22.12.2022 - 09:48
|
Actualització: 22.12.2022 - 11:54
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha desestimat el recurs de cassació d’Oriol Junqueras en contra de la decisió que va prendre el gener del 2020 el Parlament Europeu –aleshores presidit per David Sassoli– de declarar vacant el seu escó. El tribunal considera que el president de la cambra no va fer res mal fet, quan va fer cabal acríticament del jutge Manuel Marchena, que, servint-se de la Junta Electoral espanyol, va interpretar de manera molt recaragolada la sentència del TJUE –del 19 de desembre de 2019– sobre la condició d’eurodiputat del president d’ERC. Així mateix, els jutges han acordat que Junqueras pagui les seves costes i les del Parlament Europeu (els representants de l’estat espanyol hauran de pagar les seves).
En la sentència, el TJUE argumenta que els procediments electorals són regulats pel dret dels estats membres i no pas pel Parlament Europeu, que tan sols pot prendre nota del que comuniquen les autoritats judicials. Així doncs, els jutges consideren que el tripijoc de Marchena per a impedir que Junqueras ocupés el seu escó forma part del procediment electoral de l’estat espanyol. Cal recordar que el jutge del Suprem va publicar la condemna de l’1-O el mateix dia –14 d’octubre de 2019– que es feia la vista al TJUE sobre la condició d’eurodiputat del president d’ERC, que finalment va obrir la porta del Parlament Europeu a Carles Puigdemont i Toni Comín.
Així doncs, els jutges consideren que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va fer bé en primera instància de desestimar el recurs de Junqueras en contra de la decisió de Sassoli de deixar vacant el seu escó. Segons la sentència, l’argumentació de la defensa és inadmissible i s’ha desestimat per inoperant, un parer que ja va defensar l’advocat general del TJUE, Maciej Szpunar, ara fa mig any. De fet, el tribunal recorda doctrina prèvia –un precedent del 2005 sobre Jean-Marie Le Pen– que apunta que el Parlament Europeu té l’obligació de prendre nota de “les decisions amb caràcter definitiu” de les autoritats judicials dels estats membres sobre els supòsits d’elegibilitat que no estan regulats per la normativa europea (dimissió i mort).
Sobre l’altre element de la demanda, la petició d’empara de la immunitat que va demanar l’eurodiputada Diana Riba, el TJUE afirma que reconèixer-la per l’article 8 apartat 1 –acció urgent– del reglament intern del parlament “depèn d’una facultat discrecional del president del parlament i no té, per tant, cap caràcter vinculant per a les autoritats nacionals competents ni cap efecte jurídic sobre la situació del diputat”. Ara, la sentència deixa palès que la resposta hauria estat diferent si s’hagués fet per l’article 9 del reglament.
Aquest darrer punt és important perquè Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen una causa similar –una petició d’empara presentada per un grup d’eurodiputats encapçalats per Diana Riba el 10 d’octubre de 2019, abans de la sentència de l’1-O, i que Sassoli es va negar a tramitar–, pendent de resolució al TGUE. En la vista que es va fer el novembre passat, els representants del Parlament Europeu van ser molt bel·ligerants amb les tesis de la defensa que encapçalava Gonzalo Boye. El lletrat Niklas Görlitz, que va arribar a posar en dubte la legalitat dels escons dels exiliats –tot i la sentència Junqueras del TJUE–, va dir que la tramitació de l’empara de la immunitat no tenia cap mena d’efecte jurídic sobre la seva situació.
La sentència del TGUE i la via interna
Amb el seu recurs, la defensa de Junqueras, encapçalada per Marc Marsal, pretenia tombar el dictamen del TGUE, que en primera instància va determinar que el Parlament Europeu havia actuat correctament. Una posició que, ara fa mig any, l’advocat general del TJUE, Maciej Szpunar –el mateix de la sentència Junqueras del 2019–, va refermar quan va demanar al tribunal que refusés el recurs, tot argumentant que la cambra no podia fer res més sinó acceptar la decisió del Suprem espanyol de desposseir-lo de l’escó arran de la condemna de l’1-O.
Més enllà del TJUE, l’equip legal de Junqueras manté viva la lluita pel seu escó per una altra via. El Tribunal Constitucional (TC) espanyol s’ha de pronunciar encara –va admetre’n el recurs a final de març– sobre les maniobres del Suprem, que el van privar de llibertat i, en conseqüència, d’ocupar el seu lloc al Parlament Europeu. Si el TC refusa aquest recurs, cosa ben previsible, Junqueras encara pot dur el seu cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
