La sequera exposa tresors ocults durant dècades

Les setmanes de sequera sense precedents que hi ha hagut aquest estiu a tot el món han fet que l’aigua de rius i llacs hagi arribat a nivells que no es veien de fa dècades, i això ha fet treure a la superfície restes que habitualment es troben ocultes sota l’aigua.

Un dels primers descobriments van ser les anomenades “pedres de la fam”, gravats en roques que es remunten al segle XV i que marquen allà on havia arribat el nivell de l’aigua en sequeres passades, amb avisos sobre les dificultats amb les quals es poden trobar els qui tornin a veure aquestes inscripcions. Concretament, n’han reaparegut diverses al riu Elba i al Rin. N’hi ha una, del 1616, amb la inscripció: “Si em veus, plora”.

A Sèrbia, van sortir a la superfície una vintena de bucs de l’exèrcit nazi quan va baixar el nivell de l’aigua del Danubi. Són prop de la ciutat fluvial de Prahovo i formaven part d’una flota enfonsada l’any 1944 que es retirava de la mar Negra i que va ser enfonsada per tropes soviètiques. Dins hi havia munició i uns deu mil artefactes explosius.

The worst #European drought in years results in the mighty #danube river reaching its lowest water levels and revealing #Nazi #German warship that sunk during battles with #Soviet Forces in WW2 near Prahovo, #Serbia . pic.twitter.com/vUYMIXU46F

— Ninjamonkey 🇮🇳 (@Aryan_warlord) August 20, 2022

També és dels temps de la Segona Guerra Mundial la bomba de 450kg sense esclatar que van trobar uns pescadors al riu Po, el més llarg d’Itàlia. Això va fer que unes tres mil persones del poble llombard de Borgo Virgilio fossin evacuades. Els experts militars la van desactivar i fer esclatar de manera controlada.

Encara a Itàlia, va sortir a la superfície un antic pont al riu Tíber, a Roma, construït al segle IaC durant el mandat de l’emperador Neró. Tot i que era habitual de veure’n una petita part que es trobava submergida, ara, arran de la pitjor sequera en setanta anys a Itàlia, es veu bona part de l’estructura del Pons Neronianus, que es va esfondrar al segle III.

Purtroppo per via della siccità del Tevere, a Ponte Vittorio riaffiorano i resti dell’antichissimo ponte Neroniano pic.twitter.com/loHrL325U1

— ciav (@stefanociavatta) June 19, 2022

Als Estats Units, han emergit rastres de dinosaures de 113 milions d’anys al Dinosaur Valley State Park. Les impressions solen ser cobertes pel riu Paluxy i la darrera vegada que havien estat visibles va ser l’any 2000.

També hi ha el cas del llac Mead, entre els estats d’Arizona i Colorado. Al maig, arran del baix nivell de l’aigua, un navegant va trobar un barril amb un cos dins, que es creu que podria haver estat llançat a l’aigua per un assassinat a final dels anys setanta o principi dels vuitanta. I una setmana més tard, es va trobar un altre conjunt de restes esquelètiques al mateix llac.

El riu Yangtze, a la Xina, es troba en el seu nivell més baix en aquesta època de l’any d’ençà que van començar els registres l’any 1865. Arran d’això, s’hi han trobat tres estàtues budistes, que es creu que tenen sis-cents anys d’antiguitat. La més gran representa un monjo assegut sobre una plataforma de lotus.

A l’estat espanyol, la sequera també ha mostrat tresos fins ara submergits. Un és el Dolmen de Guadalperal, aparegut a l’embassament de Valdecanas, a Extremadura, i que ha estat anomenat el “Stonehenge espanyol”. El cercle de pedres té set mil anys d’antiguitat i va ser descobert l’any 1926. Tanmateix, la zona es va inundar per construir-hi l’emabassament el 1963, que ara es troba al 28% de la capacitat. D’ençà de llavors, en més de mig segle, només havia estat visible quatre vegades.

El dolmen de Guadalperal en la orilla del pantano de Valdecañas, emerge de las aguas los años de graves sequías pic.twitter.com/HlLQX9UuM3

— Florencio Blanco Rod (@FlorencioBlanco) August 20, 2022

També ha aparegut un poble a Galícia, Portomarín, que havia estat inundat per a la construcció de l’embassament de Belesar l’any 1963. N’han emergit cases amb finestres i parets encara intactes.