La sentència que pot fer esclatar la política a Perpinyà i a l’estat francès

Dia transcendental per a la política nord-catalana i francesa. El Tribunal Penal de París fa pública aquest dilluns la sentència contra Louis Aliot, Marine Le Pen i vint-i-tres dirigents més del Rassemblement National per haver malversat fons de la Unió Europea per pagar assistents d’eurodiputats que, en realitat, treballaven per al partit. La fiscalia va demanar, al final del judici que es va fer del 30 de setembre al 27 de novembre, que el batlle de Perpinyà fos condemnat a divuit mesos de presó, tres anys d’inhabilitació i multa de trenta mil euros. I per a la màxima dirigent de la formació va sol·licitar cinc anys de presó –dos dels quals condicionals i subjectes a reemborsament–, cinc d’inhabilitació i una multa de tres-cents mil euros.

Però una de les mesures més controvertides va ser la petició de la fiscalia perquè s’imposi la inhabilitació de manera immediata, independentment de si s’hi presenta recurs, en un procediment anomenat “execució provisional”. En la majoria de condemnes, la sentència no s’aplica fins que no s’han exhaurit tots els recursos, però si es considera que és prou greu es pot apartar el condemnat del lloc de responsabilitat immediatament. Si els jutges ho apliquen, Aliot hauria de deixar de seguida la batllia de Perpinyà i Le Pen no es podria presentar a les eleccions presidencials franceses del 2027, tot i encapçalar els sondatges.

Quina és l’acusació?

En el cas concret d’Aliot, la fiscalia afirma que mentre era eurodiputat (2014-2017) el Parlament Europeu va finançar el sou del seu ajudant parlamentari Laurent Salles, per bé que en realitat treballava per al Front National a París. Salles també era regidor i tenia un càrrec dins el partit. Els investigadors han trobat que, mentre va ser assistent al Parlament Europeu, entre el juliol del 2014 i el febrer del 2015, va enviar solament vuit correus electrònics sobre tràmits administratius o reemborsament de despeses i un sol SMS, i va assistir a un sol acte com a assistent. De fet, no s’ha pogut trobar cap document ni intercanvi sobre treballs i no va anar mai a treballar a l’eurocambra. Tot i això, cobrava 2.560 euros el mes i ho va justificar tot dient que la seva feina era d’ordenar el correu del diputat, una tasca manual que no deixava rastres documentals.

En el conjunt de la causa, es jutja la malversació de fons entre el 2004 i el 2016. La investigació va començar el març del 2015, quan el Parlament Europeu va notificar a la justícia francesa que hi podia haver irregularitats en els salaris dels assistents parlamentaris. En el judici es va assegurar que els dirigents ultradretans havien desviat més de tres milions d’euros de fons del parlament per a pagar personal que treballa per al partit a l’estat francès; mentre que el Parlament Europeu, personat com a part civil, calcula que la suma de diners malversats puja a 6,8 milions d’euros.

La majoria dels acusats són dirigents del partit ultradretà durant la dècada del 2010. Nou van ser eurodiputats –entre els quals Aliot–; dotze, assistents parlamentaris; i quatre, col·laboradors de Rassemblement National.

Què passarà a la batllia de Perpinyà?

En cas de condemna amb execució provisional, Aliot seria apartat automàticament de la batllia de Perpinyà. Hi ha una sessió convocada el 4 d’abril, en què es preveu d’aprovar el pressupost, i uns dies més tard s’hauria de fer una sessió extraordinària per a elegir un nou batlle.

De primer, assumiria el càrrec interinament Charles Pons, actualment primer tinent de batlle i número dos del consistori. I tot i que és un dels dirigents amb més influència, juntament amb regidors com el de Cultura, André Bonet, o el de Comerç, Frédéric Guillaumon, cap d’aquests no ha estat l’elegit per substituir-lo mentre no pugui exercir el càrrec. Aliot ja va avançar que el seu substituït seria una regidora i el nom que tothom assenyala és el de Patricia Fourquet, actualment batllessa de districte de Perpinyà est.

Tot i tenir el suport d’Aliot, Fourquet necessitarà el suport dels regidors del seu partit en una sessió extraordinària, un fet que ara com ara no és garantit. Aquest nomenament és vist com un moviment de l’actual batlle per a posar al capdavant del govern de Perpinyà un regidor de la màxima confiança que no té ambició de rivalitzar-hi i que, per tant, i a diferència d’alguns dirigents de més pes, en un principi no li voldria disputar el lloc quan l’actual batlle pugui tornar a la política.

De fet, Aliot ja pensaria a encapçalar novament la llista electoral de les municipals de l’any vinent si ja no és inhabilitat i, segons com, amb un discurs que explotaria el fet d’haver estat apartat del càrrec tot i el suport electoral. De manera que durant aquest temps miraria de no promocionar gaire cap altre dirigent.

Fourquet, de setanta-quatre anys, és biòloga mèdica jubilada i era dotzena a la candidatura electoral. És una persona del cercle més afí al batlle, sense gaire influència i que tampoc no tindria ara mateix, ni de bon tros, el suport de tot el partit a Perpinyà.

La implosió de la política francesa

La petició de la fiscalia d’execució provisional de la condemna contra els dirigents ultradretans va ser rebuda amb indignació, perquè són uns fets de fa una dècada i d’un procés que ha durat anys. Per tant, consideren que no seria imperiós d’apartar-los abans de la sentència ferma.

Le Pen va dir que li havien fet judici polític per evitar el seu ascens al poder amb vista a les eleccions presidencials del 2027, i va arribar a dir que cerquen “la pena de mort política amb execució provisional contra mi”. En aquesta línia, ara fa uns quants dies, va dir sobre la sentència: “Si em prohibeixen de presentar-me amb execució provisional, és a dir, amb la impossibilitat que el meu recurs pugui influir en la decisió presa, sens dubte seria una decisió profundament antidemocràtica, perquè privaria al poble francès d’elegir el seu futur president potencialment.”

Les alternatives de Le Pen són minses, més enllà d’apel·lar judicialment, i esperar que el Consell Constitucional resolgui el recurs abans de la cursa electoral. Tot amb tot, la decisió ben segur que causaria, això sí, una reacció irada de la ultradreta, hi hauria un augment de la tensió política i faria que el partit endurís el discurs contra l’actual govern francès; Rassemblement National, de moment, ha evitat de carregar frontalment contra el primer ministre, François Bayrou. De fet, ha permès el funcionament normal del parlament, amb gests com ara d’abstenir-se perquè el macronista Richard Ferrand fos elegit president del Consell Constitucional francès. Però amb una sentència en contra es preveu que tot canviï, i més tenint en compte que a l’estiu ja es podrien convocar eleccions legislatives si no hi ha prou estabilitat.

És previsible que Le Pen, tot i haver estat condemnada per malversació, provi de capgirar-ho i denunciar una maniobra antidemocràtica de l’estat francès per evitar que sigui elegida. En un principi, el pla que té de fa anys el Rassemblement National és que Le Pen ocupi la presidència de França a l’Elisi i que Jordan Bardella, de vint-i-nou anys, sigui el primer ministre a Matignon. Tanmateix, la inhabilitació podria precipitar que el jove dirigent ultradretà passés a ser el candidat a les presidencials del 2027.

La sentència faria que, per primera vegada en cinquanta anys, no hi hagués cap Le Pen al capdavant de la ultradreta francesa, tot just dos mesos després de la mort del pare, Jean-Marie Le Pen. Tot plegat obriria una nova etapa en l’extrema dreta francesa, amb la incògnita d’un possible viratge del discurs, més dur contra les institucions, just quan són a prop de tocar poder real.