Ser gallec

Coincideixo amb tu, amic Vicent, en la importància que tenen els carrers, la base, socialitzar una reivindicació legítima a llarg termini, atès que això, a l’altra banda de les urgències electorals, pren valor per aconseguir canvis profunds que millorin el benestar de la gent i el futur de nacions com les nostres. I la Diada multitudinària d’enguany ha mostrat el múscul del moviment independentista català, malgrat que els mitjans de comunicació espanyols han pretès de difondre tot el contrari.

Ací, assistim una setmana més a l’esperpent del Partit Popular, que s’ha pronunciat, aquesta vegada al parlament gallec, en contra que els diputats puguin intervenir en l’idioma propi de Galícia al congrés espanyol, alhora que els membres de la Junta de Galícia recriminaven al BNG el vot en contra de la investidura d’Alberto Núñez Feijóo com a president espanyol. “No volen un gallec al govern espanyol”, com si haver nascut a Galícia fos equivalent a fer de gallec. La portaveu nacionalista, Ana Pontón, va respondre amb ironia: “Franco també era gallec.”

Vicent, no sé si recordes l’eslògan de Feijóo a les darreres eleccions gallegues: “Galícia, Galícia, Galícia.” Un missatge que el PP és conscient que funciona al poble gallec, però que representat tot el contrari d’allò que defensa ideològicament un partit que va de bracet de l’ultraespanyolisme de Vox. Feijóo no va tardar a abandonar el govern de la “Galícia, Galícia, Galícia” a fi d’anar-se’n a Madrid –per ells, “fer el salt”, així, en positiu– i prendre possessió com a senador per designació autonòmica, és a dir, cobrar diners públics per a atendre, en teoria, els interessos de Galícia. Saps quantes iniciatives referents als gallecs va presentar en catorze mesos? Cap. Per una altra banda, en els tretze anys que va ser president de la Junta no es va molestar a sol·licitar cap competència nova per a Galícia. Heus ací el “gallec”.

Aquest “gallec” de cognom Feijóo, que, de manera vergonyosa, fa oposició abans no fracassi la seva investidura, va rebutjar l’aixecament del vet a l’ús del gallec al congrés espanyol. Sense enrojolar-se. És un renegat. Un renegat com més va més ultra que comparteix vasos comunicants amb Vox, principalment totes les qüestions referents a l’ultraespanyolisme. Però tampoc no ens enganyem, bé que sabem qui és Feijóo. Un home que va prendre possessió com a president el 2009 amb un document, “Contracte amb Galícia”, incomplert de la primera línia a l’última. Tan sols un any després d’haver signat aquest “contracte”, va cometre un dels greuges més grans contra el gallec: el decret del plurilingüisme, que prohibeix que s’imparteixin matèries, com ara matemàtiques, física i química, en l’idioma propi –cosa que, evidentment, va ser nociva per a la normalització del gallec i va representar un retrocés greu en l’ús social de la llengua.

El “gallec” amic de Sánchez Galán i de Marcial Dorado va alimentar amb una quantitat ingent de fons públics mitjans de comunicació que incomplien la legislació lingüística deformant els topònims oficials alhora que va provar d’ofegar, mitjançant boicots i incompliments dels plecs de condicions de les convocatòries d’ajudes a la premsa, l’únic diari en paper en llengua gallega. També va retallar totes les partides destinades a la normalització del gallec alhora que es gastava diners públics per promoure el castellà. Tanmateix, qui el va substituir no és pas millor. El president actual de la Junta de Galícia, Alfonso Rueda, es va manifestar, el 2009, als carrers de Sant Jaume de Galícia amb una entitat gallegòfoba que reivindicava de retallar l’ús del gallec a l’educació.

Gallecs així, no, gràcies.