05.07.2019 - 14:24
|
Actualització: 05.07.2019 - 14:33
El Tribunal Suprem espanyol carrega contra els cinc membres de la Manada que posessin en ‘actitud jactanciosa’ i celebressin com ‘un triomf’ al qual volien ‘donar projecció’ el que en realitat va ser una ‘violació múltiple’, en què ‘la víctima patir una clara denigració com a dona’. L’alt tribunal ha fet pública la sentència, que podeu consultar al final de l’article, on la Sala detalla ‘l’excés de la intimidació exercida’ pels cinc condemnats -ja en presó-, que a més d’arribar a cometre ‘almenys deu agressions sexuals’ van estar gravant i fent fotos a la víctima, situació que li va ser ‘imposada’ a la víctima i de la qual es desprèn ‘una clara denigració com a dona’.
D’aquestes gravacions, diu el tribunal, destaca l’actitud de José Ángel Prenda que manifesta ‘jactància, ostentació i vanaglòria’, per l’actuació que s’està realitzant, ‘amb menyspreu i ofensa a la dignitat de la denunciant’. Però no només va ser Prenda, sinó que els altres quatre condemnats també ‘posen en actitud jactanciosa’, la qual cosa ‘implica una situació de triomf’.
Sense citar el jutge que va emetre un vot particular a l’Audiència de Navarra en què va demanar d’absoldre els acusats en veure un ‘ambient de gresca i alegria’, els magistrats repliquen que ‘difícilment’ la manera en què els acusats van abandonar el portal, deixant a la víctima despullada i sola, i sostraient un d’ells el seu telèfon mòbil, són indicatius d’una ‘gresca’ pactada amb ella.
Res va ser casual. La Sala entén que els acusats, als quals el tribunal va elevar la condemna de 9 a 15 anys de presó en veure violació, ‘van buscar expressament’ la situació, sense que la víctima en tingués cap coneixement, des del mateix moment en què van saber que estava sola i que no trobava als seus amics. El tribunal se situa als antípodes de les tesis de la defensa, que sosté que la jove buscava tenir sexe, i la descriu com a ‘angoixada, impressionada, sense capacitat de reacció, sentint en tot moment un intens aclaparament i desassossec que li va produir estupor, fent tot el que els acusats li deien que fes’.
Els condemnats van arribar a ‘agredir-la sexualment fins a 10 vegades en un període de temps d’1 minut i 38 segons, coneixent que estava sola i embriagada’. I tot i que ‘necessàriament havien de conèixer’ el perill concret de la seva acció -un d’ells és militar i l’altre va perdre ahir mateix la seva condició de guàrdia civil- els ‘va resultar indiferent’ l’estat de la jove, ‘totalment desprotegida i vulnerable’.
Per tot això, el Suprem no veu prevalença com sostenien els dos tribunals anteriors, sinó una ‘intimidació’ que ‘no ha de ser de tal grau que presenti caràcters irresistibles, invencibles o de gravetat inusitada’, sinó que n’hi ha prou un ‘venciment material’ com per ‘convenciment de la inutilitat de perllongar una oposició de la qual podrien derivar majors mals’. Diu el tribunal que si el violador exerceix una intimidació clara i suficient, llavors la resistència de la víctima és innecessària, ja que el que determina el tipus és l’activitat o l’actitud d’aquell, no la d’aquesta.
Podeu llegir ací la sentència de la Manada:
