27.05.2024 - 12:10
|
Actualització: 27.05.2024 - 12:33
Una nova sentència sobre el cas de la Superlliga apunta que la FIFA i la UEFA han abusat de la posició de domini i han de cessar les seves conductes anticompetitives.
La magistrada titular del jutjat mercantil número 17 de Madrid ha estimat parcialment la demanda presentada per la European Super League Company contra la UEFA i la FIFA i ha declarat que els dos organismes han abusat de la seva posició de domini i impedeixen la lliure competència al mercat.
UEFA i FIFA s’atribueixen la facultat discrecional de prohibir la participació en competicions alternatives i imposar restriccions injustificades i desproporcionades, cosa que infringeix els articles 101 i 102 de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Concretament, segons el jutjat, els articles 22, 70, 71, 72 i 73 dels estatuts FIFA, l’article 6 del reglament FIFA Partits Internacionals i els articles 49 i 51 dels estatuts UEFA són incompatibles amb els articles 101 i 102 del TJUE.
Segona sentència en favor de la Superlliga
La sentència d’avui és en sintonia amb la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del desembre de l’any passat, que va determinar que ni la FIFA ni la UEFA poden posar entrebancs a la creació d’unes altres lligues de futbol professional, com ara la Superlliga que promouen el Barça i el Reial Madrid.
En la sentència del TJUE, es digué que els dos organismes tenen una posició “dominant i abusiva” perquè no exerceixen el seu poder de manera transparent, objectiva, no discriminatòria i proporcionada.
Ara, la justícia europea i madrilenya donen la raó als creadors de la Superlliga. A efectes pràctics, les decisions donen via lliure als clubs de futbol perquè constitueixin una nova competició privada d’abast europeu sense témer represàlies per qui hi participi.
En què consisteix la Superlliga?
El projecte de la Superlliga es va anunciar l’abril de 2021 amb l’aval de dotze clubs de futbol europeus, però una tempesta de pressions encapçalada per la FIFA i la UEFA —que van amenaçar amb sancions als clubs i jugadors que hi participessin— va fer que la majoria dels impulsors es fessin enrere.
A22 Sports Management, l’empresa que hi ha al darrere del projecte, ha dissenyat una lliga en tres divisions, seixanta-quatre clubs participants i la possibilitat que hi accedeixin els millors equips de les lligues de futbol de cada estat.
Al capdamunt de la competició masculina hi hauria la Star League, la competició d’elit, en què jugarien els setze equips millors. La segona divisió seria la Gold League, també amb setze equips, i la tercera la Blue League, amb trenta-dos. Els clubs podrien pujar i baixar entre divisions segons els seus resultats esportius, de manera que ja no seria una lliga tancada. L’accés a la Blue League es farà a partir dels resultats a les lligues de cada estat.
La competició s’estructuraria primer en un format de lliga i, després, de copa. La Star League i la Gold League tindria dos grups de vuit equips cadascun, i la Blue League en tindria quatre. Els quatre millors equips de cada grup de la Star League i la Gold League, i els dos millors de la Blue League passarien a la fase eliminatòria. Els quarts de final i les semifinals serien eliminatòries a doble partit, i la final de cada divisió es disputaria en un camp neutral.
