Sense sigles, sol i amb una referència a Maragall: la primera posada en escena de Xavier Trias

Xavier Trias, ara sí, candidat a la batllia de Barcelona, ha donat el tret de sortida a la batalla de Barcelona tot acaparant l’atenció mediàtica durant quaranta-vuit hores. Ahir al matí va concedir una entrevista per a repetir per enèsima vegada que era més a prop de ser candidat que no pas de no ser-ho; va programar l’anunci definitiu al vespre, en un sopar a porta tancada d’on, com era d’esperar, van rajar les filtracions; i avui al matí s’ha esplaiat en entrevistes a quatre mitjans diferents on ha donat detalls del seu projecte. Quan ha convocat els periodistes als Jardinets de Gràcia, ja estava gairebé tot dit, però ha reforçat un missatge clau: Trias no es presenta per Junts, es presenta pel partit Trias.

L’escenografia escollida per l’equip de Trias ho deia tot, i és que no hi havia escenografia. Cap plafó, cap faristol, ni els habituals roll-up amb el logotip i els colors corporatius de Junts. Només un micròfon i uns altaveus. Tampoc no hi havia cap figura política de Junts per a acomboiar-lo. Només hi era Jordi Martí, que serà el seu escuder. Preguntat per si amagava la marca Junts, Trias ha defensat que no: “No amaguem res, la gent sap que sóc de Junts, però em presento com a Trias“. La decisió no és casual. Al vídeo difós a les xarxes també hi apareix amb un fons neutre, sense que es pugui identificar per quin partit es presentarà.

Recuperant l’esperit del Pasqual Maragall menys encotillat i més personalista, Trias s’ofereix com una opció central, sense sigles i aliena al soroll i als pactes que hi pugui haver en altres institucions. Segurament per això, ha volgut fer la conferència de premsa al capdamunt dels Jardiners de Gràcia, just davant de l’escultura L‘Empordà, símbol del maragallsime. No tan sols perquè és obra de l’artista Ernest Maragall i Noble, oncle del candidat d’ERC, sinó perquè va ser recuperada per Pasqual Maragall. L’obra havia estat apartada per l’ajuntament per les queixes d’alguns veïns, que la consideraven obscena, i quan Maragall va entrar al consistori el 1985, la va tornar al seu lloc original.

Trias ha fet una crida a tots els votants, especialment als d’ERC i el PSC: “Pretenc que molta gent que no és de Junts doni suport a la meva candidatura.” També apel·la al votant del PDECat, partit del qual espera tenir el suport a les eleccions. Ha reconegut que havia tingut converses “positives” amb la direcció, però que encara no tenia el compromís que no presentarien cap candidat.

La candidatura de Trias situa quatre pesos pesants en la línia de sortida per a optar a la batllia de Barcelona, un panorama que no permetrà grans majories i requerirà aliances per a governar. Sí que ha dit que respectarà la llista més votada, però amb una excepció, Ada Colau: “Jo no ho he fet mai això d’aconseguir vots estranys. Sí que és evident que si hi ha una altra llista que és la més votada, li donaré suport, sempre que no sigui la senyora Colau.” I ho ha repetit: “Tinc molt clar és que no faré alcaldessa la senyora Colau.”

Diu que ara cal construir un equip sòlid per a les eleccions, que seran d’ací a cinc mesos. De moment, ha reiterat que Neus Munté i Jordi Martí seran els números 2 i 3. La resta de noms que formaran part de la llista, com Damià Calvet, Ramon Tremosa i Victòria Alsina, encara no saben en quin lloc aniran.