15.08.2024 - 21:40
“I ara que s’han secat totes les fonts del terme…”, diu una cançó del primer disc de Pep de la Tona. En aquest treball, Josep Nadal parla de la seua comarca, la Marina Alta, colpejada per la sequera, la despoblació, la turistificació, i que fa només dos anys va sofrir un incendi devastador. Aquest estiu, torna a ser focus informatiu.
“No apta per al consum.” El municipi de Teulada va ser el primer del País Valencià de quedar-se sense aigua potable per la sequera. El va seguir, una setmana després, Benitatxell. I Parcent no descarta de fer talls d’aigua. El baix nivell dels aqüífers fa que la mar entre amb més facilitat i salinitze l’aigua. Això fa que no siga apta per al consum humà. Tot i que l’arc mediterrani presenta situacions cícliques de sequera, el canvi climàtic ho agreuja i fa que aquests períodes siguen com més va més llargs. Ara bé, no és un problema aïllat amb l’aigua d’aquests pobles en concret, sinó que afecta tota la comarca de la Marina Alta. I de fa temps.
“No és sequera, és sobreexplotació dels aqüífers”, comença explicant Raquel Vives, membre de la plataforma Salvem la Vall. Diu que els talls d’aigua són una cosa recurrent durant l’estiu. Que hi ha hagut anys en què no eixia fang per l’aixeta, però gairebé. Mira enrere, fins a l’any 1985, quan es va construir una urbanització en el Puig de la Llorença de Benitatxell. Un informe ja advertia que el pou d’Orba, que és el que dóna aigua al poble, ja estava sobreexplotat. Actualment, els aqüífers de la costa es troben per sota del 10% de les seues reserves, i els de l’interior, per sota del 30%. Segons l’activista, de vint-i-cinc pobles que tenen aqüífer, divuit són en situació de contaminació. A més, cal entendre que no són aqüífers aïllats, sinó que són vasos comunicants del gran aqüífer de Benissa, que s’autoregula. És a dir, cada pou que s’obre afecta la totalitat de l’aqüífer. “És una situació crònica, no és ara a l’estiu, ve d’anys. Parlem de més de quaranta anys de sobreexplotació dels recursos d’interior per al desenvolupament d’un model econòmic que no ha fet sinó generar pobresa”, apunta.
Raquel Vives es refereix al turisme. La Marina Alta arriba a multiplicar per quatre la seua població durant l’estiu, i esdevé una de les comarques amb més pressió turística del País Valencià. És a dir, pot passar dels vora 190.000 habitants a uns 800.000. El turisme es concentra, especialment, en els municipis costaners, com ara Xàbia, Dénia, Benitatxell, Teulada-Moraira, Benissa i Calp. També és la comarca amb més piscines de tot el País Valencià. I, al mateix temps, és la segona comarca més pobra, amb la renda per càpita més baixa i l’índex d’economia submergida més alt, assenyala Vives.
“No s’entén que es retalle l’aigua a la població i a l’agricultura, i no es retalle a l’activitat turística, que és la màxima consumidora dels recursos d’aigua de què disposem. Ens furten l’aigua. Per què no ens expliquen quines mesures s’han pres per a controlar la reomplida de les piscines? Per què no van pensant com establir quotes de consum als habitatges d’ús turístic? Quines mesures d’eixes s’han pres? Cap. Simplement, retallen al poble i retallen a l’agricultura, que són la base i essencials. És un espoli continuat del paisatge, de l’aigua, dels nostres pobles, de la nostra forma de viure. Ja sabem quin és el resultat d’un model turístic depredador. És pobresa. Pobresa i precarietat. Ja no és únicament depredació, hem d’entendre que el turisme és una activitat econòmica d’exportació”, denuncia.
Els projectes urbanístics que amenacen la comarca
La plataforma Salvem la Vall va nàixer per mirar d’aturar el PAI Medina de Llíber, un projecte urbanístic aprovat als anys noranta i impulsat per l’empresa VAPF, que pretén de construir 488 xalets de luxe a la Muntanya Llarga, la qual forma part de la zona d’esmortiment de la serra de Bèrnia. Estan valorats en 900.000 euros i tindrien piscina pròpia i comunitària, a més d’un hotel. Aquesta construcció, segons la plataforma, duplicaria el consum d’aigua de Llíber, que ja sobrepassa la seua concessió, i faria insostenible l’abastiment d’aigua als pobles de la Vall de Pop. A hores d’ara, Llíber té una concessió de 140.000 metres cúbics anuals, i en consumeix 200.000. Segons les dades del projecte, aquest complex en consumiria 207.000, tot i que l’ajuntament, del PP, només ha sol·licitat una concessió de 62.000. En total, el poble necessitaria 407.000 metres cúbics d’aigua, que no hi ha. L’activista assegura que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va reconèixer que això implicaria deixar sense aigua els pobles unes quantes vegades l’any, no tan sols a l’estiu.
Amb tot, denuncien que van començar les obres sense tenir tots els permisos, com el de la concessió d’aigua, i que tampoc no han respectat els marges de pedra seca, que estan protegits. Ara, en un moment de plena sequera i talls d’aigua a la comarca, la plataforma assenyala que la Confederació ha començat els tràmits per a la concessió d’aigua al projecte. Per això han llançat una campanya a les xarxes per a mobilitzar la població i que presenten tantes al·legacions com siga possible.
View this post on Instagram
I aquest no és l’únic projecte que amenaça l’aigua dels pobles de la Marina Alta. A Pego hi ha dues urbanitzacions projectades, la de Penya Roja, amb més de 2.000 cases, que ja es va començar a fer, i Pego Golf, amb 1.300 habitatges i un camp de golf, que de moment està aturada. Com a condicionant, l’ajuntament va demanar que es començàs a construir primer el camp de golf. L’empresa que s’ha quedat la licitació, CHG, és la mateixa que gestiona Oliva Nova Golf, una altra urbanització de luxe al terme del municipi veí d’Oliva (Safor). Segons que explica Àngel Oltra, regidor de Compromís a Pego, en teoria, com tots els camps de golf, el d’Oliva Nova s’hauria de regar amb l’aigua depurada de la urbanització. No obstant això, van demostrar que la regaven amb aigua extreta de l’Ullal de les Aigües, un pou a prop del naixement del riu Bullent, a més d’extraure el doble de la concessió que té. “Amb aquests antecedents, li donem l’aigua de l’altra part de Pego”, denuncia Oltra.
El Pego Golf obtindria l’aigua d’un dels dos pous dels quals beu el municipi, que avui és de regants de tarongers. D’aquest pou també beu el poble del Verger, que ja va sofrir restriccions. “Com que el primer que s’ha de fer és el camp de golf, funcionarà sense cases al costat, sense els 1.300 habitatges que estan projectats. Doncs amb quina aigua es regaran? Se suposa que es traurà directament de l’aqüífer. En teoria, eixa urbanització va connectada a la depuradora de Pego, que ja és justa per a la població actual. No està preparada per a ampliar-la més d’un 50% més. I a més, eixa empresa ja va dir el mateix en el cas d’Oliva Nova i s’hi rega amb aigua potable. No és gaire de fiar, eixe discurs”, diu Oltra. De moment, el projecte no avança perquè Compromís va impugnar les bases de la licitació, i ara es troba en mans del Tribunal Superior de Justícia.
Al mateix temps, aquests dos municipis comparteixen la custòdia de la Marjal de Pego – Oliva. Àngel Oltra explica que, per a la sembra de l’arròs, els llauradors ja van tenir problemes perquè no tenien aigua. Pego Viu, col·lectiu en defensa del territori, ja va organitzar mobilitzacions en contra del camp de golf. “En defensa de l’aigua a la Marjal, del seu ús per part dels arrossers i llauradors, i en contra del seu ús en operacions urbanístiques que hipotecaran el territori”, escrivien a les xarxes.
I a què responen aquesta mena de projectes? “El camp de golf es construeix perquè queda més bé dir que la urbanització té camp de golf. És una manera de vendre. Ací qui fa l’agost són les constructores, com VAPF i CHG. Després ja veuran si s’omplen o no”, diu Oltra. Per la seua banda, Raquel Vives sosté que aquest model econòmic basat en l’atracció de turistes no beneficia els pobles. Els barris antics es van quedant en mans de capital estranger, que hi fa habitatges d’ús turístic. Assenyala que ni tan sols tenen infrastructures ni connectivitat interior. Els joves no poden arribar als centres educatius perquè no hi ha transport públic a la Marina Alta i el cost l’han d’assumir les famílies. “Tots els governs continuen apostant per fer campanyes turístiques perquè en vinguen més, negant la realitat que cada euro que inverteixen en una campanya turística és un euro que als autòctons ens fa més pobres, més incendiats, més deshidratats, més desconnectats, més explotats”, denuncia.
Garrot a la turistificació
Arran d’aquesta situació, fa poc, s’ha creat el col·lectiu Garrot Acció contra la turistificació a la Marina Alta. “Naixem per una desídia col·lectiva, perquè estem cansats del reflex del turisme en la nostra vida quotidiana. De l’encariment de preus de l’habitatge, la precarització de les condicions laborals, l’expulsió de les veïnes del poble… És a dir, de la turistificació de la comarca, que tots els recursos estiguen enfocats cap al turisme i no cap als veïns”, explica Andrea, un nom fictici perquè prefereix de mantenir l’anonimat.
Denuncien que els serveis, comerços i instal·lacions s’orienten cap als turistes i no pas els veïns, i que aquest model com a única font de riquesa fa que l’economia de la comarca es torne vulnerable i depenent d’aquest focus. El seu objectiu és portar a l’esfera pública i política els problemes que sofreixen els veïns que viuen tot l’any als municipis de la comarca, i han pres com a referència les lluites contra la saturació turística de les Illes i el Principat.
“Ara volem repartir garrot a aquells que ens duen a la pobresa, la misèria i l’exili econòmic; arrasen les nostres terres i creen un decorat fictici per a encisar tota aquella morralla de les capitals. Reivindiquem una comarca per als qui l’habiten”, diu Andrea. De moment, la seua activitat s’ha centrat a les xarxes socials, on comparteixen dades sobre com afecta la turistificació a la comarca. Ja han encartellat els pobles de la Marina Alta i ara adverteixen: “Atents al carrer, perquè serem al carrer”.
View this post on Instagram
