El govern sospesa d’avançar restriccions arran de “la pitjor sequera que ha viscut Catalunya”

El govern diagnostica la pitjor sequera que ha viscut Catalunya d’ençà que en tenim dades, l’any 1915, i, per tant, estudia d’avançar l’estat d’emergència en uns quants municipis, que la setmana vinent ja podrien tenir restriccions, com una rebaixa de la pressió de les xarxes perquè surti menys aigua de l’aixeta. De moment, la regió d’aplicació seria la del sistema Ter-Llobregat, perquè és on hi viuen més persones –més de cinc milions– i on hi ha més activitat comercial. Segons el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, la sequera és la pitjor tant per la durada –trenta-sis mesos per sota de la pluja habitual–, com per la intensitat –les xifres són molt per sota de la mitjana– com per la superfície afectada. L’estat dels embassaments es troba en mínims històrics. 

Concretament, el govern afirma que s’han perdut 700 hectòmetres d’aigua que no han entrat als embassaments, i que s’han hagut de produir per altres bandes. Per exemple, la dessalinització, la regeneració, en l’àmbit del riu Llobregat, o l’extracció subterrània de pous. Tant Reyes com la portaveu del govern, Patrícia Plaja, han demanat responsabilitat als ciutadans i les empreses i els ha demanat que estalviïn. A les administracions locals, les han convidades a construir plantes i pous i millorar els serveis. El govern ho proposarà amb una campanya de comunicació que han presentat avui, amb el lema “L’aigua no cau del cel”. Reyes ha avisat que la sequera encara es pot allargar, perquè la pròxima finestra de pluja hauria de ser entre març i abril de l’any vinent, però l’any passat va ser entre maig i juny.

La sequera, però, no ha estat fins ara l’únic motiu de perdre aigua: l’ex-consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va reconèixer l’abril proppassat que Catalunya havia perdut gairebé un 24% de l’aigua potable –només el 2022– i que en la majoria de casos havia estat culpa de les fuites. Així doncs, l’any passat es van perdre uns 134.300 milions de litres, 134 hectòmetres cúbics –no inclosos en l’aigua que s’ha deixat d’obtenir arran de la sequera– segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua que va publicar RAC1. Amb aquesta aigua es podria omplir gairebé tot el pantà de Sau i Catalunya ara tindria el doble de reserves. Aquest percentatge de fuita és lleugerament inferior al de l’estat espanyol i és dins la mitjana europea. Per a solucionar-ho, el govern ha aprovat una línia de subvencions, segons que ha explicat Reyes.