrid, on viuen molts d’aquests funcionaris, i guanyà en un terç dels municipis madrilenys, concretament en 61 de 179. El suport va ser especialment gran a la segona corona metropolitana, als extrems de la comunitat. Fou el primer partit en localitats força grans, com ara Valdemoro (74.750 habitants) i Navalcarnero (30.000).

Madrid com a irradiadora de l’extrema dreta

El paper destacat que té Madrid en l’expansió de Vox encara és molt més clar si analitzem el mapa de l’estat espanyol.

Si prenem per referència els municipis on Vox va guanyar les darreres eleccions espanyoles, es fa evident que Madrid és el nucli irradiador de l’extrema dreta a l’estat espanyol. A l’entorn es configura una corona derivada de la macrocefàlia i composta per les zones que són absorbides en tots els aspectes pel planejament radial de l’estat, sobretot Castella però incidint ja en la vall de l’Ebre i el ponent valencià; i finalment hi ha les platges preferides dels madrilenys, on hi ha un gran nucli de pensionistes de l’estat, amb un gran epicentre a Múrcia.

Al marge de tot plegat hi ha l’Andalusia interior i Extremadura i la línia que en gairebé tots els mapes divideix l’estat en dos, una línia al nord de la qual hi ha els Països Catalans, el País Basc i Galícia, les tres nacions no espanyoles de l’estat i les zones industrials dinàmiques del Cantàbric i la vall de l’Ebre.

Crida molt l’atenció que al nord d’aquesta línia Vox no guanyés en gairebé cap municipi, tot i que és visible que comença a fer forat a les demarcacions de Saragossa, València i sobretot Alacant. Fora d’això, Pertusa i Antillón, dues petites poblacions d’Osca, en són l’excepció.

Una altra vegada, per comparació amb alguns estats europeus, aquest comportament és anormal i completament oposat a l’habitual. I això significa que si Vox aconsegueix el seu objectiu és bastant probable que l’extrema dreta europea repensi les seves estratègies –tot i que és molt difícil de trobar res que es pugui comparar sociològicament, culturalment i políticament amb Madrid, en cap altre estat europeu.