El TJUE tanca la carpeta de l’escó de Junqueras amb els ulls posats damunt la immunitat dels exiliats

La batalla judicial d’Oriol Junqueras al Tribunal de Luxemburg per a recuperar el seu escó al Parlament Europeu és a punt d’acabar. El TJUE es pronunciarà avui a les 9.30 sobre la seva denúncia contra la cambra, aleshores presidida per David Sassoli, que el gener del 2020 va declarar vacant l’escó de Junqueras, un escó que mesos més tard va assumir Jordi Solé. Per a aquella decisió, Sassoli havia fet cabal acríticament del jutge Manuel Marchena, que, servint-se de la Junta Electoral, va interpretar de manera molt recaragolada de la sentència del TJUE sobre la condició d’eurodiputat de Junqueras.

Ara les perspectives per al president d’ERC no són bones. No tan sols perquè en primera instància el TGUE va dictaminar que el Parlament Europeu havia actuat correctament, sinó perquè, ara fa mig any, l’advocat general del TJUE, Maciej Szpunar, va persistir en aquesta posició i va demanar que es refusés el recurs de Junqueras, tot argumentant que la cambra no podia fer res més que acceptar la decisió del Suprem espanyol de desposseir-lo de l’escó arran de la condemna de l’1-O.

L’opinió de l’advocat general no és vinculant, però els jutges la tenen en compte en la gran majoria de procediments. A més, en aquest cas, donar la raó a l’equip legal de Junqueras voldria dir corregir la doctrina del TJUE, que, en un precedent del 2005 sobre Jean-Marie Le Pen, apunta que el Parlament Europeu té l’obligació de prendre nota de “les decisions amb caràcter definitiu” de les autoritats judicials dels estats membres.

De totes maneres, la defensa –encapçalada per Marc Marsal– va emfasitzar en el recurs la necessitat que el TJUE confirmi aquest viratge, tenint en compte el comportament abusiu de Marchena. Argumentava que el Suprem havia obert una peça separada sobre Junqueras, quan va enviar les preguntes pre-judicials sobre la immunitat, però alhora havia mantingut viva la causa principal, que va derivar en la condemna de l’1-O. De fet, Junqueras fou condemnat el mateix dia que a Luxemburg es feia la vista oral sobre les pre-judicials de Marchena per a saber si tenia immunitat.

La defensa esgrimia que el Parlament Europeu havia d’haver valorat la situació de Junqueras, a qui, després de la sentència del TJUE del desembre del 2020, Sassoli va reconèixer com a eurodiputat al costat de Carles Puigdemont i Toni Comín. Tanmateix, Sassoli no es va atrevir a fer res més per a confirmar aquesta condició de Junqueras, tot i que l’eurodiputada Diana Riba va presentar una petició d’empara de la immunitat arran de les vulneracions flagrants del Suprem. Una petició que Sassoli ni tan sols va acceptar de tramitar, sinó que va refusar directament. I aquesta acció, en aquesta mateixa causa, el TJUE haurà de dirimir si fou correcta. A parer de la defensa, hauria calgut un suplicatori per a empresonar el president d’ERC.

Més enllà del TJUE, l’equip legal de Junqueras manté viva la lluita pel seu escó per una altra via. El Tribunal Constitucional (TC) espanyol s’ha de pronunciar encara –va admetre el recurs a final de març– sobre les maniobres del Suprem, que el van privar de llibertat i, en conseqüència, d’ocupar el seu escó al parlament. Si el TC refusa aquest recurs, cosa ben previsible, Junqueras encara pot dur el seu cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).

La deslleialtat de Marchena

En el seu report, Szpunar, que va ser un dels artífexs de la sentència Junqueras, fa un apunt que gairebé és una acusació contra l’actuació del Suprem, i particularment del jutge Manuel Marchena, de qui diu que van ser deslleials. “Quant a l’obligació de cooperació lleial, pot semblar efectivament que el comportament del Tribunal Suprem, en l’assumpte relatiu al recurrent, no compleix aquesta obligació”, diu el document en referència a la forçada interpretació que va fer de la sentència per a mantenir Junqueras a la presó.

El problema és que, seguidament, en el mateix paràgraf, l’advocat general escriu: “Tanmateix, no es pot considerar que una iniciativa del president del Parlament [Europeu] adoptada sobre la base de l’article 8 del reglament intern [de la cambra] pugui ser una solució eficaç per a posar remei a aquest eventual incompliment.” És a dir, que el Parlament Europeu no hi podia fer res. I en aquest cas ho diu sobre l’altra part de la demanda de Junqueras, sobre la petició d’empara de la seva immunitat que va fer Diana Riba.

Repercussions en els exiliats

Si el tribunal els donés la raó, la presidència del Parlament Europeu hauria de tramitar la petició d’empara per totes les immunitats que els corresponen com a eurodiputats i, en darrera instància, disposarien d’una cobertura jurídica fins i tot dins l’estat espanyol. Tanmateix, en el cas de Junqueras, el TGUE i Szpunar ja han assegurat que Sassoli va actuar correctament refusant la tramitació de la petició.

En el cas dels exiliats, durant la vista del novembre passat, els representants del Parlament Europeu van ser molt bel·ligerants amb les tesis de la defensa que encapçalava Gonzalo Boye. El lletrat Niklas Görlitz, que va arribar a posar en dubte la legalitat dels escons dels exiliats –tot i la sentència del TJUE–, va dir que la tramitació de l’empara de la immunitat no tindria cap mena d’efecte jurídic sobre la seva situació.