Sense trampes: la gent sap per què vota el partit que vota

Discrepo de l’editorial. Els electors podem dipositar el nostre vot en funció del que creiem quin pot ser el partit polític que promet més coses i creient que les complirà, però quan un partit polític fa una determinada propaganda (p.ex. que és el més independentista del mon) i un cop té la confiança dels vots i després se’n desdiu o fa altres promeses contràries a les anteriors, una de dues: o és molt bon mentider o el votant no sap a qui vota. Cert que avui dia tenim molta informació però cert també que hi ha molta desinformació i també molta propaganda fraudulenta. I si vistos els fets i trajectòria d’algun partit polític, entenc que molta gent o vota per inèrcia o no sap què vota.
Bona nit i visca Catalunya Lliure !!*!!

Juntsxcat, que regalarà els vots potser no ho ha dit mai, però que no permetrà repetició d’eleccions sí que ho va dir(encertadament). Si no hi ha acord votar ERC i romandre a l’oposició taparia sa boca a tots els qui diuen que s’estan barallant per col·locar-se a qualque menjadora, i permetria mantenir l’esperança de poder governar més endavant…forçar la repetició adobaria la idea de l’endoll i la de que han malbaratat el 52% i els 74 escons, desanimaria la participació a les eleccions repetides de molts d’independentistes i probablement les guanyaria l’espanyolisme declarat

Els electors sabem què votem i perquè ho fem? Veiem-ne.
Hi prenem la decisió després de rebre tot d’imputs.I no és el mateix un candidat que té un minut diari als telenotícies durant tot un any que el que hi apareix poc; el que té a la seva disposició amplis recursos propagandístics que el que no pot ni penjar cartells. Ni el partit del qual es parla a totes les tertúlies dels mitjans que el partit absolutament invisibilitzat, oi?
Per tant, votem allò que volem o allò que, influenciats, creiem que volem?
Dit això, anar a noves eleccions no sembla una bona opció a hores d’ara. Per tant, i tractant-se de dirigir una gestoria, el mal menor és que governi algú que diu ser independentista, encara que pels seus fets no ho sembli gaire.
I mentrestant, anem aclarim-nos!

Junts per Catalunya digué que el Pere Aragonès seria president i que no hi hauria repetició d’eleccions (a la 1a investidura fallida, 26 de març, i a la 2a investidura fallida, 30 de març).
Els àudios estan disponibles amb facilitat.
Afegiren que no calia patir.
Mentien llavors o menteixen ara i faran finalment l’Aragonès president?
Cert! No digueren de posar condicions però tampoc digueren que les posarien (com insinuen ara).
Em dol per tots aquells que perden la confiança en els polítics i els sembla que quedant-se a casa no voten.
Fals! Quedar-se a casa significa que el teu vot el decideixen els que sí que van a votar.

El raonament seria impecable si ens diguessin obertament que estan explorant l’altre coalició posible.

Aragones només pot governar amb els vots de Junts o amb els del PSOE. Però el que diuen no és que vulguin governar amb els vots del PSOE. El que diuen és que volen governar sols amb els vots de Junts.

Però això és absurd. Si no han estat disposats a accepar les condicions que demanava Junts per fer govern de coalició, menys ho estaran a accepater les que els demanaran per deixar-los gvernar sols. Si Junts no podrà controlar res des de dins del govern i tenint clar que cap moció de censura podrà prosperar mai amb la actual composició del parlament, el normal és que per deixar-los governar des de fora els exigeixin unes condicions i uns controls molt més durs que per fer-ho des de dins.

Penso que dels 603.607 que vàren votar ERC, uns 600.002,30 es pensàven que votàven un partit independentista, però tampoc els importa molt perquè no s’impliquen fins a poder entendre que un partit és l’eina per sortir de la colònia. Es pensen que, un cop han votat, ja ho fan be.
En canvi qui va votar al President Puigdemont, sabía perfectament que no hi habia ningú del PDCAT ni cap poltronista cercant un sou.
El que sí ens ha quedat marcat és que el 2018 un tal Torrent es va passar pels dellonsis la voluntat popular i ara, un boig a la presó està dient que s’ha d’esperar una mica més dels tres-cents anys que portem d’esclaus.
Per tant, el què vota la gent, alguns com el que voten ERC, que s’ho facin mirar. Ep, sempre que no siguin de la menjadora.

Jo no hi veig cap drama: el millor escenari és que ERC tasti el govern en solitari i hagi de pactar-ho tot amb Junts de l’oposició estant.

És evident que si el Consell no juga un paper clau a l’àmbit internacional i ERC s’enroca amb aquella taula. Doncs que ERC tasti el govern en solitari i a veure quins resultats obté.

Trobo que no forçaran noves eleccions, no crec que sigui intel·ligent, però tampoc n’és de formar govern amb estratègies tan diferentes.

És l’escenari òptim: ERC en solitari i Junts donant suport des de fora sense regalar els vots és clar. Hauran de pactar cada coma i això serà potser una bona fórmula.

Com pot ser que defensin tossudament el diàleg en una taula diàleg que mai ha funcionat i trenquin el diàleg amb Junts a 3 setmanes de la data límit dient que s’han fartat d’esperar? Perquè no han treballat fins al final en les negociacions? Perquè no negociar fins al final? I si potser, dic potser, tot això que han fet és una comèdia per donar les culpes a Junts, i fer el que fan en el pròxims dies. Però penso que s’han engegat un tret al peu perquè Junts negociarà el seu suport, no faltaria més.
Amb els Comuns i la CUP no tenen prou vots i si no volen rebre els vots del PSC, han de negociar amb Junts. O de veritat rebre els vots del PSC?

Jo no hi veig cap problema a l’actual situació.
Una negociació es com una partida de poker, o si voleu com un baralla entre animals, o persones.
Els farols, l’estarrufar-se per fer por a l’altra, el portar les alternatives al límit, etc. És cosa de la negociació. És normal.

El que no és normal es la taula de dialeg sense diàleg entre Catalunya i Espanya. I això es degut a que nisaltres no podem fer pressió amb res en la negociació amb Espanya.
En una negociació, contra mes fort ets o ho fas creure a l’altra, més te n’emportes al teu bàndol.
I d’aqui plora la criatura.
Cada ú fa el seu paper.
ERC s’estarrufa i vol fer por amb el seu estil d’ultimàtums, rodes de premsa, etc.

I JxCat tracta d’influir amenaçant en un govern en minoria i eleccions.

Però vull pensar quecal final no arribarà la sang al riu i haurà govern.
El nostre estil és decidir-hi tot l’últim minut. I sinó, recordeu-vos del Mas i la CUP i de com es va fer President el senyor que ens va portar a l’1 d’octubre.

Per últim, sembla que l’editorial del Partal vagi referida a algun cas en concret o algun comentari d’algú perque sona a emprenyamenta.
Ell també te dret a la rauxa i a predre els estreps alguna vegada. Es humà com tothom, oi?

Els polítics de cap manera han estat a l’altura del procés . Dit això , ara ens toca a nosaltres continuar treballant i molt . No estic d’acord amb noves eleccions , ja prou de tant enrenou amb partits covards i enganxats a les cadires . Que ER governi com vulgui i pugui , mentrestant JUNTS te l’oportunitat de ser diferent , de tenir altres objectius , el govern ara es un objectiu dèbil i lligat de mans i peus . Per tant ara es l’hora que JUNTS a de créixer amb el poble , demostrar que ens fa costat , treballar amb fermesa i fer-se fort . PREPAREM-NOS . Així de sencill i així de difícil .

Vicent:

matise l’argument-> el problema d’una democràcia filodictatorial és que votem “llistes tancades i de cremallera” de partits.

No és permesa la barreja de persones, que fóra més fidedigna representant de l’esperit de l’individu votant i no necessàriament han de militar al mateix partit polític.

Com és de rigor en els sistemes d’arquitectura de poder piramidal on el vèrtex és el poder “diví” que es remunta a l’antic Egipte.

I que adaptat a l’estat-nació sorgit del segle XVIII només reforça les estructures dels cacics (com a mitjancers entre esgraons) que són directament proporcionals a la corrupció intrínseca generada pel trànsit de diners entre nivells.

I ja, quan muntes una estructura provincial i la trenes amb una “d’autonomies a l’española”, la corrupció s’eleva al quadrat.

Per això el recompte “ad hominem” votat és tan lent en d’altres indrets.

Perquè el/la votat/da és responsable directa davant el teu elector. Suïssa, regne Unit, Alemanya, etc. estats amb forta càrrega protestant i calvinista.

Els d’arrel catòlica, com poden confessar-se i netejar les errades, només responen davant l’autoritat eclesial.

Com tenim les regles de joc que tenim reinvertiré el sistema, donant-lo per bo.

La ciutadania votant, ha posat un problema a resoldre als polítics. I a aquests els hi manca creativitat per a donar-li’n solució.

Que continuen mirant el problema des de tots els angles possibles i els encaixaments com si fóra el cub de Rubick.

Perquè si no, suspesos tots i a setembre a recuperar l’assignatura. Com sabem que aquesta Generalitat és de “pa sucat amb oli” tampoc importa massa, perquè la “legimitat real” és a l’exterior de la/es colònies on l’estat ocupant intenta clavar les seues urpes. Puig, Comín, Puigdemont, etc són la Generalitat encara que siga a un xalet a Waterloo o dintre del Parlament Europeu, i tanta i tanta gent sobiranista els recolzem des de dintre de les colònies nostrades estem.

En un altre ordre de coses, Roser Caminals= en cap moment en Jonqueres no diu que renuncia a la independencia, però si diu aquests paràgraf que sí ho aferma:

1. “Tothora que és imprescindible que el Govern espanyol tingui un actitud més activa i determinada a l’hora de socórrer aquelles pimes que han vist minvar els seus ingressos dràsticament.” SUBSUMISSIÓ , NO?

2. “V Però, alhora, és necessari continuar exigint la implicació de l’Administració central i la gestió integral dels recursos que genera Catalunya, que secularment són drenats per l’estat central i que mai retornen, ni tan sols en forma d’inversions. Precisament ara, més que mai, és imprescindible revertir aquesta tendència que empobreix el país i que llasta la recuperació econòmica i la cohesió social.”

DONCS, COM DEPÉN DE L’ESTAT CENTRAL I JA HA VIST QUE SE NOS HA DE LLIGAR CURT ESTÀS CONTRIBUÏNT A GENERAR UNES EXPECTATIVES QUE MAI NO TINDRÀS JONQUERES.

I això que es diu, s’hi fa des de l’autonomisme més pujolista. El problema dels d’ERc actuals és la “pujolitis aguda” que pateixen.

TU, ORIOL, NO ERES PUJOL. NI HO SERÀS MAI. NI FALTA QUE EN FEU CAP DE TOTS DOS.

Volen arranar el poc que es va fer aleshores, recomençant després de cremar-ho tot i renàxer des de les cendres per a que s’assemble a la seua imatge i semblança. Quan no n’hi cal. Tot en la vida és corregir i augmentar. No destruir-ne.

La que teníem els refundadors del tombant entre els 1980′ i els 1990′ era que Jordi Pujol&Co era un prestigitador fenomenal, que feia creure i veure-hi el que no n’hi havia.

Josep Blesa (València)

En las elecciones juegan más poderes que engañan al elector, sobretodo al elector indeciso , esos poderes pueden acusar de corrupción a un ex-alcalde como el Sr Trias , un hombre honrrado , y cambiar el sentido del voto de muchos indecisos que votaban gestión .Trampas

Cuando el estado mediante jueces , periodistas y policia acusa y acosa a candidatos es muy dificil mantener que los votantes eligen con libertad y eligen lo que realmente quieren y si además los políticos mienten en lo que harán el día después , entonces ya ni te digo. Trampas

Luego el titular : “sense trampes ..” lo siento HAY MUCHAS TRAMPAS Y lo que más miedo me da es que el estado pretende crear tanta cizaña entre independentistas , tanto odio , tanta desconfianza , tanto rencor que si lo conseguen JAMÁS CONSEGUIREMOS LA INDEPENDENCIA porque esos sentimientos impedirán trabajar codo con codo para enfrentarse al estado … otra forma de que España gane perdiendo en las urnas …

Molta sort a tots i que els sentiments no ens facin traïdors a nosaltres mateixos, el més important és que demà puguem seguir caminant tots plegats . Salut

D’acord amb el Sr Gilaberte i emprenyada com el Sr. Salart.
Aquests dos anys (màxim) que volia ERC, els tindran. I serviran per organitzar la societat civil i per ensorrar definitivament ERC enviant el partit a la paperera de la història. Són dos anys necessaris per ells (que tastaran la medecina amarga de l’arrogància estatal) i per nosaltres que podrem preparar-nos per l’embat final sense llast, sense dubtes i sense pors.
Els votants d’ERC encara (encara!!!!) necessiten més evidències. És dur d’acceptar, però com que ERC no decep mai i tornarà a trair al seu electorat, crec que ja no manca molt per fer l’última neteja

Potser que deixéssim de parlar, en honor a la veritat, d’un 52% d’independentistes.

Sabem (i només no ho veu qui no ho vol veure), que ERC no és independentista. L’ “ampliació de la base” era una mentida per amagar la rendició a l’Estat, fruit d’un pànic incontrolable a la repressió, combinat amb l’addicció de milers de càrrecs a una sucosa menjadora. En conseqüència, hauríem de saber també que el vot mantingut a ERC no obeeix en absolut a una suposada ingenuïtat dels seus electors, de la que tants subscriptors se n’exclamen; els vots a ERC no són d’independentistes enganyats sinó dels qui, per fidelitat a ultrança, accepten la deriva política del partit. Afegiu-hi els vots a la CUP, que també són independentistes… de Palestina.

La independència, a més, no és ara mateix a Catalunya cap REVOLUCIÓ, tot i que hauría de ser-ho. No la faran ERC ni la CUP que tenen altres prioritats, ni la faran la gent de JxC que tampoc no volen prendre mal i tenen molt a perdre i que, si de debó la volguéssin, ja faría temps que s’haurien organitzat en un moviment clandestí de lluita i resistència.

Quan a hipotètiques reaccions a la repressió estatal, que ningú no pateixi; l’Estat no pot llançar damunt dels catalans un greuge o ignomínia que no estiguem disposats a suportar.

Acabo afirmant la obligació moral de Junts de no investir Aragonés per cap concepte i forçar noves eleccions. Que governi ERC amb els vots dels Colauites, del PSOE i/o de VOX si vol, però consideraré la seva investidura per part de Junts com un acte de complicitat i col.laboració

AIXÓ DE QUE TOTHOM QUE VA VOTAR SABIA QUE VOTAVA NO HO COMPRO

La major part de la gent que va votar esquerra es pensava que votava un partit independentista i una bona part del motiu d’aquest error que ens esta portant tants problemes és fruit de la paradoxa que vas inventar de “Independentisme Reformista”.

Si l’inventor hagués sigut un d’aquests pseudo experts que viuen de participar en les tertúlies no hauria tingut cap repercussió. Però ho va inventar un dels periodistes de més prestigi del moment actual, guanyat per seva perseverança en la feina ben feta.

Mai entendrem el motiu, però els votants d’esquerra es pensaven que votaven a favor de la independència. No sabien que votaven unionisme espanyol a causa d’aquesta enganyifa de l’independentisme reformista.

Jo no hi estic d’acord que tothom sap què vota. Ho sap qui mira el dia a dia de les polítiques públiques, qui està al cas de què fa cada partit, quines decissions politiques i socioeconòmiques al llarc del temps . Aquesta observança dels afers públic, polítics, a Catalunya s’ha incrementat molt gràcies al Pocés cap a la Independència. Però hi ha moltíssimes persones que no poden o no volen observar el dia a dia sinó que miren des de la distància i decideixen el seu vot des de la llunyania i en base a una ideia global i caricaturitzada dels partits. En base a allò que cada partit ven de si mateix i també en base a allò que l’un diu de l’altre. Un exemple seria el costum d’ERC d’anomenar a JxC “els Convergents” o quan s’esgrimia la dicotomia dreta-esquerra per etiquetar l’altre. En les darreres eleccions hi va haver gent que es va confondre perquè JxC no disposava d’espais publicitaris al mitjans de comunicació i, encara que sembli imposible hi ha gent que tria el vot en funció dels cartells, gent que va confondre PDcat amb JxC. Gent que va votar ERC pensant en la Independencia i ara queda astorada, i gent no independestista que va votar esquerra perqueè era on el partit anava a buscar vots. No només moltes persones no saben ben bé què voten sinó que algunes, per desconeixament de la realitat del dia a dia, voten un miratge, una imatge allunyada del què s’és en realitat. I és que cal molt de temps i dedicació saber a què i a qui vols votar sense que el prejudicis t’atenallin el coneixament.

Avui no coincideixo amb l’opinió del director de Vilaweb.
Si quan els partits han dit una cosa i, després en fan una altra, haguessin de retre comptes
Si tothom tingués interès real i possibilitat d’informar-se, cosa que requereix molt temps i energia (perquè, evidentment, els polítics menteixen)
Si el sentiments (il·lusió, por, despit, esperança…) no fossin tan poderosos (i “desconeguts” per nosaltres mateixos, a qui mouen més del que estem disposats a admetre)
Si…
Massa factors fan que no tot sigui tan clar com per dir: tothom sap què vota.
Com deia un comentari: si fos així, no hi hauria decebuts, després de les eleccions.

Jo havia votat molts cops IC-V… fins que vaig tenir la desgràcia de treballar amb ells a l’administració i vaig comprovar que no sabia QUI votava.
Qui és igual a què? Perquè, Vicent, si no et referies a QUI, i només parlem de la “teoria” que ens engalten, llavors ja és una altra història!

M’afegeixo al comentari de Pere Jordi Junqué, i vull afegir el que ja he comentat en altres ocasions.
La meva intuiciò o mal pensament em diu que això que va passar dissabte ja era el pla de ER. Tots sabem la cantarella de ER Via Amplia, doncs això, van voler des de el principi fer veure que volien un pacte entre independentistes perquè així ningú els hi podria tirar en cara que ells no o son.
Primer pacten amb CUP lligant uns acords perquè Junts no els pugui aceptar, desprès fan marejar la perdiu allargant les negociacions sinó no sera creible, però arriben els Tardà i Junqueras amb els seus escrits per marcar el final de la negociació.
Llavors fan veure amb el conte de posar xifres dels dies que han estat negociant amb Junts i que no volen arribar a un acord negociar , ben el contrari quan senten que Jordi Sánchez els hi diu que pactaran els hi agafa cagarrines i es quan desfan les negociacions, no sigui CAS QUE HAGIN DE FER EL QUE NO VOLEN, QUE ES, PACTAR.
El que ER ha volgut des de el principi es un Govern de CUP, Comuns i els vots per la porta del darrera del PSOE , es l’única manera que poden governar.
I aquest suport del PSOE vindrà del resultat de que Junts dirà que no cedeix els 4 vots i el PSOE dirà que ja els hi cedirem nosaltres perquè no hi hagi un govern independentista amb Junts.
Potser veig masses pel-licules però això es el que jo malpenso.

Les regles de joc sí que tothom les coneix d’antuvi, però els pactes postelectorals de tal naturalesa que ningú no hagués votat mai són una gravíssima irregularitat democràtica, i no n’aprenem.
Partal diu que els partits tenen fins i tot l’obligació de pactar, i jo pregunto, d’on surt aquesta obligació de fer pactes que no ha votat la gent?
M’agrada que la meva opció votada perduri i, si és el cas, no entri al govern perquè el pacte seria una enganyifa a l’elector. Els pactes també s’han de votar.

Es veia a venir. Ales eleccions, a casa votavem un a cada partit, semblava que tots anaven al mateix joc. A les darreres ja vaig veure que n’hi havia un que no tenia ganes d’independència i que deia una cosa i a l’hora de votar al Parlament anava a la seva i en feia una altra i vaig obrar en consequencia. Si el que surt a El Periodico (i la tria del diari a on es publica no es banal) ho diuen abans de les eleccions no tindriem els resultats actuals. Dit aixo, millor cada un al seu aire, que es formi govern i ja es passara balanç quan es tanqui legislatura. Malauradament, si pesa mes el “jo soc el que so ho sap fer” enlloc de “hem de ser tots per a aconseguir’ho” i es va a base de deslleialtats, malbarataran el suport rebut. Tant professor d’historia i sembla que no hagin analitzat la guerra del 39 i qui la va perdre per anar cadascu a la seva

ERC no vol governar amb Junts ni vol la independència. ERC vol els vots de Junts i això sí que és cert, però sense res a canvi. La dificultat la té amb què si no governa amb Junts, ha d’ensenyar la ceba, pactar amb el PSOE o amb els comuns i deixar de fer el carallot simulant que és independentista quan en realitat representa les opcions més reaccionàries del país -per dir-ne alguna cosa-, que ens esclavitza. Aquest és el problema d’ERC, que vol conservar el seu cavall de Troia per dissoldre l’independentisme des de dins, que suposo que és el que es van pactar amb la Soraya Saenz de Santamaria y sus àngeles custodios, i Junts li ha vist la pota enfarinada des de fa molt de temps i d’aquí la seva desconfiança.
Vicent. Una prova de que no ho saben ha estat la proposta del Junqueras de posposar “només” vint anys la independència, que ha deixat pàl·lids a tots els seus votants, almenys a tots els que jo conec. Aquests també sabien perquè votaven ERC? Doncs em sembla que ja han caigut de la figuera.
Avui no estic d’acord amb el teu editorial, Vicent, perquè t’oblides del fenomen “Fake news”, de la compra dels mitjans per l’IBEX 35, dels vots per correus que sistemàticament arriben massa tard o impedeixen el vot des de les ambaixades amb els impresos oficials (aquesta vegada ja s’ha permès fins i tot la barbaritat del vot anticipat gestionat per Correos del Estado, que és un òrgan depenent directament de l’estat amb el qual pot triar a voluntat quins i quants vots ha de tenir cada un), dels comptatges miraculosos i de moltes altres animalades antidemocràtiques que practiquen el poder feixista i els seus tentacles. No em sembla que sigui veritat l’afirmació que fas de què la gent sàpiga perquè vota el que vota després de la sistemàtica matxucada mediàtica i la miríada d’organismes pseudopolítics preelectorals.

Sr. Vicent, com periodista, bé sap l’influencia dels mitjans de comunicació per influir a l’hora de dipositar el vot.
Només recordar-li que quant Ribera de CS i després va ser Iglesias de Podemos, sortien cada dia a la Sexta, les enquestes a l’hora d’anar votar sortien guanyadors, inclús per Majoria absoluta, quant ja no varen sortir cada dia, pels motius que desconec, però que puc intuir, O aquella expressió, quan no disposés d’altaveus no ets visible; doncs ja em dirà perquè ER volia el control de TV3, si no que li preguntin en el Sergi Sol i companyia.
L’odi que hi ha contra els catalans per les espaÑes Franquistes, a por ellos, ja em dirà quina influència han tingut els mitjans de comunicació per crear aquest odi.
Això que li faig esment Sr. Vicent, prou que té que ser coneixedor

He de suposar que l’audiència de VilaWeb és majoritariament independentista. I que ha votat partits nominalment independentistes (qui s’hagi dignat votar: 625.826 independentistes no vàren votar el 14F). Tothom sap que el 155 no s’ha aturat, ans al contrari: l’Estado Español va accelerant la recentralització de competències, tant amb el PP com amb el P$O€. L’arraconament del català s’ha intensificat, l’escassa producció legislativa del Parlament de la Ciutadella és sistemàticament anul·lada pels jutges, als presos els revoquen el tercer grau fins que abjurin públicament, als exiliats els fan llevar la immunitat d’europarlamentaris… Catalunya ha estat un dels temes en què s’ha basat el triomf de la ultradreta a Madrid, la fàbrica de bateries per cotxes elèctrics no es pot permetre que sigui a Catalunya, el ramal ferroviari mediterrani passarà per Madrid o no es farà…

És ben bé un miracle que encara hi hagi votants independentistes. Jo crec fermament que no votem per tal que els uns o els altres es facin càrrec de les molt residuals competències de la Generalitat, sino per fer-li palès a l’Estado Español que no ens volem rendir, malgrat l’aparent èxit de la seva campanya de DIVIDE ET IMPERA (i de desmotivació). Ara hi haurà govern d’ERC, amb o sense els vots de Junts, tant se val. Però no podrà fer res sense l’aprovació del P$C (més ben dit, del P$O€). Des de dins les fronteres espanyoles els polítics (amb o sense càrrecs institucionals; amb o sense imputacions judicials; amb o sense embargaments de patrimoni; amb o sense condemnes de presó) no tenen cap possibilitat d’apropar-nos a la independència. I els electors únicament podem comptar-nos. De moment (52%) anem guanyant, encara; i prou que els fa ràbia. Per això miren de desmotivar-nos, i ens amaguen l’acció exterior (Puigdemont, Waterloo, CxR) que no poden controlar: volen dinamitar-la des de dins.

És incomprensible que els 200.000 de Perpinyà només hagin fet menys de 100.000 membres del CxR, per comptes del mig milió que ja hauriem de ser. Èxit de la desmotivació?

Que governi (el que en resta de) la Generalitat qui pugui! Nosaltres ens continuarem comptant cada vegada que hi hagi urnes, però val més no esperar gran cosa de StJaume ni de la Ciutadella. La revolució l’haurem de fer des del carrer, dels partits polítics no cal esperar-ne res.

I AMB TRAMPES? (NO ÉS EL QUE VAIG PROMETRE)

Només una cosa, si Junqueras haguera afirmat de forma rotunda, abans de les eleccions, que la independència va per 20 anys, que vol dir res de res, els 603.607 votants també l’hagueren votat ERC?

Perquè si tothom sabia el que votava, és a dir, que no hi havia engany, hem de convenir que els 603.607 votants no eren pas independentistes cosa completament falsa.

Una editorial espifiada que no sé què pretén transmetre…

Estic totalment d’acord amb el que diu en Pau Boldu i altres. Fixeu-vos que ERC ha trencat el diàleg amb Junts després de les eleccions a Madrid. Jo crec que tot el que han fet fins vara de fer veure que intentaven dialogar amb Junts anant a la presó i tot és pur postureig. ERC ja ho va dir de seguida: ara podem treure més coses d’un PSOE debilitat. Crec que Pedro Sánchez i Aragonés ja han pactat. ERC ho ha posat i ho posarà tant difícil a Junts d’arribar a cap acord que Junts no podrà cedir. El Sergi Sabrià també ho ha dit molt clar deixant veure el que faran ara: no demanarem el suport del PSOE (però si ens el donem per sentit de la responsabilitat… ) També ha dit que volen governar en solitari però que potser més endavant pot ser que entri al govern algú dels partits que li han donat suport. A canvi, potser Pedro Sánchez li ha promès diners perquè pugui fer una bona gestió de govern i el PSOE poder tenir poder dintre del govern de la Generalitat.
Potser m’equivoco, però crec que no trigarem a veure aparèixer el PSOE en tot aquest tema. Tant ERC com PSOE diran que és per responsabilitat, perquè Catalunya no pot esperar més a tenir govern i ERC culparà a Junts de no poder haver fet un govern totalment independentista.

No entenc massa de política ni he estat mai dintre de cap partit per saber com funcionen. Però el que em sembla és que els d’ERC ja tenen pactats amb el PSOE els 4 vots que els hi falten si arribat el cas els de Junts, es fan enrere i no els hi donen. Sinó, que ve dir que, de cop i volta, diguin que governaran en solitari, quan estan en mig d’una negociació. Trobo que és com aquell pagès que es queda amb la terra del veí i desprès no sap, o no te prou força per conrear-la; aleshores, perd tota la producció, tant la seva com la que tenia previst conrear. I això crec que és el que els passarà als d’ERC, com ja a passat en altres temps, que fan les grans pujades i desprès es queden quasi a zero.

Es parcialment cert el que diu Sr Partal.
L’elector sap forces vegades a qui vota, però no necessàriament ho fa amb llibertat total, car la pressió mediàtica de qui te més mitjans al seu abast pesa molt, a més de certa inèrcia a creure que qui estàs votant, i ja havies votat, és sincer en el que diu i promet.

Molts ex-votants d’ER ja vàrem obrir els ulls a partir del Gener de 2018, però encara hi ha molts que segueixen/seguien creient que Junqueras representa a la ERC històrica, i es van empassar totes les mentides i enceses proclames que va fer per a les eleccions del 14-F, i gaudint de tot el suport mediàtic de TV3 i CatRadio.
El que ha passat des de aleshores, espero que serveixi per a obrir més ulls d’independentistes honestos, i deixin de votar la ER de Junqueras, fins que aquests i els seus acòlits pleguin.

Tornant a la força de les influències mediàtiques, no oblidem que pel 14-F a JxCat se li van posar tots els pals a les rodes possibles, com ara que els drets electorals i d’imatge se’ls va quedar (injustament com va demostrar el resultat electoral) el PdCAT, l’antiga convergència. Això amb gran alegria del Junqueras i de l’espanyolisme, el que sigui per a abatre la bèstia negre dels espanyols, el MHP Carles Puigdemont.
També hem de recordar la davallada espectacular haguda al vot per correu, gràcies als pals a les rodes posats per l’espanyolisme, que principalment va perjudicar a JxCat.

Per tant ara el millor és que parli el poble novament, no que l’Aragonès, seguint dictats de Junqueras, decideixi allunyar-se de l’esperit del 1-O per uns quants anys. En aquests moments no te dret a fer aquests us dels seus vots, no te res a veure amb les enceses proclames que feia en campanya Junqueras.

Anem a noves eleccions, i més netes mediàticament, dient sense embuts el que ha estat venent ER aquest darrer més (dos anys esperant si el regne d’espanya vol negociar, 10 o 20 anys més esperant a consolidar la repressió, etc., etc.) , i si, vist lo vist, guanya el junquerisme, caldrà acceptar que és el que vol una majoria dels catalans.

Mentre, l’únic president legitimim és el MHP Carles Puigdemont, foragitat pels del 155. President que algun dia, en votació lliure a la República Catalana, podrem canviar, o no. La resta de presidents de la Generalitat són gestors d’una autonomia descafeïnada i sotmesa a la repressió.

Eleccions ja, que parli el poble.

Sembla mentida que avui l’editorial faci una afirmació tan equivocada. El percentatge d’electors que mira d’infomar-se és tan extremadament baix que són i som, per tots els que estem aquí, irrellevants. La gran majoria de ciutadans passa de la política, tant independentistes com unionistes, i es fan idees tan superficials de cada partit que ens faríem creus. Idees que són fàcilment dominades pel que dieun els mitjans que miren. Per tant, reclamo ja que se’n vagi l’equidistància de Vilaweb. Que se la jugui i proclami obertament el seu ideari. I més ara que el nefast Junqueras l’ha espifiat finalment quan se li ha escapat que fins d’aquí 20 anys, res de res.

Apreciat director, el seu editorial d’avui em sembla un recordatori necessari per tal de no confondre els desitjos ( personals) amb la realitat (col·lectiva) , cosa que fem sovint. Som persones humanes.
Fa uns dies, en una entrevista, l’escriptor i periodista britànic John Carlin, deia que els catalans tenim un sentit de l’humor semblant al dels anglesos. Ja està bé perquè l’humor anglès em fa passar molt bones estones. Tant de bo tinguéssim, també, la seva flegma, les seves conviccions cíviques i la responsabilitat d’una tradició cultural protestant. De moment anem tirant de la polifacètica cultura catòlica i se’ns nota.

Sense trampes vol dir amb respecte. Tota societat democràtica madura, requereix del respecte a les idees de l’altre ( de l’alteritat en general ). I no només per una qüestió ètica o estètica, sinó fonamentalment perquè des d’un altre punt de vista, es donen solucions no previstes. Solucions pràctiques, concrecions fàctiques d’una materialitat evident que solen enriquir i donar amplitud a l’enfoc d’un problema determinat. I sense trampes vol dir també ( en una segona accepció ) no volent enganyar el criteri dels altres, i no volent tallar les ales al treball dels altres. I en això no tenim pas una falsa diatriba d’equidistància. El mateix planteig de l’acusació d’equidistància ens mostra, fins a quin punt, és llarg el camí a recórrer encara. Espero poder liquidar a casa nostre aquests corrents entre poder i mitjans que tan veiem actuar a l’estatus madrileny espanyol. Ho espero per la demanda que fa l’editorial: sense trampes. Ho espero per la certesa positiva que les societats més desenvolupades no seran pas les que més produeixin, sinó les que més capital procedimental disposin i activin. I ho espero perquè la democràcia és també capital; un capital social que rendeix la falsa oposició entre individualisme o socialisme.
En concret, celebro el respecte que l’editorial mostra al posicionament de qualsevol de les vies de l’independentisme. No puc més que reconèixer la necessitat dels postulats polítics de Junts, o d’ERC, o de les CUP. De no tenir-los, els hauríem d’inventar. I de no inventar-los, ens els ocuparien forces contraries ( tot pensant amb el curt abast d’aquells qui preconitzen i empren el concepte “traïdoria” per referir la diferència ). Ara és hora de trobar els diferents camins. No em sembla pas que res del que passa impliqui un retrocés, i sí en canvi, és evident que els esculls que trobem són reals. Per tant, les trampes també refereixen a deixar d’intentar simular l’existència dels problemes polítics que evidentment tenim.

D’acord, senyor Partal. Posem que sigui cert que tothom sap què vota (jo crec que no, perquè la majoria vota sigles o persones i no programes i fets). Si fos com vostè diu, hauria d’assumir que els votants d’ER volen ajornar la independència 10-20 anys. Perquè els continua anomenant independentistes, dons?. Perquè continua parlant del 52% de l’independentisme?.

Malauradament la seva hipòtesi em sembla incorrecta. La gent és i vota un partit per una identificació sentimental, en la majoria dels casos. També hi ha una part que votem per interès legítim (quí em defensarà millor) i anem canviant de partit, i d’altres ho fan per interès crematístic (per aconseguir feina i diners, com ens diu sovint Josep Soler). Però molt poca gent, a part dels militants i tertulians (inclosos nosaltres) coneix el detall de la política i per tant no pot jutjar amb coneixement de causa.

O és pensa que quan Aragonès reclama generositat a junts, els seus votants se’n recorden de la “generositat” d’ER amb els presidents Puigdemont i Torra?. Vostè creu que quan ER pacta amb Madrid que participaran en la distribució dels diners del rescat europeu i després diu que no, els votants d’ER se n’assabenten o se’n recorden?. Dons jo crec que no i que ni tan sols els importa si la política que fa el partit que ha votat és honesta i s’adiu al que els havien promès.

Precisament per tot això, amb la nova situació que han creat Junqueras i afins, verbalitzant definitivament que no volen la independència i que prefereixen la tutela del PSC abans que la “tutela” del CxR (com repeteix l’inefable Mascarella a cada comentari), crec què el més honest i democràtic seria anar a noves eleccions. Com ja hauríen hagut de fer quan Torrent va alterar el pacte de govern amb Junts no investint Puigdemont. D’aquella traïció venen la major part dels mals que hem patit aquests darrers anys. Espero que Junts no torni a caure en el mateix error.

Avui Vicent, de l’editorial sortiran xispetes.
La realitat canvia quan el poble es mou.
Si el poble es mou a sobre d’ell li cau l’artilleria… però es mou.
Parlem d’un paìs intervingut, encara pel 155. Ho sabem, la plandemia els ha anat de conya… resetem
Parlem d’una economia d’angrunes amb continua expoliació en detriment de la cultura i la llengua, els recursos del poble i patrimoni de la gent, totalment intervinguda per inquisició dels togats.
Parlem de la importancia de mantenir al poble enganyat, al poble, no als que busquem segones opinions o ens arriva informació per diferents mitjans i canals que no siga tv3 intervinguda
Decideixes ficar-te en politica sense conèixer la perversitat oculta de l’estat???, no m’ho crec si no caus a la xarxa dels tripijocs i gracietes per despistar tipo rufian .
Jo penso en els incondicionals… som mòlts.
Si volem l’independencia i és la raó de per què es vota, és una irresponsabilitat no fer -ho i deixar-se anar pel derrotero i la vergonya…
Vicent, la realitat és pur caprici dels sense ànima… ara et diuen 2 anys i demá t’ho canvien per 10 o 20 i aixìs anem, dient-ne ara l’independencia no toca. amén … i segons vosté concients de a qui es vota?? … doncs sense alternatives de conciencia, estem tots apanyats!!!

Molt possiblement ERC ja tenia un pla per governar en solitari des d’abans d’abandonar les negociacions.
1.-Un govern amb acords amb la Cup i els Comuns per evitar les seves crítiques i sumar la seva complicitat i que (aparentment) deixa fora el PSC que votarà en contra de la investidura d’Aragonés (com no pot ser d’altra manera perquè el PSC té un escó més que ERC)
2.-Acabar d’obtenir els vots que li calguin per anar governant amb l’ajut del PSC (a canvi de recolzar el govern de Sánchez).
3.-El recolzament a Sánchez implica no poder tenir un pla d’acció conjunta amb JxCat (un dels grans esculls) pel que fa al Congrés dels diputats.
4.-No reconèixer el Consell per la República (un altre dels grans esculls) amb l’excusa, totalment infundada, que solapa el govern de la Generalitat.
5.-Fer passar aquest no pacte intentant culpabilitzar Junts de la no entesa (no han volgut cedir).
Tot açò evidentment comptant amb l’anunci de Junts que deia que donaria uns vots gratis per investir Aragonès sense entrar al govern.
La cosa canvia, però, quan Junts diu que si Aragonès vol els quatre vots que li calen per ser investit, aquests s’hauran de negociar (personalment demanaria entre més coses la direcció de TV3).
Ara tot depèn de les ganes que tingui Aragonès (no sé què en pensareu però jo crec que en són moltes) de ser president.

Vaja home!!
Dos mil quatre-cents anys després d’Aristòtil ara ens vol vendre que els polítics (tots) ens diuen sempre la veritat i no fan servir mai la demagògia i l’engany per mantenir-se al poder deformant la realitat!!
Ho sento molt però avui no puc estar d’acord amb l’editorial.

Moltíssima gent no sap que el partit que vol votar li diu la veritat o no.. oimés en un règim de llistes tancades on hi ha individus de poc fiar barrejats amb els honestos.

A més, és molt diferent el vot d’una persona compromesa amb l’avenç social o la independència que el vot d’una altra persona que vol “viure bé” sense complicacions polítiques.

TOTS els polítics ens poden enganyar dient-nos que faran X mentre pensen fer A.

Massa simplificació editorial intentant ser didàctic. Simplificació que també acaba explicant una NO-realitat catalanoespanyola per seguir en els núvols de la incertesa.

Per ser propositiu:
Pregunto al director de Vilaweb si està segur de que ERC vol la independència de Catalunya.
També pregunto a la direcció per què, si Puigdemont vol la independència, NO denuncia que depenem d’una constitució feixista-colonial aprovada sense garanties EN PLENA EPOCA d’Arias Navarro.

Què volen els nostres polítics?
A on ens volen dur?
Per què no diuen clarament que les llistes tancades porten a la corrupció absoluta?

Penso que avui es dels pocs dies que no n’estic gens d’acord amb el seu editorial. Certament la gent sap a qui vota i perquè hi vota, però no pot saber què els estan enganyant. Avui a 15 dies del termini a la capçalera del seu diari es pot llegir: “Aragonès tanca l’opció de continuar negociant amb Junts un govern de coalició”. Això passa dos dies després que el seu lider empresonat deixes anar que hem de fer plans per d’aquí 10 o 20 anys. totes les declaracions que hem anat sentint aquests últims dies ER les hagués pogut fer abans de les eleccions. Si ja no hi ha res més que parlar amb ER: NOVES ELECCIONS. Podem esperar el dia 25 anant cada dia a la taula de negociació per si ve algú.
També es pot llegir a les portades del diaris que a nivell espanyol PP i VOX estan ratllant la majoria absoluta. Extrapolant-ho a Catalunya, probablement vol dir el vot útil passaria a ser el PP en lloc del PSC. En quan al independentisme crec que aguantarà o podria créixer. Ara estan totes les cartes sobre la taula. Unes noves eleccions son un referèndum en tota regla. Estem en una situació de ‘caixa o faixa’ . Però com deia l’editorial de VilaWeb d’ahir ja no hi ha marxa enrere ni possibilitat de fer un descans.

L’article és fabulós i dissenteixo d’algunes crítiques en aquests comentaris que hi han llegit coses que el Sr. Partal no diu. Però pel que fa a la nova situació, fins ara pensava que s’havien d’evitar noves eleccions per no perdre potser la majoria independentista al Parlament. Però ara començo a creure que potser noves eleccions serien la sortida més honrada, perquè s’està veient que aquesta “majoria” té més forats que un colador. No puc dir independentista a qui parla de deu o vint anys per bastir una Catalunya millor. I que no em vinguin amb trampes retòriques dient que aquesta imatge no té res a veure amb renunciar a la independència. I tant com hi té a veure! Resumim:
1. És més que evident (per qui no sigui cec absolut) que el “diàleg” amb Madrid és una entelèquia que només serveix per deixar passar el temps, que juga a favor dels nostres contraris.
2. Com més temps evitem la confrontació, més ens collaran financerament i judicialment. I així no es pot bastir cap Catalunya nova ni en 100 anys més.
3. Si hi haguessin noves eleccions, cal que la gent exigeixi de ERC que deixi ben clar, si és tan independentista, per quins camins vol arribar a la fita: si es tracta d’esperar la setmana dels tres dijous en la que els de Madrid acceptin per un miracle del cel les regles democràtiques més elementals, o si d’una vegada volen sumar-se als independentistes que no volen “esperar Godot” tant de temps, i es comença una confrontació intel·ligent, assumint els riscs que això comporta. I que els seus dirigents es comprometin a dimitir de tots els seus càrrecs, si no compleixen el que hagin dit als electors.

Crec, Vicent, que fas una aportació important, més pel que hi ha subjacent en l’anàlisi que no pas pel que dius directament. No sé que serà millor si anar a noves eleccions o que ER governi en solitari amb el suport de Junts perquè, tal com ho veig, ni una cosa ni l’altre, per desgràcia, seran un pas ferm endavant cap a la independència. Senzillament perquè el problema rau en el fet que una part important de l’electorat no ha entès, com deia fa tres mesos Josep Maria Camps a Cròniques subsidiàries, que estem davant d’un problema metajurídic que requereix eines metapolítiques. És a dir, la Generalitat i el Parlament no són l’embrió de les institucions d’un nou estat, perquè estan concebudes dins del marc jurídic espanyol. La solució és crear les eines per substituir-los.

Per tant, és indiferent una o altra solució perquè ER, atenem-nos als fets, malgrat les seves proclames, només pretén gestionar la Generalitat dintre del marc autonòmic i amb un plantejament a llarg termini per aconseguir l’autodeterminació. Tot, evidentment, sota la tutela del govern espanyol de torn.

Discrepo del raonament racional que fas quan dius que l’elector sap que vota i menys encara en aquestes eleccions, que ER ha imposat el relat als mitjans durant tres llargs anys, dissimulant la seva submissió al govern espanyol i repetint per activa o per passiva que “són els més independentistes de tots” i, també fins a la nàusea, que la clau està en el diàleg.

Arribats aquí ,cal que recordem els marcs mentals que ens explica George Lakoff. Una part molt important de l’electorat independentista català, ha assumit, potser inconscientment, que amb grans manifestacions i diàleg s’arribarà a aconseguir convocar un referèndum pactat d’autodeterminació. Igualment confon diàleg amb negociació entre iguals. També, que una República catalana només pot ser d’esquerres.

Partint del coneixement d’aquesta força i del marc mental, ER ha fet una campanya enganyosa i convincent, ben dirigida, que col·locava la proposta de Junts de “confrontació intel·ligent” fora del marc mental d’una gran part de l’electorat.

Junts tampoc no ha pogut o no ha sabut fer arribar el seu missatge més enllà del seu electorat natural. No obstant això, partint de zero ha aconseguit un empat tècnic a les urnes.

Per tant, deixem que ER i Junts segueixin barallant-se dintre de la gàbia de l’Estat espanyol.

Nosaltres sortim-ne i treballem per crear les eines metapolítiques. El Consell per la República, la internacionalització que ha portat a terme i la batalla jurídica en els tribunals internacionals, són part d’aquestes eines.

Aquesta és la línia que separa els partits independentistes i és el motiu de l’oposició aferrissada d’ER a Puigdemont i al Consell així com la raó de les discrepàncies en l’estratègia jurídica internacional.

“Per fer tard no cal córrer” Sàvies paraules de la genuïna cultura catalana, que no sempre són aplicables, però en relació a la política catalana, com sàviament deia el candidat Jordi Sànchez, en aquest moment són inevitables per motius cadascú se’ls ha de relatar a la seva manera. Fins hi tot els que fan el relat amorós d’excloure dos partits de l’independentisme, fins a l’extrem de dedicar velles paraules de desamor a aquells que estan patint la cara més lletja de la repressió precisament per la profunditat del seu voler independència pel poble català l’Atzucac polític del moment mostra precisament que el més profund és viu , però els jutges dels tribunals espanyols, enlloc de ser Salomònics rebosen de sadisme i necessitat d’escarment de tal manera que són els tabàrnics la nineta a protegir. I la Tabàrnia aznariana és despietada. Això que el 2018 era un pensament comú, encara que hi hagués partidaris de la velocitat i altres de les passes ben fetes, ha quedat a l’armari. Hi ha amors que amb el temps es fan més sòlids. Els d’encenalls es perden a la primera partidismada. El del poble català és de bota del racó amb un toc de ranci escaient. De tics franquistes , malauradament tots en tenim. Però també en savbem la causa, i els tribunals els legitimens només a la cultura torera. Ja no sabem si hi serem o no els del segle passat, però sabem que serà , apesard els partidismes.

La Jessi és una blavera espanyolista antiga militant de dretes i anticatalanista. L’hemeroteca confirmaria el que dic. ERC s’hi va llançar als braços el 15F i ara hi torna. És tan penós i patètic que fins i tot fa riure. Sr Partal estimat director hem fet el que hem pogut animant la parròquia aquests anys però sense atrevir-nos a denunciar alta i clara la veritat.
Els qui heu votat ERC i els qui no us he apuntat al CxR espero que gaudiu molt la destrossa final, en honor vostra serà.

Vicent, crec, que per justificar el possible fracàs de negociació per bastir un govern fidel a la independència, el teu raonament no és ajustat a l’ètica. Dius que si el partit més ben situat per formar govern, no pot fer-ho per causa de la manca de col·laboració, és, segons el teu criteri, ben lliure de buscar aquesta col·laboració arreu. Bé, doncs mira, ERC ja ho ha fet i, per desgràcia dels catalans, s’ha dirigit al grup de Podem, molt independentistes, per cert. No, Vicent, qualsevol pacte no és bo pel fet de ser-ho. I, ara, sortint de l’àmbit català, em reporto als resultats de les eleccions madrilenyes. Alla, s’ha votat una majoria feixista i saps per què? Doncs, per la senzilla raó de prometre absoluta llibertat de gresca amb el comportament del coronavirus. Que bé, no?