“Sense memòria no hi ha futur”: el CoNCA reconeix Serrat, Udina i Viladecans amb els Nacionals de Cultura

Veterania, trajectòria i memòria. Aquests són termes que podríem fer servir per relligar tots cinc guardonats amb els Premis Nacionals de Cultura 2023, que ha atorgat el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) aquest matí en un acte fet al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que justament va ser reconegut ara fa quatre anys amb un dels premis. Una picada d’ullet als cinquanta anys de la mort del pintor Pablo Picasso, autor dels frisos esgrafiats de la façana, inspirats en els elements festius de la cultura popular catalana, com els gegants. L’acte ha estat encapçalat pel president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, que al seu parlament de cloenda ha volgut anar més enrere i ha reivindicat l’herència de la política cultura ambiciosa de la Generalitat republicana de Francesc Macià i el seu conseller de Cultura, el seu fidel col·laborador i mà dreta Ventura i Gassol, responsable de la creació del primer Consell de la Cultura i dels primers Premis Nacionals, antecedent directe dels que avui s’han donat a conèixer.

El plenari del CoNCA, format per la seva presidenta, Vinyet Panyella, Margarida Troquet, Jordi Font, Tania Safura Adam, Jaume Ayats, Salvador Casals i Núria Iceta, ha estat l’encarregat de seleccionar els cinc reconeixements, tenint en compte els equilibris de gènere, disciplina i trajectòria. Tots ells, tal com ha reconegut la presentadora de l’acte, la periodista cultural Neus Molina, amb la seva mirada sobre l’art, la literatura i la música ajuden a definir què és la cultura. Panyella ha recordat les tres frases que els premiats solen repetir quan els donen la notícia: “Per què a mi?”, “Moltes gràcies!”, “Però, és de debò?”.

Premiats ben acompanyats

Potser per ajudar-los a tocar de peus a terra, s’ha convidat diverses persones estretament vinculades i importants a la vida dels premiats per lliurar-los el guardó. D’aquesta manera, el músic Jorge Sarraute ha estat l’encarregat d’oferir el premi a la seva filla, la pallassa, saxofonista i directora d’espectacles de circ Alba Sarraute (Argentona, 1982). Sarraute ha confessat la seva sorpresa, justament, com també la sensació de ser en el lloc d’algú altre, però ha reivindicat la necessitat de donar visibilitat tant al circ com a les dones i la maternitat, tal com li permetrà de fer el premi.

El president del MNAC, Joan Oliveras, ha lliurat el premi al pintor i gravador Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948), que ha recordat que ha pogut fer la seva carrera, iniciada l’any 1969, “gràcies a l’antiga dèria per la cultura i l’ambient familiar. Ha estat un llarg aprenentatge que durarà sempre”. El seu discurs ha anat més enllà de la primera persona: “Algú sense cultura, o sense accés, és indefens, amansit i acrític. De la mateixa manera, un país sense cultura no té possibilitats per projectar-se al món, ni és capaç d’enfrontar-se a unes altres cultures més fortes, orgulloses i colonitzadores.” Evocant el camí que va del mestre de Taüll fins als creadors d’avui, de la cultura popular, nodridora de les avantguardes, fins a la tecnologia, Viladecans ha dit: “Sense memòria no hi ha futur”, i ha fet vots perquè la cultura catalana no defalleixi.

Per lliurar el guardó a la traductora Dolors Udina (Barcelona, 1953), han triat el seu marit i còmplice, el també traductor i poeta Antoni Clapés. Udina, reconeguda per l’excel·lència de la seva tasca i la pulcritud del seu ofici, que ha traduït autors com ara Cynthia Ozick, Alice Munro, J.M. Coeetze, Toni Morrison, Raymon Carver, Nadine Gordimer, Jane Austen i Virginia Woolf, ha volgut compartir el seu reconeixement amb els seus companys de gremi. “Dec ser la més veterana dels vint o trenta traductors que treballem amb obstinació, no sempre ben remunerats, però amb il·lusió d’eixamplar la literatura catalana”, ha recordat, i ha destacat l’edat d’or de la traducció en una llengua que viu una situació difícil.

Serrat: “Sense cançons no sabríem viure”

L’únic guardó col·lectiu ha estat per al festival de les arts sonores, visuals i digital-performatives de les Terres de l’Ebre, l’Eufònic, estretament vinculat al paisatge i la riquesa patrimonial d’aquestes comarques sovint perifèriques del rovell de l’ou cultura. Per això el seu director, Vicent Fibla, que ha rebut el guardó de mans de la crítica d’art Conxita Oliver, ha recordat expressament les localitats de la Ràpita, Ulldecona i Amposta, entre més indrets, d’aquesta “terra indesxifrable”.

L’últim a rebre el reconeixement del CoNCA ha estat el cantautor Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943), que ha rebut el guardó de mans d’una nena que va créixer amb les seves cançons, la cantant Sílvia Pérez-Cruz. Serrat, que acaba de posar punt final després de cinquanta anys de carrera, engegats en el moviment de la Nova Cançó, ha ofert una reflexió poètica sobre la seva feina: “Fa més de cinquanta anys que escric cançons i ho faig perquè escriure i cantar-les em permet de treure sensacions i pensaments que em bullen a dins. Escriure cançons és fer servir els sentits i mirar-se endins. Les cançons, com la magdalena de Proust, ens transporten a llocs i a moments que hem viscut i que tal vegada estimem. Les cançons, de vegades, ens colpeixen, ens fereixen i ens maten, però sense les cançons no sabríem viure.”