Set claus i un apunt per a llegir la sentència del TJUE sobre l’exili

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja té a punt la sentència més decisiva per al futur dels exiliats catalans. Demà la faran pública a dos quarts de deu del matí. Els quinze jutges de la gran sala del TJUE, amb el ponent Lars Bay Larsen al capdavant, s’hauran pronunciat finalment sobre un procediment judicial que va començar fa gairebé dos anys, quan Pablo Llarena va enviar-los set preguntes pre-judicials sobre els casos en què es poden rebutjar euroordres. Les respostes a aquestes preguntes determinaran si Llarena pot continuar la persecució judicial contra els exiliats, i les conseqüències poden ser diferents si la sentència va en un sentit o en un altre. Vet aquí set preguntes i respostes per a llegir la sentència.   

1. Sobre què es pronunciarà la sentència?

El TJUE respondrà a les set preguntes que Llarena li va enviar el 9 de març de 2021, tan bon punt el Parlament Europeu va haver retirat la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i després d’haver fracassat en l’extradició de Lluís Puig de Bèlgica. Era el darrer intent de Llarena d’aconseguir-ho: qüestionar davant de la màxima autoritat judicial europea la decisió dels qui havien denegat les euroordres.

Les set preguntes són força redundants i es poden resumir en quatre grans qüestions: si un estat com Bèlgica pot qüestionar la competència del Suprem espanyol per a demanar les euroordres; en quines circumstàncies i amb quines condicions es pot denegar una euroordre per risc de vulneració de drets fonamentals; si l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU és una prova vàlida per a denegar una euroordre i, finalment, si podria tornar a enviar una euroordre contra una persona que, com Lluís Puig a Bèlgica, ja té una denegació en ferm de l’euroordre.

2. Quines parts hi ha en conflicte?

Les parts en litigi són l’estat espanyol, que hi compareix amb l’advocada de l’estat davant del TJUE defensant els seus interessos; els fiscals del Tribunal Suprem; el partit polític Vox; el regne de Bèlgica, la Comissió Europea i els estats de Romania i Polònia, que fan costat a Llarena. En aquesta causa hi ha personats Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Anna Gabriel (que ja ha tornat de l’exili) i Marta Rovira. Inicialment també hi havia Meritxell Serret, que va tornar de l’exili després d’haver comparegut davant de Pablo Llarena.

3. Què hi va respondre l’advocat general?

Al TJUE, abans de les sentències, es pronuncia un advocat general del tribunal amb un informe en què publica les seves conclusions sobre el cas. És una opinió autoritzada, important, i en la majoria dels casos és seguida pels jutges que han de dictar sentència. En aquest cas, l’advocat Richard de la Tour va fer un informe molt favorable als interessos de Pablo Llarena; s’hi va arrenglerar del tot.

Va dir que Bèlgica no hauria d’haver negat l’extradició de Puig. Considerava que no ho podia fer sense haver demostrat abans que hi hagués deficiències sistèmiques del poder judicial espanyol; que no podia qüestionar que Llarena fos el jutge competent per a emetre les euroordres, que Puig i els exiliats tenen mecanismes dins de l’ordenament jurídic espanyol per a resoldre la seva situació i que el jutge espanyol podria tornar a demanar-ne una altra si l’estat d’execució hagués contravingut el dret de la Unió.

4. Què pot passar si donen la raó a Llarena? 

Si la sentència s’expressés en la línia de les conclusions de l’advocat general –seria la sentència més favorable que podria tenir Llarena– el jutge instructor del Tribunal Suprem espanyol podria dictar una nova euroordre contra Lluís Puig, però no pas contra Puigdemont, Comín ni Ponsatí, perquè són eurodiputats i tenen la immunitat restablerta de manera cautelar d’ençà del maig de l’any passat. Fins que no es resolgui l’altre gran litigi al Tribunal de Luxemburg sobre els exiliats, el de la immunitat com a eurodiputats, la tindran garantida provisionalment. La defensa dels exiliats preveu que en pocs mesos hi hagi la sentència sobre la immunitat, que la dictarà el Tribunal General de la UE (TGUE). Això no obstant, la decisió no serà ferma, i encara es podrà recórrer al TJUE.

En canvi, com que Lluís Puig no té immunitat, si la sentència sobre les pre-judicials li ho permet, Llarena podria tornar a enviar immediatament una nova euroordre contra Lluís Puig. La tramitarà l’estat on Puig es trobi en el moment de rebre l’euroordre –en principi, Bèlgica. El procediment d’extradició tornaria a començar i s’hauria de fer d’acord amb les condicions que fixés el TJUE sobre els supòsits de denegació d’euroordres. Per això serà molt important de llegir la lletra petita de la sentència, per saber fins a quin punt una persona reclamada per una euroordre ha de justificar el risc de vulneració de drets fonamentals.

5. Podran extradir més fàcilment els exiliats amb la reforma del codi penal espanyol?

El jutge Llarena va retirar les anteriors euroordres, en què constava la sedició entre els delictes pels quals cercava els exiliats, per actualitzar-les d’acord amb el nou codi penal espanyol. Va dir que esperaria a saber què deia la sentència sobre les pre-judicials, i que depenent de la resposta que obtingués, emetria unes noves euroordres només per malversació, tot i que en la modalitat més agreujada. El fet que ja no consti la sedició en les futures possibles euroordres fa que alguns mitjans espanyols hagin afirmat que ara seria més fàcil d’extradir-los. Però allò que compta és l’avaluació del risc de violació de drets fonamentals, i la decisió mateixa de modificar el codi penal amb el propòsit explícit del president del govern espanyol de fer més fàcil l’extradició de Puigdemont pot ser un element que l’entrebanqui més que no pas la faciliti. N’és un exemple; en un nou procés d’extradició en què s’haguessin d’esgrimir més arguments sobre el risc de violació de drets fonamentals avui hi hauria més dades i més informació objectiva que no fa dos o tres anys. El procés no seria ni ràpid ni senzill, ans al contrari.

6.  Quina resposta seria bona per als exiliats? 

Però encara és possible que la sentència contradigui totalment o parcial les conclusions de l’advocat Richard de la Tour. Una bona sentència per als exiliats seria aquella que digués que l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries és un document vàlid per a denegar una euroordre, i que cal tenir presents les circumstàncies individuals de la persona afectada que justifiquin que se’n puguin denegar l’extradició. És a dir, que la demostració d’una fallada sistèmica del poder judicial no pot ser una condició sine qua non per a denegar l’euroordre, sinó circumstancial; que allò que compta són els drets individuals de la persona afectada. Si digués tot això i, en definitiva, no es pogués repetir cap euroordre, la sentència seria un triomf per l’exili, perquè validaria les decisions de Bèlgica i d’Alemanya i els arguments que van esgrimir i amb els quals van desmuntar de dalt a baix el relat acusatori espanyol i l’estratègia repressiva que l’acompanyava.

Això seria una bona sentència. Seria encara més bona si, a més, digués de manera explícita que un cas com el dels exiliats pot justificar la denegació d’una euroordre per un risc de violació de drets fonamentals sobre un grup polític, o per raó de nacionalitat. En aquesta causa, les defenses dels exiliats han mirat no tan sols de defensar que Bèlgica va procedir correctament quan va denegar l’extradició de Puig sinó que han provat de portar el tribunal a pronunciar-se sobre la persecució dels independentistes en el seu conjunt.

7. Una sentència favorable en permetria el retorn?

Quins efectes pot tenir una sentència favorable. Més enllà d’aturar la persecució per part de Pablo Llarena, podria fonamentar molt més l’argument de la persecució política contra tots ells. Aquesta sentència sobre les pre-judicials de Pablo Llarena no pot obrir directament la porta al retorn de cap dels exiliats; no els pot donar més garanties jurídiques que les que tenen ara mateix. Per això Lluís Puig quedaria en uns llimbs on no podria ser perseguit més per Llarena però tampoc podria tornar amb la garantia que no fos detingut i empresonat.

Una bona sentència sobre les euroordres pot ajudar a guanyar la sentència que arribarà d’ací a pocs mesos del TGUE sobre la immunitat dels eurodiputats; per les al·legacions que s’hi van fer sobre el risc de vulneració de drets dels parlamentaris i la motivació política del suplicatori amb què l’eurocambra els va llevar la immunitat. Serà aquesta altra sentència la que pugui confirmar la immunitat dels eurodiputats, i reconegui que la tenen plena i amb efectes a tots els estats de la UE, inclòs l’espanyol, que pot obrir un camí transitable jurídicament per al retorn dels exiliats. Una fitxa de dòmino n’ajuda a fer caure una altra.

…i què passa amb Marta Rovira?

Marta Rovira és part en aquesta causa com a exiliada. I perquè Llarena la va amenaçar en la interlocutòria amb què va enviar les set preguntes pre-judicials al TJUE: li deia que encara tenia la possibilitat d’emetre una euroordre contra ella si sortia de Suïssa i entrava en territori de la UE. Però mentre ha estat a Suïssa, Llarena no ha gosat de demanar-ne l’extradició, perquè les autoritats suïsses ja el van advertir que no la concedirien perquè es tractava de delictes polítics. L’amenaça d’euroordre i l’ordre de detenció estatal, en un processament per rebel·lió, ha mantingut la dirigent d’ERC reclosa a Suïssa tot aquest temps. Ara Llarena ha dit que, ja que no la podrien acusar per sedició, dictaria contra ella una ordre estatal per desobediència i prou. Sense l’amenaça de penes de presó. Una situació semblant a la de Clara Ponsatí, que, això sí, també té la carta de la immunitat com a eurodiputada. I la voldrà jugar.