15.02.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.02.2023 - 10:17
Els instituts de Catalunya van començar el segon trimestre amb 2.135 nous professors fruit de l’acord entre els sindicats i el Departament d’Educació per complir la reducció d’una hora lectiva. La notícia fou rebuda amb un gust agredolç. Per una banda, era l’aplicació d’una reivindicació que feia temps que feien els sindicats. Però, per una altra banda, va causar cert malestar pels canvis que implicava i la reorganització de calendaris que es va haver de fer a mitjan curs. El missatge del govern era que Catalunya tindria més docents que mai. I és cert. Però hi ha un rerefons que passa desapercebut i que és un autèntic maldecap per als equips directius i el claustre.
Hi ha dificultats per a cobrir les vacants d’unes certes matèries, especialment matemàtiques, anglès, informàtica, català, física i química, segons els centres amb què ha parlat VilaWeb. És un problema que s’arrossega de fa anys, però que els sindicats i professors denuncien que s’ha agreujat d’ençà de Nadal, arran de la contractació dels nous docents per al segon semestre. Segons que diuen, la borsa de treball s’ha anat buidant i, per tant, hi ha menys professors disponibles per a cobrir baixes d’assignatures específiques. Això té conseqüències directes en els alumnes i els docents. Els primers perden hores d’aprenentatge i els segons es troben amb el problema d’haver de fer classes d’especialitats que no són del seu àmbit.
Segons dades d’Educació, a Catalunya hi ha vora 500 vacants de places de difícil cobertura en instituts. Són les que el departament ha provat de cobrir dues vegades amb el sistema de nomenaments i no tenen candidats interessats. El servei territorial més afectat és el del Vallès Occidental –95 vacants–, seguit del Maresme-Vallès Oriental –84– i el Consorci d’Educació de Barcelona –81– segons les dades publicades pel Departament d’Educació.
Hi ha vacants que no es cobreixen de Nadal ençà
L’institut Enric Borràs de Badalona (Barcelonès) és de màxima complexitat, una etiqueta que tenen els centres on hi ha alumnes vulnerables. Hi ha 85 professors en plantilla i 850 alumnes. És un de tants centres del Principat on manquen docents. Fa gairebé dos mesos que no tenen professor de matemàtiques arran d’una baixa que, segons el centre, el departament sabia que seria llarga. Tampoc no els han cobert la plaça de la professora de física i química, que té permís de maternitat, ni la de francès, que té baixa per intervenció quirúrgica, també d’ençà de Nadal. Anna Pascual, membre de l’equip directiu, considera que el retard no és pas nou, però que ara la borsa de treball no té capacitat de fer-hi front. “Amb la incorporació de nous docents, ens han deixat buida la borsa de substitucions per a cobrir baixes en uns mesos complicats –gener i febrer. I l’altra cara B de l’anunci és que hi ha professors impartint classe de matèries que no els pertoquen”, es queixa.
A l’institut el Foix, a Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), hi ha una situació semblant. D’ençà de Nadal que Educació no els ha cobert una vacant de català. I també fa dues setmanes que els manca un professor de matemàtiques. Arran d’això, la cap del departament de matemàtiques va demanar si hi havia cap professor disposat voluntàriament a cobrir la baixa durant les hores lliures, a fi que els alumnes poguessin avançar matèria. Aleix Mestre, professor d’economia, s’hi va avenir, i ara fa una hora de matemàtiques a quart d’ESO, combinant-s’ho amb quatre professors més. Tot plegat implica més coordinació entre el claustre, però, així i tot, cadascú ensenya la matèria al seu estil. “El pegat que hem posat no és òptim”, diu Mestre. Segons ell, els alumnes es comencen a adonar que aquesta manca de personal pot tenir conseqüències a llarg termini, pensant sobretot en la selectivitat i les proves de competències bàsiques: “No és com en la pandèmia, que es va endarrerir. Si els nois perden classe, a veure com les recuperaran després. L’any que ve, si baixen els resultats de les competències bàsiques, Educació no dirà pas que ha estat un problema de gestió de la borsa de treball”, comenta.
Enmig d’aquesta excepcionalitat, aquesta setmana hi ha hagut una notícia que ha deixat tothom bocabadat: les famílies de l’institut Antoni Torroja, de Cervera (la Segarra), van contractar un ex-alumne perquè no hi havia substituts. L’institut no tenia capacitat per a contractar-lo, però ho podia fer l’AMPA. L’endemà, Educació va tombar la decisió. Va justificar-se dient que la falta de docents de determinades especialitats és un fenomen mundial.
Queixes pel desgast professional i el desprestigi
Els docents i equips directius consultats per VilaWeb coincideixen a dir que aquesta situació, la manca de docents, causa un desgast professional, oimés tenint en compte que aquests darrers mesos hi ha hagut complicacions per a implantar la reducció de l’hora lectiva. És un episodi més d’un sector que fa temps que denuncia que es troba en una situació de tensió. Afegeixen que el sistema actual empeny els ensenyants d’especialitats a l’empresa privada, on poden guanyar el doble de sou i més estabilitat laboral. Pascual ho explica així: “Hi ha desgast professional, i això fa que hi hagi gent amb formació de matemàtiques i d’enginyeria que busquin alternatives laborals. És molt poc atractiu entrar a treballar en un col·lectiu infrafinançat, una situació a la qual s’han de sumar els canvis socials o sociofamiliars dels darrers anys, que fan que la gestió a l’aula encara sigui més complicada.”
Segons Gerard Furest, professor de català i portaveu de la Intersindical, hi ha uns quants factors a tenir en consideració. En l’àmbit social, considera que el departament que encapçala Josep Gonzàlez-Cambray ha venut una imatge esbiaixada del col·lectiu, i que alguns polítics també fan discursos fora de to. “S’ha venut que som uns privilegiats i uns ganduls, i ara veiem que la docència a secundària no atreu ningú, que és en teoria on els docents estan més ben pagats. Tenim un conseller que ho ha insinuat molt clarament, que els docents són uns ganduls. Això no hi ajuda gaire. Si la professió no té prestigi social, per què els alumnes haurien de voler ser professors?”, es demana. En la mateixa línia s’expressa Pascual: “Amb aquest conseller, ens ha agafat de sorpresa que ha promocionat el desprestigi i la imatge dels professors.” Per Furest, la situació també és delicada perquè estan collats per la burocràcia: cada vegada els toca fer més tràmits administratius; i a més han perdut poder adquisitiu i hi ha un problema d’autoritat: “Hi ha gent que no ha trepitjat mai una aula però que té poder i influència, i que vol canviar el sistema educatiu a partir dels seus traumes passats o cabòries presents.”
No és casualitat que costi tant trobar informàtics i físics que vulguin fer classes. En aquests casos, la docència no és la principal sortida laboral –a diferència d’algunes carreres socials. Tenen més facilitats per a entrar en el mercat laboral perquè són carreres de molta demanda, i treballant en l’empresa privada poden tenir un sou més bo i més estabilitat. Segons Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC·STEs, no és pas estrany que els professors deixin l’ensenyament: “La precarietat en l’educació no sedueix la gent perquè es dediqui a la docència. Es perd la vocació, això es fa evident. Si les condicions laborals són millors al sector privat, la gent se’n va.” I afegeix: “Molts es troben que han de fer horaris de matí i tard, gens conciliadors.”
Al menysteniment, al discurs desmoralitzador i al desgast professional, Segura hi afegeix un element dissuasiu: el decret de plantilles, que permet a les direccions dels centres públics de contractar part dels docents i controlar-ne la continuïtat. A parer seu, això malmet la democràcia dels centres i la part emocional dels professors i el personal. “S’ha donat un poder a les direccions que fa que cada vegada hi hagi més conductes abusives i això es tradueix en claustres submisos”, diu.
Xavier Massó, secretari general de Professors de Secundària (ASPEPC·SPS), considera que la borsa de treball d’Educació és molt poc operativa, i que el departament l’hauria d’obrir més sovint per satisfer les vacants. “Sembla que el departament provoqui l’escassetat mantenint la borsa tancada, només obrint-la dos o tres dies a la setmana”, explica. Un cop inscrits a la borsa, els docents marquen la zona de referència, i hi ha instituts que, per problemes específics, no hi vol anar ningú. Però després també hi ha problemes segons el territori: “Per regla general, el que viu a la regió territorial d’educació de Barcelona Consorci no s’inscriu al Pirineu Aran ni a Girona. Si et toca una oferta de mitja jornada a Figueres i vius a Vilanova i la Geltrú, no compensa acceptar-ho”, explica. També diu que la borsa permet de fer un cert tripijoc: “Si sé que hi ha una persona que aviat demanarà un permís d’embaràs, no m’interessa entrar en una substitució de quinze dies. M’esperaré a la més llarga i així podré treballar fins a final de curs.”
El màster, el primer entrebanc
Professors i sindicats apunten que el primer entrebanc amb què es troben és el màster de formació de professors, que és essencial per a exercir la docència a secundària i que substitueix l’anterior certificat d’aptitud pedagògica (CAP). Malauradament, no tothom hi pot accedir per la universitat pública, i a les privades el preu és d’uns vuit mil euros. “És car, caríssim. No tothom se’l pot permetre i l’oferta a la universitat pública és mínima”, diu Segura.
Segons Pascual, aquesta formació està desvinculada de la realitat: “Té moltes mancances. La gent que el vol fer va a parar a la universitat privada.” Furest també indica que cada vegada es demanen més requisits per a ser professor: “Si ho ajuntes amb tot el que acabes fent, tot suma.” Creuen que és una altra dificultat d’entrada, i l’anoten a la llista de les principals causes de la manca de professors.
