Cinc claus per a llegir les sentències sobre la immunitat de Puigdemont

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), la primera instància del tribunal de la UE, farà públiques dues sentències sobre la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a eurodiputats. El tribunal de cinc magistrats que ha examinat la causa dictarà sentència demà a dos quarts de deu del matí a Luxemburg. Tots tres eurodiputats seran al Parlament Europeu, a Brussel·les, pendents de la decisió del tribunal, que pot o bé confirmar o bé invalidar una part de la seva immunitat com a europarlamentaris. Tots ells estaran acompanyats de representants dels partits i entitats independentistes, del govern en ple del Consell de la República i de la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, que fou exiliada del 2017 fins que va comparèixer davant el jutge Pablo Llarena.

La primera sentència: el suplicatori, quin suplicatori?

Hi haurà dues sentències, perquè el TGUE ha unificat dues demandes separades que van presentar les defenses dels eurodiputats exiliats. Una d’aquestes és la demanda de tots ells contra l’aprovació del Parlament Europeu el març del 2021 del suplicatori enviat per Llarena per a tramitar les euroordres per a extradir-los. És a dir, Llarena va demanar a l’eurocambra que els llevés la immunitat que els protegeix a tots els estats de la UE per continuar el procediment judicial pel Primer d’Octubre. Però aquell procediment, segons que denuncien els exiliats, fou ple d’irregularitats, amb un president de la comissió d’afers jurídics (que és qui tramitava el suplicatori) i un ponent (que és qui feia la proposta d’aprovació o de denegació del suplicatori) que eren manifestament parcials, amb una petició motivada políticament, amb el propòsit de perjudicar-los.

A més, el suplicatori havia de servir per a tramitar unes euroordres que Pablo Llarena va retirar al gener perquè estaven caducades, perquè el delicte de sedició pel qual els volia extradir havia desaparegut del codi penal espanyol. Ara el jutge en vol enviar de noves, però fins ara no ha pogut, perquè Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen restablerta la immunitat de manera cautelar.

El TGUE haurà de dir si aquell suplicatori és vàlid o no. Si diu que no, el cop al Parlament Europeu i a les pretensions espanyoles d’extradir-los serà històric, perquè no hi ha precedents de revocació d’un suplicatori. Serà important de saber amb quins arguments el tomba, perquè d’això en dependrà el grau de desautorització de la persecució judicial espanyola amb aval de l’eurocambra. El TGUE el podria revocar simplement afirmant que ha caducat, que era un suplicatori que responia a unes euroordres que ja han estat retirades i que la demanda ha perdut objecte. I caldria veure fins a quin punt compartiria els arguments dels exiliats segons els quals el suplicatori responia a una persecució política, que el Suprem no era el tribunal competent per a demanar-lo i que hi va haver una manca d’imparcialitat flagrant en la tramitació. Aquest darrer argument, per cert, el TJUE el va subscriure prima facie (a primer cop d’ull) quan els va concedir la immunitat cautelar.

I si el valida?

Si el valida, en canvi, Llarena trigarà poc a enviar unes noves euroordres contra tots ells, i Bèlgica haurà de decidir si les tramita. Ho hauria de fer tenint en compte, d’una banda, el primer argument que exposarà la defensa que coordina Gonzalo Boye: que el suplicatori només servia per a tramitar unes euroordres que ja no existeixen, no pas unes de noves que són només per malversació i que no afectarien en cap cas Clara Ponsatí, processada per desobediència. I d’una altra banda, Bèlgica tindria uns criteris per a rebutjar euroordres fixats pel TJUE el 31 de gener d’enguany, i que li permetrien de denegar-la pràcticament amb els mateixos arguments amb què va denegar la de Lluís Puig.

Què podria passar després amb la seva immunitat?

Però queda clar que si la sentència del suplicatori és negativa per als seus interessos, els eurodiputats recorreran contra la decisió al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), la darrera i màxima instància judicial, i alhora demanaran que els concedeixi unes noves mesures cautelars perquè continuïn tenint la immunitat que el suplicatori els va retirar. El procés perquè els concedissin aquestes noves cautelars podria ser d’uns quants mesos, fins a mig any, que és el temps que va trigar el TJUE a concedir-los la immunitat provisional que tenen ara.

El fons de la causa, el recurs sobre la validesa del suplicatori, s’allargaria encara més temps, probablement més enllà del final de la present legislatura europea, d’ací a un any, exactament. Si Puigdemont, Comín i Ponsatí volguessin mantenir la immunitat més enllà en tot cas, haurien de tornar a ser elegits eurodiputats en les pròximes eleccions europees, el juny de l’any vinent.

Segona sentència, la demanda d’empara i la improbable carta de retorn

L’altra demanda sobre la qual es pronunciarà el TGUE és la que van presentar Puigdemont i Comín contra el Parlament Europeu per la decisió de l’ex-president David Sassoli de no tramitar una demanda de protecció de la seva immunitat que havien presentat l’octubre del 2019 en el seu nom una trentena d’eurodiputats encapçalats per Diana Riba. Era pocs dies abans de la sentència del Suprem contra els presos polítics pel Primer d’Octubre, i poc abans de l’emissió de noves euroordres contra ells. Aleshores Sassoli no va considerar procedent de tramitar la petició, perquè aleshores ja hi havia pendent la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras i l’abast de la seva immunitat com a eurodiputats.

Això va fer que tant Puigdemont com Comín, que en aquell moment encara no havien estat reconeguts com a eurodiputats formalment, fossin víctima de sengles euroordres de Llarena malgrat el fet, tal com va sentenciar aquell desembre el TJUE, de tenir la immunitat d’eurodiputats d’ençà que havien estat proclamats electes, mesos enrere.

En aquesta causa, el TGUE ha de decidir si Sassoli va fer bé, i és probable que digui que sí, que no tenia pas l’obligació de fer aquell tràmit i que, en tot cas, aquesta decisió que prenia no creava pas efectes jurídics vinculants a l’estat espanyol. Si més no, aquests van ser els arguments amb què tant el TGUE com el TJUE van desestimar la demanda d’Oriol Junqueras pel mateix cas, exactament.

La defensa dels eurodiputats no confia pas a guanyar aquesta demanda, però sí que pensa que en el redactat de la sentència hi pot haver alguna referència a la immunitat que tenen, a l’abast que té. En la vista oral del mes de novembre passat a Luxemburg, van provar de portar el tribunal cap ací, cap al reconeixement explícit que la immunitat els protegeix també dins l’estat espanyol. Si fos així, Puigdemont i Comín tindrien arguments jurídics de pes per a forçar un retorn no pas exempt de riscs. Però sembla difícil que el TGUE pugui arribar tan lluny.

Què passa amb Lluís Puig?

El conseller Lluís Puig estarà molt pendent de la decisió del TGUE. Com que no és eurodiputat, no l’afecta pas directament, però si la sentència valida el suplicatori, pot ben ser que el Tribunal Suprem enviï unes noves euroordres contra tots. De fet, ja hauria pogut enviar la de Puig d’ençà del 31 de gener, perquè el TJUE va respondre a Llarena que sí que es podien repetir euroordres contra una persona a qui ja se n’hagués denegada una de manera ferma. Però les condicions que imposava per a fer-ho li ho posaven molt difícil, perquè el Tribunal de Luxemburg exigeix que hi hagi unes noves condicions que ho justifiquin i que la decisió es prengui tenint en compte la proporcionalitat de la mesura i el dret de la persona afectada a no sofrir una situació de persecució permanent.

És possible que Llarena hagi volgut esperar a tenir totes les carpetes tancades, i aquestes sentències del TGUE podrien ser les darreres, abans de fer un enviament d’euroordres conjunt contra tots ells. Però el contingut de la sentència del 31 de gener fa pensar que, pràcticament, no tindran recorregut a Bèlgica. Com a mínim, a Bèlgica. I la recomanació de les defenses de tots ells seria, en aquest supòsit, que no es traslladin a altres estats.