20.04.2021 - 19:50
Els bancs apugen el llistó en la concessió de crèdits a les pimes, no a les grans empreses, i preveuen de seguir la mateixa línia aquest segon trimestre. Ve’t aquí la principal conclusió de l’enquesta de préstecs bancaris que fa el BCE trimestralment. La part referida a les respostes de les entitats estatals l’ha publicada aquest matí el Banc d’Espanya. Dins el segment de crèdit a les societats no financeres, els criteris d’aprovació de préstecs sembla que s’han tornat a endurir lleugerament el primer trimestre d’enguany, per tercera vegada consecutiva, cosa que afecta fonamentalment les operacions amb pimes, perquè en les que s’han fet amb grans empreses els criteris s’han mantingut estables. Un aspecte que, encara que sigui habitual, és ben ressenyable, i més en aquests moments.
El desglossament per venciments evidencia un cert enduriment en les operacions a llarg termini. En canvi, en les que s’han fet amb un horitzó més curt no sembla que hi hagi variacions significatives. Aquesta contracció de l’oferta creditícia pot ser deguda principalment a l’augment dels riscs percebuts per les entitats, vinculat a les garanties sol·licitades i a la deterioració en les perspectives, tant sobre la situació econòmica general, com sobre la solvència de prestataris i de sectors concrets. Cal pensar que les entitats estan més preocupades per la solvència que no per les perspectives generals, perquè el clima a les empreses, en qüestió d’expectatives, ha millorat substancialment a mesura que ha anat avançant la vaccinació de la població. Com és lògic, en línia amb l’enduriment dels criteris seguits, el percentatge de sol·licituds de fons que han estat denegades ha crescut.
De totes maneres, la repercussió global encara no és excessiva, perquè la demanda procedent de les empreses, d’acord amb les respostes de les entitats financeres, s’ha reduït per tercer trimestre consecutiu. Tant el desglossament per grandària del crèdit com el que es pot fer per terminis reflecteixen aquesta mateixa evolució descendent. Segons el Banc d’Espanya, la disminució de les sol·licituds ha estat conseqüència, principalment, de la baixada d’inversions en capital fix i d’una reducció de les necessitats de liquiditat de les companyies per a finançar les existències i el capital circulant. En sentit contrari, assenyala que l’augment de les operacions de reestructuració de deute pot haver contribuït a fer créixer lleugerament les peticions de fons.
Parlo amb Pere Cots, director de consultoria estratègica i finançament de la PIMEC, que viu al dia la situació de les pimes. Molt sintèticament, em diu que, del seu punt de vista, hi ha quatre aspectes que cal tenir en compte en aquests moments en el camp del finançament. El primer, coincident amb els bancs, és que hi ha poca activitat de sol·licitud de crèdits, ara com ara. El segon té per conseqüència l’anterior. “Hi ha moltes pimes que esperen rebre alguna cosa dels fons europeus de què tant es parla i tan poc se sap, i, mentrestant, no es volen embolicar en res més. N’hi ha unes altres, sobretot mitjanes, que esperen a veure com s’acaben definint els préstecs participatius. Hi ha mil milions d’ajuts que s’han de definir. L’esperança és poder transformar els crèdits ICO en participatius. I també resten en espera.”
El tercer punt té a veure amb l’anàlisi que fa de la situació. “La liquiditat en aquests moments és un actiu estratègic i cal actuar en conseqüència.” Cots recomana als qui tinguin crèdits ICO que allarguin el termini, encara que tingui un cost en comissions. El motiu és que és un requisit per a poder entrar en el paquet dels tres mil milions que permetran de convertir part de l’aval públic en transferències a les empreses i autònoms més afectats per la crisi.
I, dit això, creu que l’enduriment a la banca és perquè les empreses que hi van a demanar diners sense l’aval de l’ICO són les que tenen balanços en més mala situació. Una part de la culpa d’haver arribat a aquest punt és que, d’ençà del primer moment, el govern espanyol va refusar de concedir ajuts directes i va fiar-ho tot als avals de l’ICO. Això ha empitjorat molt les ràtios financeres de les pimes. I ara moltes en paguen les conseqüències. En realitat, comenta, “són les que necessiten més ajut, però ja se sap què ser pobre és molt car”.
Amb vista al trimestre en curs, les entitats financeres anticipaven un enduriment lleuger dels criteris de concessió que afectaria totes les modalitats. Pel costat de la demanda, les entitats financeres preveuen que hi haurà un augment generalitzat i una mica més intens de les sol·licituds en el segment del finançament a les empreses.
I, finalment, cal destacar, com a conclusió, un esment al BCE i a les mesures de política monetària que ha activat des que començà la pandèmia. Unes mesures –tot s’ha de dir– que han estat decisives per a salvar la situació en els moments més complicats del començament. Les entitats financeres consideren que haurien continuat contribuint, en general, a millorar la seva situació financera i que haurien afavorit una relaxació de les condicions aplicades als nous crèdits i un augment dels volums concedits. El comportament del BCE, efectivament, ha estat decisiu per a salvar moltes empreses.
