28.02.2024 - 21:40
Com a pare o mare, un dia cedeixes i compres un mòbil a la teva criatura. Segurament penses que encara és massa d’hora, només té deu anys, però tots els seus col·legues en tenen, no seràs tu el ranci que condemna el nen o la nena a ser el marginat de la classe. Li regales un mòbil i creus que controles el que mira, que tot està supervisat. Però la criatura es descarrega TikTok, aquella aplicació aparentment inofensiva on es pengen vídeos amb bajanades diverses. Res preocupant, et dius per reconfortar-te. Però passat un temps, t’adones que la teva filla és protagonista d’una d’aquestes tres escenes que a continuació us plantejo, i no entens res, i ja és massa tard.
De sobte, la teva criatura que té entre sis i dotze anys plora de desesperació al mig d’una de les botigues Sephora perquè s’ha exhaurit el producte cosmètic que buscava, desesperadament, i se n’han d’anar a casa amb les mans buides. L’escena també podria ser una altra: la teva filla, escridassant-te perquè et negues a comprar-li tal crema facial que tenen totes les seves “amiguis”, i el preu de la qual ronda els setanta euros. I encara una darrera escena possible: potser ets tu, com a mare, qui et sorprens encarant-te amb la treballadora d’una d’aquestes botigues, demanant entre súpliques i amenaces que busquin el refotut producte cosmètic que la teva filla reclama perquè fa dies que està insuportable i se sent discriminada per no poder seguir l’última tendència de maquillatge i rutina facial que està de moda.
Tres situacions reals protagonitzades per les víctimes que els tentacles del capitalisme ha aconseguit atrapar per TikTok. El nou fenomen viral es diu “Sephora kids” i fa feredat. Criatures nascudes majoritàriament passat l’any 2010, és a dir, nenes i pre-adolescents, absolutament embogides per les rutines de bellesa i abocades a l’ansietat si surten de casa sense anar maquillades o si no poden pagar el producte cosmètic que el mercat els fa creure que necessiten per a viure i sentir-se plenes.
Si pensàvem que la pressió estètica ja anava de baixa i era un tema sobre el qual ja no calia posar més èmfasi per combatre’l, ens equivocàvem de totes totes. Xarxes socials com Youtube i TikTok capten l’atenció de les nenes amb accés a mòbils i tauletes i les retenen, durant quatre hores de mitjana, devorant, desficiosament, continguts aparentment innocents pels quals aviat queden fascinades, sense sospitar que poden acabar patint greus malalties mentals o físiques. Vídeos i més vídeos d’influencers amb cares perfectes, llises, radiants i cossos normativament bells (sí, aquells cossos que la majoria d’homes, malgrat la seva inclusiva obertura de ment, solen lloar perquè els embogeixen, perquè són el cànon imperant des de fa anys). Influencers joveníssimes que practiquen el concepte de get ready with me (és a dir, noies famoses que es graven mentre es renten la cara per després empastifar-la amb milers de potingues cosmètiques) i que aconsegueixen que la canalla que se les mira les vulgui imitar i acabi gastant-se, pel cap baix, quatre-cents euros anuals en productes estètics. Darrere el nou mall estètic que esclafa nenes cada vegada més petites, hi ha les perverses tècniques de màrqueting de grans marques de productes de bellesa que, sense escrúpols, obren camí lucratiu cap a la infància. I sens dubte, i lamentablement, ho estan aconseguint. I tot plegat, mentre els governs no s’adonen dels grans perills que això comporta: depressions, autolesions i trastorns alimentaris. Ningú legisla sobre aquesta nova realitat, ni es plantegen sancions a aquests Leviatans que campen lliures lucrant-se gràcies a la salut de les nostres criatures.
L’excusa d’avui per a no atendre aquesta dramàtica situació? “És el lliure mercat, poc hi podem fer.” El lament de demà a casa nostra? “La sanitat pública no dóna l’abast per atendre els trastorns mentals de les nostres joves.” Però és que la perillositat d’aquesta fal·lera del “Sephora kids” va molt més enllà: parlem de nenes que s’unten cara i cos amb productes no testats en el seu sector d’edat i que, per tant, poder resultar altament perjudicials.
Precisament, aquesta setmana llegia que l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) han constatat que l’exposició a determinats contaminants ambientals, alguns dels quals es troben en molts cosmètics de consum habitual, augmenten el risc de patir càncer d’endometri. De fet, asseguren que una exposició moderada a aquests compostos nocius, disruptors endocrins, incrementa en un 45% la probabilitat de desenvolupar la patologia. Imaginem, doncs, quin impacte pot tenir pee al sistema hormonal d’una nena de deu anys posar-se cada dia perfums, cremes i maquillatges que molt probablement van carregats de substàncies tòxiques com les benzofenones.
Potser peco de negativisme, però el futur que imagino per a aquestes criatures és desolador: problemes dermatològics, alteracions en les seves menstruacions i possibles endometriosis i trastorns mentals. I no, no n’hi ha prou amb posar el crit al cel i doldre’ns sense actuar en conseqüència. Així com prohibim el tabac a les criatures, hem d’exigir que l’accés a aquestes xarxes no depengui de la bona voluntat educativa dels progenitors; calen noves lleis que protegeixin els menors i, sobretot, cal aturar i castigar legalment les empreses instigadores d’aquest consum capitalista desfermat que està destrossant les ànimes de la nostra canalla.
