La maniobra espanyola per a expulsar Puigdemont de l’eurocambra, desmuntada amb la sentència del TGUE

L’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, president de la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu, va sorprendre tothom quan el mes de maig passat va comparèixer per dir que no s’havien pogut verificar les credencials de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé (que substitueix Oriol Junqueras, a qui el Suprem va impedir de ser eurodiputat). Era inèdit. Vázquez aprofitava la seva posició institucional per fer política de partit, per tornar a qüestionar la condició d’eurodiputats dels exiliats. El seu argument era que la comissió que presidia no havia pogut verificar-ne les credencials perquè, segons que deia, la Junta Electoral espanyola (JEC) no els havia lliurat encara (dos anys després d’haver estat reconeguts com a eurodiputats) la documentació necessària, i ho va posar en coneixement de la presidència de l’eurocambra. Ara Vázquez ha dit que la sentència d’ahir del TGUE que avalava el vet de l’ex-president Antonio Tajani a Puigdemont i Comín a l’inici de la legislatura li dóna la raó, és a dir, que les seves credencials no són vàlides. Però la sentència realment diu la cosa contrària, i confirma que aquesta maniobra deixa de tenir cap sentit.

Quan va comparèixer, Vázquez va dir que, com que no havien jurat la constitució espanyola, no havien complert “tots els requisits legals nacionals”, i que això els impedia de verificar les credencials. Volia dir que, com que no havien jurat la constitució espanyola, la JEC no havia lliurat en cap moment la documentació necessària que corroborava la seva condició de parlamentaris europeus. L’eurodiputat de Ciutadans va elevar això a la categoria de dubte seriós sobre la continuïtat de Puidgemont, Comín i Ponsatí com a eurodiputats. I ara diu que la sentència del TGUE li dóna la raó a ell i a l’estat espanyol perquè diu que l’ex-president Tajani no va cometre cap irregularitat quan els va vetar. 

Però el cas és que aquesta sentència diu que en aquell moment, quan encara no hi havia hagut la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras i la seva immunitat, Tajani no podia fer pas cap altra cosa que acceptar la llista d’eurodiputats que li feien arribar les autoritats espanyoles i que no incloïa ni Puigdemont, ni Comín ni Junqueras. Però al mateix temps diu explícitament que tots ells tenien la condició d’eurodiputats i la corresponent immunitat d’ençà del 13 de juny del 2019, és a dir, des del moment mateix que van ser proclamats eurodiputats electes i sense necessitat d’haver jurat la constitució espanyola. 

Ho diu així: “Els demandants, els noms dels quals constaven en la proclamació [dels resultats de les eleccions europees] del 13 de juny de 2019, van adquirir la condició de diputats europeus aquesta data i gaudien, en conseqüència, per aquest sol fet, de la immunitat” corresponent. Encara més: afegeix que aquesta immunitat “no podia ser qüestionada ni per l’ex-president del parlament ni pel parlament mateix”. I ho precisa: “La negativa de l’ex-president del parlament a reconèixer-los la condició de diputats europeus no va tenir en cap cas com a efecte privar-los de la immunitat recollida en l’article 9, paràgraf segon, del Protocol número 7 [de Privilegis i Immunitats de la UE], que les autoritats espanyoles estaven obligades a respectar pel sol fet de la proclamació oficial dels resultats de les eleccions europees.”

La sentència no diu únicament que el parlament que presidia Tajani va fer-ho bé quan els va vetar, sinó que el següent parlament, presidit per David Sassoli, també ho va fer bé quan els va reconèixer tenint en compte la sentència sobre la immunitat de Junqueras del TJUE i sense haver rebut cap notificació ni confirmació de credencials per part de les autoritats espanyoles. 

Per això no és certa l’afirmació de Vázquez segons la qual l’escó de Puigdemont no té validesa.