19.09.2019 - 21:50
*La casualitat. El dia que vaig parlar, ara fa sis mesos, del butlletí de l’Street Soccer Barcelona, una iniciativa que val la pena de conèixer, titulava l’article amb una paraulota d’aquestes de filòleg: sesquilingüisme. No cal que us l’aprengueu, és un mot amb poques possibilitats de supervivència, perquè no solament no és normatiu sinó que tampoc té gaire predicament entre els del gremi. Amb la definició de seguida entendreu per què: vol dir ‘capacitat de parlar una llengua i mitja’ (el prefix sesqui- significa ‘un i mig’ i es fa servir sobretot en química, però el DIEC mateix només en recull tres tristos casos), cosa que ja es veu que no té gaire solta. En realitat els sociolingüistes de fa uns anys l’empraven per referir-se a les persones que tenien competències passives però no actives en una segona llengua. El famós lo-entiendo-pero-no-lo-hablo. O, per posar un exemple menys connotat, qualsevol parlant d’un país amb llengua prou forta per tenir monolingües (posem França, Itàlia, Rússia…) que entén l’anglès però no ha fet el salt a parlar-lo: seria un sesquilingüe. Tot i que, insisteixo, la sociolingüística actual s’estima més parlar de ‘bilingüe productiu’ i ‘bilingüe receptiu’.
*Les similituds. La coincidència que deia rau en el fet que gràcies a l’esmentat butlletí he descobert un altre paraulot pentasíl·lab que s’hi assembla molt: sensellarisme. La gent de la Neolosfera el tenen documentat des de fa més de cinc anys, però fins ara no sembla que hagi fet gaire fortuna. Si no m’erro no ha estat seleccionat com a finalista a cap de les cinc edicions del Neologisme de l’Any, i segurament ho té cardat perquè el diccionari normatiu ni tan sols recull la seva mare, sensellar (mentre que, curiosament, sí que ha admès sensefeina. Que ara que hi penso, si em permeteu allargar un poc més aquest parèntesi dispersiu, és una mica xocant, perquè si per a una persona que no té feina ja disposàvem d’un substantiu, desocupat/ada, no veig que sensefeina fos tan necessari, mentre que per a qui no té casa, a falta de terme propi, sovint hem de recórrer al discutit xenisme homeless, i per tant aparentment sensellar seria més necessari. Em reconforta comprovar que almenys el TERMCAT el té en llista d’espera). Rectifico: s’assembla molt a sesquilingüisme menys en una cosa: per desgràcia, segurament l’espera un futur molt més durador.
*L’alternativa. A part de l’estat civil del mot (que probablement és assumpte que només ens amoïna als del meu gremi), m’ha cridat l’atenció la forma. Vull dir que s’hagi creat mitjançant un sufix com -isme, que per regla general es fa servir per a batejar teories, doctrines o corrents artístics. És clar que això devia ser al començament, perquè amb el temps, essent tan productiu, també s’utilitza molt per a definir una condició o una mera situació: agroturisme, per exemple, o alcoholisme, tercermundisme o protagonisme. N’hi ha més d’un miler. El nostre heroi d’avui, doncs, s’inscriu en aquesta segona via. Una alternativa hauria estat dir-ne sensellaritat, afegint el sufix -itat (‘qualitat de’) com a terrestritat, puritat, futuritat o, last but not least, sororitat, que precisament va guanyar el darrer Neologisme de l’Any però que de moment encara no ha estat incorporat al DIEC.
*La confirmació. Tenim, doncs, sensellarisme. Una mena de doble compost que, a falta de definició oficial (els neolosferos, molt vius, no en donen cap), podríem definir una mica pedestrement com la ‘condició de qui no disposa de lloc per viure’. Es veu, i això ens dóna una pista de com va sorgir, que altres llengües han fet invents semblants: en castellà sinhogarismo (sospitosament similar), en francès sans-abrisme o en anglès homelessness. Sembla un poble gal·lès. Ara, la prova del nou li arribarà quan serà capaç d’incorporar l’altre sufix, el que complementa l’actual: -ista. Com que sembla evident que ningú aspiraria a ser sensellarista com a teoria o doctrina a seguir, hauria de servir per a un ús irònic o de denúncia. Per exemple en un titular d’aquest estil: ‘La PAH es queixa que l’ajuntament practica una política sensellarista’. Potser per tal de curar-se en salut, ara com ara l’usuari més conspicu del terme és precisament el consistori de la capital, a través d’una associació integrada per prop d’una quarantena d’entitats.
*El desmentiment. És clar que això tampoc ha de passar necessàriament. Que apareguin tots els derivats possibles, vull dir. Reculem un instant fins a la cabòria número 2: sensefeina. Com és que en aquest cas, en canvi, no ha aparegut el derivat sensefeinisme? ‘Posem fre al sensefeinisme’, ‘L’informe de diagnosi sobre el sensefeinisme a la ciutat detecta un augment superior al 10%’. Oi que sonen creïbles? A l’original, extret justament de la web esmentada, hi deia sensellarisme, jo m’he limitat a canviar el substantiu. Per què l’un sí i l’altre no? En principi semblen dues realitats molt connectades, de relació gairebé causal. Però com que l’única hipòtesi d’explicació que se m’acudeix és massa volàtil (fent la cerca a Google el motor de recerca m’ha respost que ‘Potser volies dir sense feminisme‘), ho deixo aquí, a l’espera que la qüestió agafi més volada. O, encara millor, que desaparegui per sempre.
