19.12.2019 - 11:01
|
Actualització: 19.12.2019 - 11:49
La sentència del Tribunal de Luxemburg que reconeix la immunitat d’Oriol Junqueras conté també arguments sobre el reconeixement dels drets dels eurodiputats electes que afecten directament Carles Puigdemont i Toni Comín. Tots dos hi han reaccionat així.
Encara queden jutges a Europa. Llibertat immediata per a @junqueras! El TJUE defensa els mateixos criteris que hem defensat contra el Parlament europeu i les autoritats espanyoles, que han intentat alterar el funcionament de la democràcia europea. @EuParlament @ourvoteseu
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) December 19, 2019
Avui no només és un gran dia per la causa de la llibertat de Catalunya, sinó també per la causa de la democràcia a Europa. El projecte autoritari de l'Estat espanyol ha sofert una duríssima derrota. Ha arribat l'hora de la política i d'abandonar l'estratègia de la repressió.
— Toni Comín (@toni_comin) December 19, 2019
Aquests arguments del TJUE són doctrina, i evidencien que l’impediment al president i al conseller d’exercir d’eurodiputats és una greu irregularitat. Els advocats de tots dos tenen una desena de procediments oberts en diverses instàncies perquè els sigui reconeguda la immunitat. Amb la decisió de Luxemburg, qualsevol d’aquestes instàncies, inclòs el Parlament Europeu, podria prendre les decisions pertinents per a normalitzar la seva situació com a eurodiputats.
El TJUE diu a la sentència d’avui: ‘El Tribunal de Justícia ha declarat en primer lloc que una persona que resulta elegida al Parlament Europeu adquireix la condició de membre d’aquesta institució pel fet i des del moment de la proclamació dels resultats electorals, de manera que gaudeix de les immunitats reconegudes per l’article 9 del Protocol.’
I afegeix: ‘Tot i que el procediment electoral i la proclamació dels resultats es regeixen en principi per la legislació dels estats membres, l’elecció dels membres del Parlament Europeu per sufragi universal directe, lliure i secret és expressió del principi constitucional de democràcia representativa.’
Encara més: ‘La condició de membre del Parlament Europeu resulta de la mera elecció de l’interessat i aquest adquireix tal condició arran de la proclamació oficial dels resultats que fan els estats membres.’
Així mateix, diu que segons la normativa europea els membres de les institucions de la UE ‘han de gaudir de les immunitats necessàries per al compliment de les missions que els són atribuïdes’.
I encara més: el tribunal, deixant clar que les seves consideracions fixen doctrina per a tothom qui adquireixi la condició d’eurodiputat, sentencia: ‘Les persones que, com el senyor Junqueras Vies, són elegides membres del Parlament Europeu gaudeixen, des de la proclamació dels resultats, de la immunitat de desplaçament vinculada a la seva condició de membre del Parlament Europeu. Concretament, la finalitat d’aquesta immunitat és permetre’ls de desplaçar-se al Parlament Europeu i de participar en la sessió constitutiva de la nova legislatura.’ Això Junqueras no ho va poder fer perquè el Suprem li ho va prohibir, i Puigdemont i Comín tampoc perquè tant la justícia espanyola com el president de l’eurocambra d’aleshores, Antonio Tajani, els ho van impedir. També els ho van impedir el Tribunal de Luxemburg en aquell moment, el dia de la constitució del parlament, quan va refusar unes mesures cautelars amb uns arguments que eren oposats als que ha expressat avui (amb sentència, i no pas de manera provisional) el tribunal europeu.
El TJUE diu expressament que els eurodiputats gaudeixen d’aquesta immunitat independentment de les ‘eventuals formalitats previstes pel dret intern’, és a dir, en aquest cas el jurament o promesa de la constitució espanyola. El Suprem va imposar aquest criteri a Junqueras com a condició per a deixar-lo anar a la constitució del Parlament Europeu i al mateix temps li prohibia d’anar a jurar la constitució (en canvi, li havia permès d’anar a jurar la constitució com a diputat a les corts espanyoles). En el cas de Puigdemont i Comín, també els imposava aquesta condició, amb la connivència de Tajani. L’advocat de tots dos, Gonzalo Boye, es va arribar a personar amb poders al congrés espanyol amb la intenció de fer el tràmit imposat de la promesa de la constitució, però no li ho van permetre.
Ara la sentència de Luxemburg fixa un criteri que desautoritza clarament el Suprem espanyol i el Parlament Europeu. El nou president de la cambra, David Sassoli, va dir que actuaria amb conseqüència i d’acord amb la decisió de la justícia europea en aquest litigi. Ara caldrà veure si pren decisions el Parlament Europeu per a reconèixer la condició d’eurodiputats de Puigdemont i Comín. Són decisions que l’eurocambra pot prendre directament sense haver d’esperar la resolució al Tribunal de Luxemburg dels expedients del president i el conseller exiliats.
Tots dos tenen pendent una euroordre sol·licitada pel jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena, que els vol extradir per sedició i malversació. El tribunal de Brussel·les va ajornar fins al 3 de febrer la vista sobre aquest cas, precisament per a tenir temps de saber quin criteri fixava el TJUE sobre la immunitat dels eurodiputats electes. D’acord amb la sentència d’avui, amb el criteri expressat pel tribunal, Llarena hauria de retirar l’euroordre.
