Sense Patum, tot esperant el Corpus del 2022

El dimecres de Corpus, 2 de juny, no han sortit a migdia a fer la passada ni el tabaler ni els quatre gegants, per anunciar que comença la Patum; a les 8 del vespre a la plaça de Sant Pere no hi haurà el primer salt de Maces, ni de les dues Guites, ni dels Gegants Vells; ni les passades de nit. Enguany, per segona vegada en aquest segle, no hi ha Patum. Es mantenen els oficis religiosos a la parròquia, però a la sortida de la missa major no hi haurà la Patum de lluïment ni al vespre la Patum completa amb els corresponents salts de Plens i Tirabols.

Al segle XX, també hi va haver dos anys seguits sense Patum, 1937 i 1938, per la persecució religiosa d’aquells anys, atès que la Patum té origen catòlic. Al segle XIX, durant la guerra contra Napoleó, es va suspendre, també; però, així que els berguedans es van assabentar de la derrota de Napoleó i la fugida de l’exèrcit francès de la península, el 18 de juliol de 1813 van anar a buscar la Guita i les Maces i van fer salts pels carrers i places de la ciutat.

L’Ajuntament de Berga, va suggerir que enguany es fes una Patum extraordinària pel setembre. Gran idea si és que ja s’han acabat els contagis de la covid i s’ha restablert la normalitat arreu. Però del meu punt de vista potser cal esperar una mica més i fer una Patum gran i espectacular per enterrar definitivament la pandèmia, com van fer els nostres avantpassats amb Napoleó.

Com a fals remei, s’havia previst de fer una mena de passada des de l’església de Sant Francesc fins a la  plaça de Sant Pere, avui, dijous de Corpus, semblant a les passades que es feien a les processons d’abans, o a la que es va fer per commemorar el centenari de la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt.  El dimecres de Patum, ahir, l’alcalde accidental la va suspendre, també.  És una decisió molt assenyada. De fet, com volien controlar la desfilada de les comparses pel barri vell de Berga? A parer meu, no s’havia d’haver programat mai aquesta diguem-ne “desfilada”. Berga tornarà a tenir Patum, l’any vinent per Corpus com Déu mana. O, si ho voleu, per celebrar la fi de la pandèmia i la nova llibertat.