La sequera extrema permet de fer visites guiades al poble de Sant Romà de Sau

La situació d’extrema sequera que viu Catalunya ha deixat al descobert les restes de l’antic poble de Sant Romà de Sau, engolit pel pantà de Sau ara fa gairebé seixanta anys. Aquesta situació ha fet que l’empresa de serveis culturals Lux Mundi hagi organitzat un seguit de visites guiades sobre la història d’aquest indret, que va tenir més d’una vintena de cases i uns 160 habitants.

La guia és Meritxell Font, informadora de l’Oficina de Turisme de Vilanova de Sau i amb arrels al poble, ja que hi havien viscut els seus avis i el seu pare. “Aquest lloc ha desaparegut físicament, però continua molt viu en la ment de moltes persones”, ha expressat en declaracions a l’ACN. 

Davant d’una vintena de persones, Font ha relatat la història d’aquest indret i ha recordat que les obres de construcció de la presa van començar als anys quaranta, però, a causa de les dificultats de l’època, no es van acabar fins al cap de vint anys. De fet, ha dit, “el projecte ja venia de la Segona República espanyola i, per tant, durant molts anys els habitants d’aquesta vall ja tenien clar que tard o d’hora això es convertiria en un embassament”.

A Sant Romà de Sau hi vab arribar unes vint-i-dues cases. Una desena estaven situades al voltant de l’església, mentre que la resta eren masies disseminades. Precisament, una de les masies que arran de l’episodi de sequera ha sortit a la llum és el mas la Riba, la casa de la família de Font.

La historiadora relata que moltes de les cases no surten a la superfície perquè, arran de la construcció de la presa, el poble es va sortir a subhasta. “El poble sencer va sortir a la venda i el van comprar els tres propietaris més potents de la vall. Van aprofitar tots els elements que van poder de les cases com ara les teules o les bigues i els van fer servir per construir altres cases a Vilanova de Sau o a pobles de la rodalia com ara Rupit”, relata Font.

Sant Romà de Sau és un punt molt visitat i Font creu que té un punt “morbós” poder veure un poble que “havia estat, però ha deixat de ser”. “Desperta molt interès poder tornar a passejar per un poble que va deixar d’existir en un moment determinat”, conclou.