20.12.2016 - 10:11
Acostumats als nostres “normals”-és normal tenir aigua calenta, és normal menjar fruita fresca cada dia, és normal expressar la nostra opinió sense censura, és normal anar a col·legi i a la universitat i tenir atenció sanitària gratuïta- ser solidari permet estar connectat amb l’altra “normalitat” de la vida, que són aquells pels quals no és normal tenir aigua calenta, menjar fruita fresca cada dia, expressar la seva opinió sense ser castigats, assistir de manera gratuïta al col·legi o tenir serveis socials. Quan una persona col·labora i participa d’alguna tasca humanitària o social, es connecta amb la realitat de qui la pateix o està afectat per alguna desgràcia. Això ens humanitza i permet empatitzar i ser conscient que no tots tenim les mateixes avantatges, benestar i llibertats.
La vida no és la que un percep, sinó la que viuen milions de persones diferents a nosaltres. Així que la solidaritat ens permet relativitzar. Els problemes en sí no són problemes. Tenen el valor que nosaltres els donem. I aquest valor està directament relacionat amb la resposta d’ansietat que un percep. Ajudar i col·laborar amb gent desafavorida ofereix una imatge diferent i relativa dels problemes. La connexió que es genera entre persones fa que l’altruista surti reforçat i es senti bé, i amb això disminueixin els seus nivells d’estrès i pugi el seu estat anímic.
Si voleu seguir llegint l’article, feu clic aquí.
