13.03.2020 - 11:39
|
Actualització: 13.03.2020 - 16:22
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea acaba de dictar una resolució que evidencia que el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena va vulnerar els drets de Carles Puigdemont i la resta d’exiliats el novembre del 2017. Segons que es desprèn d’aquesta sentència relativa a un cas semblant presentat el 2018 per un jutge de Badalona, Llarena va vulnerar la directiva europea sobre el dret de la defensa quan va impedir, durant mesos, que els seus advocats en aquell moment, Gonzalo Boye i Jaume-Alonso Cuevillas, es personessin en la causa instruïda, primer, a l’Audiència espanyola i, després, al Suprem per l’1-O.
La sala segona del TJUE va publicar ahir la resposta a un pregunta pre-judicial que li havia formulat un jutge de Badalona pel cas d’un conductor albanès acusat d’haver conduït sense permís i de falsificació de document públic i d’haver estat citat a declarar quan ja era fora de l’estat espanyol, mitjançant una ordre de detenció. Els fets van anar així: quan va ser aturat en un control de carretera, el conductor va exhibir a la policia de Badalona un permís de conduir albanès. Un mes després, es va comprovar que el permís era fals i el jutjat d’instrucció 4 de Badalona li va voler prendre declaració i va mirar de posar-s’hi en contacte per fer-li arribar la citació, però no el van trobar. Per això el jutge va emetre l’ordre de detenció.
Al cap d’uns quants mesos, l’octubre del 2018, una advocada va enviar per fax un escrit al jutjat en què deia que compareixia en el procediment en nom del seu representat, el ciutadà albanès. L’advocada va presentar tota la documentació pertinent per a assumir el cas en substitució de l’advocat d’ofici que havia estat designat al seu client inicialment. Va demanar de personar-se a la causa i que, per tant, es retirés la requisitòria de detenció.
I el jutge de Badalona va fer una cosa que no va fer ni la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela, primer, ni el jutge instructor Pablo Llarena, després, amb els exiliats, quan Gonzalo Boye i Jaume-Alonso Cuevillas van demanar de personar-se en la causa contra els dirigents independentistes per rebel·lió i malversació per l’1-O. El jutge de Badalona, en el cas del conductor albanès, va constatar que la jurisprudència espanyola, fixada pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, sobre el dret d’intervenció dels advocats en una causa en què l’acusat no és present físicament topava amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. I per això va formular una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea: volia saber com s’havia d’interpretar la normativa europea, tenint en compte que la doctrina espanyola obliga a la presència personal per a conèixer de la causa i la Carta Europea diu la contrària, és més garantista.
I la resposta va arribar ahir. El TJUE confirma que no es pot privar els advocats del dret que els seus representats tinguin accés a la investigació d’una causa que els afecta directament, per més que ells no hi siguin presencialment. Lamela va impedir l’accés de Boye i Cuevillas a la instrucció i, d’aquesta manera, els va impedr –tant als advocats com als exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí– de ser part de la investigació judicial. I això ho va mantenir Llarena durant els cinc mesos següents, quan es va fer càrrec de tota la causa. No va admetre Boye ni Cuevillas fins que no es va tancar la instrucció i va dictar el processament, en una peça separada de la dels presoners polítics. Els advocats ja van demanar a Llarena que presentés una pre-judicial al Tribunal de Luxemburg sobre aquesta vulneració del dret de la defensa, però ho va refusar.
Ara és un jutge de Badalona qui ho ha fet, i ha aconseguit que hi hagi un precedent en la justícia europea que indica clarament que Llarena va actuar malament, que va violar els drets dels exiliats i que la interlocutòria de processament que va dictar després d’una instrucció irregular, perquè en va mantenir al marge els exiliats, també s’ha de considerar irregular. I, per l’efecte en cadena que això origina, també serien irregulars les euroordres emeses per Llarena contra ells. Fonts pròximes a la defensa dels exiliats han confirmat a VilaWeb que aprofitaran aquesta resolució recent del TJUE per impugnar les decisions posteriors que va prendre Llarena contra ells.
Alonso-Cuevillas ho exposava així:
20/ I un dubte final:
¿Les resolucions que van denegar indegudament el dret de defensa podrien permetre procedir per prevaricació dolosa (CP 446) o negligent (CP 447) contra els magistrats de l’AN i el TS que las van dictar?
Com que ja no em correspondrà a mi: “ahí lo dejo”
— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) March 13, 2020
