14.06.2018 - 10:09
La de medicina és una carrera de fons. Mentre que en la majoria de graus universitaris, un cop acabats els anys reglamentaris d’estudi, un pot inserir-se en el món laboral, aquest no és el cas d’aquells que aposten per la professió mèdica. Un cop acabada la universitat, el graduat encara ha de superar diversos reptes fins que arriba a signar un contracte precari, no representatiu dels anys invertits en la formació.
Els inicis
Accedir a la carrera de medicina per la via pública és força complicat. Actualment a Catalunya la nota de tall més baixa se situa en un 12,311, a la Universitat de Lleida, i la més alta en un 12,8 a la Universitat Pompeu Fabra.
La Meritxell Gavaldà estudia des de fa 6 anys en aquesta universitat i en el seu darrer any assegura que no ha estat un camí fàcil: “La carrera ha sigut més dura del que m’esperava, sobretot els primers anys. Quan entres a medicina tens moltes ganes d’estar a l’hospital, però els primers tres anys només estàs a la facultat estudiant teoria i això et crema”.
Això no obstant, cada estudiant viu l’experiència de la carrera d’una manera diferent. Aquest és el cas de la Míriam Paul, que explica que totes les seves expectatives s’han complert: “Tot i que he hagut d’invertir molt temps en els estudis, si pogués tornar enrere, tornaria a triar el mateix, el que em fa feliç és estar en un hospital”.
La Clara Montané, també estudiant, ressalta una de les coses que li generen més impotència: “El nivell de responsabilitat que se’ns exigeix als metges és molt elevat, però després això no es correspon amb el sou que rebem”- conclou.
Acabada la carrera. I ara què?
Qualsevol metge graduat que vulgui arribar a exercir en el futur, no acaba la feina un cop finalitzada la carrera. La compleció dels sis anys d’estudi a la facultat són només el principi d’una altra llarga travessia, en aquest cas a contrarellotge: El MIR. Set mesos són els estipulats per estudiar i preparar aquest examen, probablement el més determinant de la seva vida professional.
L’Alba Gómez va realitzar el MIR el passat mes de febrer. Recorda el període d’estudi com quelcom dur, però passable: “Estava molt mentalitzada, sabia el que havia d’estudiar i estava molt motivada perquè pensava que si estudiava, trauria bona nota i tindria plaça del que volia”. El moment més crític va ser realitzar l’examen. “La prova d’aquest any va ser força estranya. Em vaig posar molt nerviosa. Els moments posteriors van ser difícils perquè vaig tenir molta ansietat”.
Després de sortir la nota de l’examen, els examinats van haver d’esperar dos mesos per poder anar a triar presencialment la plaça a Madrid: “Van ser dos mesos que es van fer molt llargs. El dia de triar la plaça va ser bastant dur, perquè veus que els que tenen més nota et treuen la plaça que volies”. Finalment, l’Alba ha pogut realitzar l’especialitat que volia, pediatria, però s’ha hagut de traslladar de Terrassa a Reus per poder fer-ho.
La part més desconeguda: la residència
Hi ha un lapse de temps comprès entre que el graduat fa el MIR i tria especialitzat, fins que aquest comença a exercir oficialment. Els quatre anys de residència. Aquesta és l’oportunitat que té l’anomenat “resident” per aprendre, acabar de formar-se i treballar colze a colze amb metges i pacients. Aquesta nova etapa de formació comporta que els futurs metges ja comencin a ingressar un sou.
La Gemma Sánchez es troba en el seu primer any de residència a la Mútua de Terrassa i admet que la deixen treballar amb força llibertat: “Em deixen anar fent, però normalment sóc jo la que demano ajuda perquè tinc dubtes, o no em sé els medicaments”. Pel que fa al sou que cobra afirma que “gràcies a les guàrdies està ben remunerat. Si cobrés només el que ingresso sense les guàrdies em semblaria més greu”.
Els MIR guanyen de mitjana en el seu primer any de residència uns 14.800 € nets anuals ,tot i que les xifres poden variar lleugerament segons la comunitat autònoma. Les guàrdies són les jornades complementàries que aquests realitzen un cop acaba la seva jornada diària i és el mètode que la majoria utilitza per tenir un coixí econòmic que els permeti arribar amb més tranquil·litat a final de mes. Catalunya és una de les comunitats autònomes que més paga per les guàrdies. La xifra varia segons si aquestes hores extres es fan en dies laborables, festius o especials. En dies laborables una hora de guàrdia es paga a 12,5 euros en el primer any de residència, que ascendeix als 18,22 al quart any. En dies festius es paga a 13,73 euros l’hora, mentre que l’últim any s’arriben a cobrar 20,58 euros.
La signatura d’un contracte: el tret de sortida cap al món laboral
Un cop superada cada una de les etapes anteriors, arriba el moment de signar un contracte laboral. Segons Josep Maria Benet, vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona, “un de cada tres metges en actiu treballa en condicions d’inestabilitat. Aquesta proporció arriba al 50% entre els metges menors de 45 anys”.
A més a més, el sou que cobra de mitjana un metge varia en funció de la Comunitat Autònoma en la qual viu. No es tracta d’un salari igualitari, tal com es pot constatar en el següent infogràfic.
Loading…
La doctora Rosina Vaca Ramírez, pediatra, relata la inestabilitat que pateix a causa dels seus horaris: “Dilluns i divendres treballo 6 hores i realitzo d’una a dues guàrdies durant la setmana de les 15 h fins a les 8 h del matí de l’endemà. Quasi tots els caps de setmana treballo amb horaris que poden ser de les 8h fins a les 22 h o de les 9 h fins a les 21 h”. Situació diferent és la que viu el doctor Quim Gea, especialitzat en medicina interna i en pneumologia, aquest té uns horaris menys inestables: “Treballo unes 12 hores al dia durant la setmana, i durant el cap de setmana normalment treballo unes 4 hores”.
L’última enquesta de satisfacció realitzada per PLAENSA als usuaris de CatSalut indica que “el tracte personal del metge” o el fet de “sentir-se en bones mans” reben un percentatge de valoració positiva per part dels usuaris superior al 96%; és a dir, que els metges estan valorats en termes d’excel·lència. Això no obstant, la doctora Vaca en té una percepció diferent: “Crec que s’ha d’intentar canviar la percepció que es té dels metges. Pel fet de ser una carrera vocacional o de servei no ens hauríem d’entregar en cos i ànima. Al cap i a la fi es tracta d’una feina. L’objectiu que tenim és mantenir viva i sana a la persona i això s’hauria de pagar econòmicament”.
El doctor Gea opina que “un dels principals motius pels quals s’aguanta el sistema sanitari és precisament perquè els salaris dels metges són baixos. Si els salaris mèdics fossin més justos, es requeririen molts més recursos”.
Són molts els anys que els metges inverteixen a formar-se. Es tracta d’una professió en la qual un mai deixa d’aprendre, això no obstant l’esforç que se li dedica no es tradueix en un sou digne. La seva situació laboral és precària. El Col·legi de Metges de Barcelona lluita contra aquesta precarietat publicant cada any un informe de la situació laboral dels professionals del sector. Una dada que exemplifica aquesta problemàtica és la que recull que el “41% dels joves especialistes que comencen a treballar en sortir de la residència tenen un salari inferior a 2000 euros mensuals“.
