Sense separació de poders, ens amenaça el poder absolut

Avui no tinc ganes ni paraules per comentar el que em sembla, junt al 23 F, un dels dies més negres del postfranquisme. Jo demanaria a tothom: periodistes, escriptors, persones que comenten en els web que suprimim el terme” democracia espanyola” pel de “període postfranquista espanyol” que seria el període de 1975 als nostres dies. De moment no veig la més mínima reacció ni en el poble ni en els partits polítics com el PSOE,un dels grans culpables de l’atropellament que estem patint tots plegats.
La llàstima és que tinc 71 anys i ja no puc marxar d’aquest pais. Per sort, tres dels meus fills viuen al estranger. La tercera va ser tan tonta que es va quedar.

He llegit l’escrit que exclou Joan Josep Nuet de la llista de querellats i m’he quedat veient visions. És talment un escrit com els que s’emetien en plena dictadura franquista. En la mateixa línia va aquesta frase del ministre de l’interior espanyol: “El referèndum no es pot autoritzar i per tant no es pot permetre.”

Més que pensar que ha desaparegut la separació de poders a Espanya, jo diria que han desaparegut dos poders: el legislatiu i el judicial. Només queda l’executiu. A més, el panorama dels mitjans de comunicació és desolador. I allò que diu la Constitución de que “la soberania reside en el pueblo español”, resulta que el “pueblo español” està desparegut. En plena dictadura franquista el poble espanyol lluitava i s’arriscava. Ara, “brilla por su ausencia.”

D’escàndol en escàndol es pot definir la línia d’actuació del govern espanyol. La nova guerra contra la mesa del Parlament és un nou judici polític manipulat per uns tribunals i una fiscalia al servei del PP i el no complement de la sentència de sis anys de presó contra Urdangarin és un fet que fa perbocar. A uns una justícia o als altres una altra. Últimament, estem assistint a unes agressions a les nostres llibertats, a la democràcia i a l’estat de dret, com mai abans no s’havien atrevit a fer. Podem dir que a Espanya no hi ha justícia sinó l’ús d’uns tribunals venuts a un poder central per tal que barroerament i sense complexos, ataquin la llibertat d’expressió i totes les expressions que vagin en aquest sentit sortides d’un Parlament quer és democràtic de debò, emprant amenaces, sentències i pressions de l’alta burgesia espanyola i catalana amb l’ajut inestimable dels seus mitjans de comunicació, per ofegar el clam majoritari del poble català. Volen guanyar als jutjats el que no van guanyar amb la democràcia i perquè veuen que el nostre poble no és rendeix ni s’acovardeix i demostra una gran resistència als seu plans, és el que els posa frenètics i tiren pel broc gros. Aquest estat de coses no només passa a Catalunya sinó que es va escampant pertot l’estat, com ara amb els últims canvis de fiscals d’arreu de l’estat. L’última, la gravíssima situació jurídica que s’ha viscut a Múrcia.
És urgent i necessari marxar d’aquest estat corrupte per viure en un altre estat nou que se situï a les antípodes del que ha estat i encara és Espanya.

L’estat de la Castella borbònica està programat per a ser absolutista des de fa tres cents anys en qualsevol forma de govern -monarquia, república, dictadura o democràcia- sempre utilitza la mentalitat castellana dels dos bàndols i les castes oligàrquiques de l’estat que fan agenollar a tot el país. És un país que fa de tap com Turquia dels interessos globals d’Europa. Un país dictatorial com els del nord d’Àfrica. La transició espanyola ha estat l’engany que els del puny, la rosa i els del braç estirat amb complicitats de la perifèria per anar tirant una generació més sense voler acceptar les misèries socials, econòmiques, culturals i personals del que significa ser un “objecte” personal i col.lectiu d’un estat totalitari. La impostura de la transició forma part de l’estratègia de l’estat per a sotmetre als espanyols i assimilar a la població de les nacions perifèriques amb uns resultats sorprenentment notables; per a la qual cosa volen continuar aplicant-la una generació més, a costa de que no hi hagi cap ideololgia política que no sigui la dels bàndols castellans i una organització caciquil. L’altiplà vol segrestar, també mitjançant la falsa democràcia borbònica, la mentalitat sociocultural dels habitants del sud dels Pirineus. Fins quan ho permetrem?.

Aquest paroxisme de les cíniques injustícies dels tribunals dirigits amb ma de ferro per l’executiu espanyol i que ens fem creus de com actuen sense cap disfressa, sense cap pudor, amb sentències que apel·len a la intenció, que condemnen formes de pensar, etc. té una lògica que els impeleix: la necessitat de treure les essències repressives, antidemocràtiques d’aquest Estat neofranquista per poder (creuen) frenar el procés cap a la independència. El nostre astorament no tindrà límits veien com actuen. Cada cop és més clar que aquest Estat explotarà. Massa contradiccions internes, massa voluntat i determinació nostra, massa estupefacció europea. Tanta turbulència ha de tenir un final.

Hom creu, segons sembla deduir-se del contingut d’alguns comentaris, que jutges i fiscals són bàsicament dòcils i emmotllables a l’executiu. Malauradament, i la depuració que porta a terme el nou fiscal general semblaria confirmar-ho, del que es tracta es només de situar on calgui jutges i fiscals que per antecedents, ideologia, i el que convingui combreguen del tot amb els plantejaments del PP i per extensió, ignorància, convicció o alliçonament, d’una gran part del poblament peninsular respecte de Catalunya.

No menosprecien la capacidad del ESTADO , para vender como inexistente en el exterior , la corrupción , el robo de fondos europeos y de los catalanes , la persecución política , la manipulación de información para presentar como delincuentes a políticos honrados ….

Porqué ya han vendido como inexistente todo eso y más en EUSKALHERRIA , ¿sabían de miles de personas torturadas? , ¿sabían de mujeres agredidas sexualmente en grupo en estancias policiales como en el caso de la “TIGRESA ” de la cual llegaron a reirse en el ABC ? , ¿se mujeres violadas en dependencias policiales de Bilbao sin poder identificarse al agresor? , ¿ de carcel provisional de 2+2 años utilizadas como arma política ? , ¿de cierre de periódicos , revistas y radios ? … y ¿de la manipulación del tribunal de Estrasburgo con jueces de parte para legalizar la ley de partidos en Europa ?????

NO DEJEN PASAR NI UNA A LOS NEOFRANQUISTAS ( incluyendo la persecución de raperos y twiteros ) , es el principio del fín de todo si dejamos pasar una sin decir nada.

Ens hem de creure que la Comunitat Europea està tan podrida que permetrà que Ezpañña es converteixi en una segona Turquía????
Es de pura evidència que el estado ezpañol cada vegada està més a prop d’aconseguir el seu objectiu: Crear un estado hipócrita, mentider, repressor i totalitari, amb totes les institucions sotmeses als interessos de les minoríes dominants. La democràcia ja la tenim a la UCI, enverinada i prostituída, i en camí del rèquiem i de descansar en pau una llarga temporada (aquest és el seu projecte. Espero que els espanyols tinguem prou cordura i valor com per fer la truita, i si pot ser sense trencar els ous, millor encara)
Està ben clar que els interessos, la voluntat i les aspiracions dels ciutadans conscients xoquen frontalment amb els interessos de les oligarquíes i mafies que tenen segrestat el poder: Que Ezpaña sigui una nació amordassada, sense drets i sense recurssos per defensar-se de les arbitrarietats del règim. Es a dir: Una cosa tan senzilla i clara com retornar a 80 anys enrera. N’hi ha molts que no paeixen de cap manera que el xollo es pugui acabar.