Sense llista cívica, però amb l’ANC

Llàstima que no fas esment apreciat Vicent de la valentia de la presidenta de l’ANC la Sra Dolors Feliu, per senyalar sense embuts aquest polítics/partits que ens han traït i ja que dir que tenen la mentida per bandera, com és el cas de la secta botiflera d’ER i això de JxC que va pel mateix camí.
També caldria agraïr a la presidenta el tenir la valentia de tirar endavant la llista en qüestió, hem pogut veure la realitat de elements que s’han posicionat en contra i que la seva proposta és la mobilització, serà que en aquestes últimes mobilitzacions Vicent, com és el cas del perseguit per aquesta inquisició de justícia espaÑola en Dani Gallardo, només hi havien 150 persones, una majoria jubilats i així podria anar posant exemples per comprovar la realitat de les desmobilitzacións que aquest tant proposant.
Anava a comentar sobre la convenció de la sucursal del PSO€ a la colònia catalana, però ja no em queda ni esma per comentar-ho; és tal el despropòsit d’aquest Illa i la cohort de nyordos colons que hi havien, descendents d’aquells que varen tenir de defugir de la seva espaÑa, tot defugint de la misèria i un futur millor per seus fills i ara aquí els tenim, recolzant el 155, l’espoliació, el genocidi cultural i del català.

El PDIC (procés Democràtic per la Independència del Principat de Catalunya) el seguirà conduint i el culminarà la gent, com ja des de l’inici. I l’ANC en serà el puntal que ha estat també del començament. M’agradaria puntualitzar que en les PD (post dates) de l’editorial he trobat a faltar alguna referència a la reunió de simpatitzants d’ALHORA que avui a les 5 de la tarda hem celebrat als Lluïsos de Gràcia. De moment podem dir que el partit polític promogut per na Clara Ponsatí i en Jordi Graupera comença amb força, amb més de 500 inscrits com a simpatitzants en tan sols 4 dies. I que s’hi van afegint personalitats destacades com l’economista Ada Ferrer i l’escriptora Anna Punsoda. S’està construint amb celeritat i força una alternativa que pot aglutinar gran part de l’electorat abstencionista de les darreres eleccions. ENDAVANT¡¡*¡¡

Disculpa, però la Feliu i el Beltran i uns quants secretaris nacionals mès han tingut uns comportaments antidemocràtics intentant silenciar als moviments crítics i exercint la violència física contra el dret a la informació com el que vaig patir personalment per part d’en Manel Manzanas. Molt penós en una organització assembleària. És una gran derrota de la Feliu perquè el desplegament mediàtic i les centenars de conferències a favor de la llista no ha servit de res. Han portat a l’ANC a la paràlisis total impedint qualsevol iniciativa de acció al carrer. La Sectorial de la Gent Gran t’ho pot certificar. Ara, noves eleccions i fora tota aquesta gent que han estat apunt d’enfonsar l’ANC com el Bartomeu el Barça

La votació de l’ANC ha anat molt bé per demostrar que entre les direccions i les bases no sempre hi ha una lectura compartida sobre el que cal fer. Dieu:
“s’ha vist clar que els partits polítics tots sols, sense la força del carrer, no poden dur-nos lluny”. Continueu esquivant una qüestió central: de moment, per anar lluny, calen vots i diputats al Parlament, al Congreso i al Senado. Cal multiplicar i no dividir. No crec que no en sigueu ben conscient. Per molt que “ens engresquem” jugant a les eleccions, la realitat ens espera cada dia per tal que ens hi encarem. Anar, cada dos per tres, a eleccions fora de termini és deixar aparcades un munt de decissions que cal prendre en benefici dels ciutadans. És la manera perfecta de no retre mai comptes d’allò que s’ha fet.
Sense la base d’un bon funcionament polític i administratiu de l’autonomia no hi haurà independència.

Gràcies a la llista cívica de l’ANC s’han mogut moltes coses, em sembla a mi. Gent capacitada n’hi ha a carretades. Aconseguir fer una llista cívica per primera vegada no és gens fàcil, però si algun dia se’n fa, per a les següents ja es tindrà l’entrenament fet.
No crec que al govern que hem tingut els agradés la idea de compartir espai amb professionals de fora del “club” dels partits, que no segueixi el avui manes tu, demà mano jo, ara pactem, ara toca fer tal projecte perquè em deus molts favors… i mentres tots anem vivint.

Ras i curt: com a soci de l’ANC vaig votar a favor de la llista cívica (encara que potser el 12M no l’hauria votat) per tal que els abstencionistes independentistes tinguin el seu quart espai i deixin d’alimentar amb la seva inconsciència el creixement dels partits dels colons.

Amb la candidatura d’Alhora crec que aquest quart espai queda cobert de sobres (tenint en compte que potser encara es presentarà algun altra partit independentista actualment fora del Parlament).

M’alegra que al final l’ANC hagi quedat alliberada de la responsabilitat de la llista cívica i que a la vegada el quart espai estigui cobert.

Per resumir-ho: que ERC perdi vots, m’agrada i molt però si és a costa de què els guanyi el PSC, no.

INDEPENDÈNCIA EN FORMA DE REPÚBLICA
En aquesta dècada prodigiosa -diu Partal-, s’ha vist clar que els partits polítics tots sols, sense la força del carrer, no poden dur-nos lluny. 
També hem descobert plenament, que per canviar l’estructura de l’Estat des dels fonaments, no es pot fer des dels propis fonaments.
Per això, en les eleccions anticipades del 12 de maig, per desempallegar-nos del franquisme genocida, no votarem ningú que vulgui obtenir la independència des de les estructures autonòmiques, i no votarem ningú que vulgui obtenir la independència des de partits polítics legalitzats per blanquejar la constitució espanyola.
Només farem confiança a qui proposi un programa independentista, al menys de cinc punts:
1. IMPEDIR LA PAU AUTONÒMICA,
Renunciar a participar en el govern de la Generalitat de Catalunya i del Congrés espanyol, per tal d’impedir la pau autonòmica que necessita el regne d’Espanya per blanqueja la constitució del 78
2. NO OPOSICIÓ, SINÓ CONFRONTACIÓ, Promoure la confrontació democràtica directa per part dels ciutadans contra l’Estat genocida (en aquest objectiu la complicitat amb l’ANC és determinant), en comptes de limitar-se a fer l’oposició inútil des dels partits polítics conservadors, obedients i còmplices del genocidi.
3. DESBLOQUEIG DE LA DUI.
Fer efectiva la Declaració Unilateral d’Independència com a únic objectiu polític, naturalment assumint totes les conseqüències, perquè es tracta de complir el mandat de l’1-O, i no una altra cosa.
4. GESTIÓ OPORTUNA DE LA IMMIGRACIÓ.
Ideari consistent a la no violència, justícia independent, equilibri social, drets humans i tranversalitat inclusiva per als ciutadans que ho vulguin, amb independència del seu origen.
5. PERDURAR SENSE RENDICIÓ.
Internacionalització persistent del Procés català sense rendició, fins a ser reconeguda Catalunya com a nou estat d’Europa, independent del regne d’Espanya, en forma de república.

PS.- Només de passar cada programa electoral pel sedàs d”aquests cinc punts programàtics, ja es pot discernir fàcilment quines opcions polítiques ens interessa votar -o no-, en aquest moment històric de l’independentisme català.
No cal dir que com a mínim, cada un dels cinc punts programàtics és essencial -no es pot prescindir de cap-. per fer la independència en forma de república.

Sr Partal,

No pot estar tant mal informat, però tampoc vull creure que sabent la veritat la tergiversi fins el punt d’opinar que: “el debat de la llista cívica ha estat un debat modèlic”, i ho remarca en negreta!. Dir que “l’organització ha discutit els pros i els contres de la decisió amb la porta oberta” no és veritat Sr Partal.

Això és totalment fals, perquè ha estat totalment el contrari, en absolut ha estat modèlic, i de debat res, ja que s’han menstingut i silenciat els arguments dels socis que n’eren contraris i s’ha negat la possibilitat de comunicar-se mitjançant els canals interns, o fer debats públics per confrontar els dos arguments.

Això sí que hauria estat modèlic Sr Partal. La direcció hauria d’haver respectat a tots els socis de l’entitat. Però no ho ha fet.

S’ha posat tota la maquinària propagandística al servei de l’opció del vot favorable a la llista. S’ha actuat com si darrera manés l’executiva d’un partit polític, acusant els contraris a la llista de ser “gent de partit” i demonitzant-los. S’ha fet servir un discurs populista de molt baix nivell, com el que utilitzen lamentablement molts partits polítics.

Si diu el que diu, i amb un biaix tant extremadament marcat i tant mancat d’objectivitat i rigor, com li podrem fer confiança a partir d’ara?

La impressió al llegir la seva editorial ha estat de profunda tristesa i d’una gran decepció.

Sap greu,

Aclareixo d’entrada que sóc un fidel defensor del projecte de Llista Cívica impulsada per l’Assemblea. Però vull dissentir del Director quan afirma que el debat s’ha portat de forma modèlica. Des de fa més d’un any es va mirar de posar pals a les rodes al projecte per part del sector crític al projecte. I s’han fet servir eines poc clares, com manifestos i adhesions de Territorials que ni ho havien discutit. Tot amb els altaveus que representen els mitjans de comunicació en mans dels partits de sempre. D’altra banda, l’argument del perill de desaparició de l’entitat com a resultat de “presentar-se a les eleccions” és bastant pueril i tractava de desactivar la força de la possible candidatura: l’aval de la més potent eina de mobilització d’aquest País i de tot Europa, l’Assemblea. El cert és que aquest projecte de presentar una llista a les properes eleccions ha aconseguit, certament, remoure el panorama polític: durant els 14 dies que ha durat la consulta a les bases s’han convocat noves eleccions al Parlament, s’ha concretat la candidatura Ponsatí-Graupera, en Lluís Llach es defineix contrari al projecte i es postula com a President de l’Assemblea… Molt significatiu, tot plegat. I molta casualitat, no?

Doncs jo no entenc res: simulacre d’independencia, simulacre d’amnistia, simulacre de promoure un partit…
Els 4000 que han votat a favor de la LC i els que la podien dirigir crec que són totalment lliures de continuar. I l’ANC, com a mínim, a ajudar a tots els que prioritzin la independència, però ningú no la vol o no la vol lluitar. Considero abduït el comentari de C. Feliu (no el fet físic que explica, ell sabrà) i altres contraris a la LC. Si surt endavant una LC que hi fareu, també us hi oposareu…perquè fa ombra als vostres partidets pro Ñ? Abduïts o venuts.

Sense entrar en si el debat va ser modèlic o no, ja que no hi vaig participar; sí que puc dir que la sensació general de l’AGO, que hi vaig anar com a soci i voluntari, va ser d’alegria per part dels socis al saber el resultat de la consulta, i de tristesa però també d’esperança per part del secretariat nacional. Personalment estic satisfet del resultat, perquè tot i que vaig acabant votant que sí, era força partidari de votar en blanc. El que també vaig veure, i crec que és el més important perquè uneix els dos bàndols, és que tothom continua amb ganes de lluitar i de no rendir-se.

El que també puc dir, i això passa tant a l’ANC com a Òmnium, és que en els actes i en les assemblees, si més no a Osona, la presència de gent de la meva edat (28-29 anys) i menor és mínima i gairebé nul·la. És normal que el jovent no hi participi, decebut amb tothom, i segur que quan torni a venir el moment decisiu hi serà, però això és quelcom que les dues entitats (sobretot Òmnium) hi haurien de posar més esforç per millorar-ho.

Totalment sorpresa que en Vicent consideri “modèlica” la gestió de la direcció de l’ANC amb el tema de la Llista Cívica.

No repetiré el que ja ha estat dit en altres comentaris.
Només faré una puntualització: estar en contra que l’ANC promogués una Llista Cívica no és el mateix que estar en contra que hi hagués una Llista Cívica.

I, certament, molts socis no estàvem d’acord que no es permetés a les Territorials organitzar debats amb ponents a favor i en contra.

En fi, sigui com sigui, espero que l’ANC segueixi sent el que ha de ser: una entitat poderosa que mobilitzi la gent i fiscalitzi els polítics.
SEGUIM.

Tan de bo, els catalans, fóssim capaços de tirar endavant la Llista Cívica per a la Independència, a partir d’ara, sense el bon ajut i suport de l’ANC. Per què no?!
Si ara és massa just, preparem-nos pel 6 d’octubre. És necessari un projecte plenament unilateral i rupturista, a banda dels que vagin confraternitzant alhora. Dono gràcies a la Presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, i a tots els seus col·laboradors per la ingent lluita en favor de la Llista Cívica.

He notat, en la campanya de la Presidència de l’ANC en defensa de la Llista Cívica, el biaix contrari de Vilaweb, les reticències inicials de la Tertúlia Proscrita, o la denigrant valoració de Clara Ponsatí catalogant-la despectivament “d’invent”. O almenys a mi m’ho ha semblat. És clar que tothom té dret a opinar.

L’ANC ha perdut una vegada més l’oportunitat de tirar endavant enlloc de l’anar fent. Podrem tornar a casa tranquils després de cada manifestació per lluïda i educada que sigui, els “partidets independentistets” podran seguir tranquilament la seva deriva autonomista, com allò que deia el portaveu de Junts al senat ñ: “queremos esta legislatura …” “Queremos “fets” i no mesas de dialogo” en una ridícula barreja de llengües que feia pena, insinuant que el “partidet” de Junts ho faria millor que el “partidet” d’ER.

Si la diferència hagués estat la contrària, a favor de que l’ANC sols ajudés la creació d’aquesta llista, hauríeu sentit els contraris bramant que no es podia fer, que la diferència era massa poca i que ai las! que l’ANC es partiria.

Què curts de mira han estat els que han fet tanta campanya contra aquesta iniciativa unilateralista i rupturista.

Què ho fa, després de tot, que l’ANC sempre acabi sense fer costat, amb tota la seva força que encara és molta, a iniciatives independentistes com ha estat el Consell de la República o el Debat Constituent?

La por de perdre l’ANC ens fa perdre la Independència! Els ferrosos estatuts pensats per protegir l’ANC en són el principal obstacle. Els pares de l’ANC no volen ni permeten que aquest seu fill, permanent adolescent, maduri i es faci gran, i així el que pot passar és que pateixi una greu dolència de raquitisme creixent o potser una lenta malaltia neurodegenerativa.

Les bones notícies, per a mi, no són les eleccions aquestes ni les moltes candidatures que s’hi presentin, la bona notícia serà quan l’independentisme unilateral i rupturista agafi cos i s’organitzi en defensa de la DUI i de la Llengua, lleial al Mandat del Primer d’Octubre: “Edificar, dia per dia i moment a moment, la ja incipient República Catalana Independent”.

Ho repeteixo:

Tan de bo, els catalans, fóssim capaços de tirar endavant la Llista Cívica per a la Independència, a partir d’ara, haven rebut ja, com hem rebut fins ara, el bon ajut i suport de l’ANC, de la seva Presidenta, del seu secretariat i de molts socis clarividents.

Per què no?!

Si ara és massa just, preparem-nos pel 6 d’octubre.

És necessari un projecte plenament unilateral i rupturista, a banda dels que vagin confraternitzant alhora.

Potser sí, que cal fer la Llista Cívica, a partir d’ara fes de fora de l’ANC, de la pròpia organització.

Jo demanaria, a la Dolors Feliu i a l’equip que ha anat preparant i madurant aquest projecte de la Llista Cívica que, apartant-se momentàniament de l’ANC, intentin tirar-lo endavant. És necessari.

PS:
https://youtu.be/eNzT38N1trk?si=BIwpWYDsSvuhA8Do

Puc dir que sense haver fallat mai a les manifestacions convocades per l’ANC per la diada, ara penso que ne ‘hauria de convocar una abans del 12/maig per incentivar el vot independèntista. La unitat dels partits independèntistes palesa en cada diada, hauria de ser, ara que un espanyolista pot arrasar la Generalitat, més forta que mai. I sobretot que fós un manifest clar del perill de l’abstenció.
La campanya electoral acompanyadad’una manifestació convocada per l’ANC pot ser crucial per fer un tomb al desencís de molts. I no caldrà fer una samarreta per aquest dia. Tothom que es posi una dels darres anys. Veure’n tantes i de tant diferents però totes amb un mateix esperit pot fer recordar que estem dempeus per impedir un govern espanyolista.

D’acord amb l’editorial. Només que els “no” a la llista cívica s’han vist beneficiats per l’impossibilitat material de bastir la candidatura en tan poc temps…

PS. Atès que voldria comentar la Tertúlia Proscrita que he llegit aquest cap de setmana, i aprofitant que el tema va de candidatures al 12-M, si se’m permet:
.
LA TERTÚLIA PROSCRIU L’EXISTÈNCIA D’UNA CANDIDATURA INDEPENDENTISTA
.
A la passada tertúlia especial 12 de maig cap dels 4 tertulians no va esmentar la candidatura de l’AC, que estarà a les eleccions del 12-M. No entraré en el contingut del seu programari, només que és independentista, terme avui massa malaguanyat per a molts en proclamar-se’n…
.
Vicent Partal sempre ha deixat molt clar que no parlarà d’aquesta formació política que considera feixista, i no farà cap entrevista amb la Sílvia Orriols. Jo penso que l’AC i, per exemple, el feixisme explícit de Vox hi ha molta diferència, però respecto el criteri d’en Vicent. Res a dir.
.
Ara bé, d’aquí a ni esmentar que existeix aquesta candidatura, hi ha un salt. Entrem en el terreny d’ometre una informació per motius polítics, i em sembla perillós. La premsa de Madrid ho fa sistemàticament sobre l’independentisme, omet el que li modifica el seu titular, etc.
.
En el cas de les editorials –per sort hi ha col·laboradors que sí parlen d’aquest tema– hi veig precedents que configuren una visió política de com cal combatre el feixisme i és preocupant. M’explico:
.
En aquests mesos de genocidi a Gaza per part de l’Estat feixista d’Israel la línia de l’editorial de VW ha sigut de silenciar la barbàrie diària que està patint la població palestina. Silenci informatiu. De la mateixa manera que l’AC, pel que fa a la línia editorial de VW, no existeix…¿És una posició contra el feixisme, ignorar-lo?
.
Jo penso que al feixisme cal combatre frontalment i que si l’ignorem, no fem més que reforçar-lo, perquè representa que no tenim discurs amb què confrontar (avui, encara no he llegit Resina)…
.
Resumint, no amaguem el que hi ha. Mirem La realitat cara a cara. l als tetulians: Josep Costa, Albano Dante Fachin, Txel Partal, compartiu aquest silenci?
.
Perquè si és així, el dia del balanç del 12-M hauríeu de ser coherents amb aquesta omissió per motius polítics, i ho haureu d’explicar…

Aquesta vegada si fan cas a la voluntat del soci, no pas com les altres dues vegades quan se’ls va consultar qui havia de ser la Presidència.

Possiblement el resultats hauria estat un altre si no haguéssim marxat de l’ANC 1/3 part dels socis. En les entitats passa com en els partits, per efecte sedàs, cau pel forat el que vol complir l’objectiu de l’entitat i es queda qui en fa objectiu l’entitat.

Ara l’escena és la que és:

Els partits autonomistes que diu ser independentistes, van perdre més de 800.000 vots independentistes en les dues passades eleccions, això és un fet documentat.

Ara La qüestió és:

Quants dels abstencionistes farem vot útil i quants no?

A.- Sense la LlC de l’ANC l’abstenció serà alta, possiblement passarà dels 400.000 vots. Per tant el president serà l’Illa sense ERC, perquè no li caldrà.

B.- Amb la LlC de l’ANC, la majoria d’abstencionisme hauriem votat, però molt provablement el president també seria l’Illa perquè ERC faria el tercer Tripartit; de fet ara ja és el tripartit de facto.

Un govern de JUNTS i ERC seria un suïcidi per Puigdemont. Farà bé el President de no tornar.
Fins que ERC no desapareixi com va passa amb CIU, el Parlament serà un corral del Tripartit. Avui és més important controlar el CAC (CONSELL AUDIOVISUAL DE CATALUNLA) que la Generalitat .
ERC morirà com CIU perquè avui ERC és CIU.

L’ANC del districte de Sant Martí de Barcelona vam fer la xerrada oficial sobre el funcionament previst de la Llista Cívica i desprès un debat un va venir ex-secretari defensor del No i un ex-secretari defensor del Sí. No vam rebre, en cap moment, cap pressió de ningú per no fer aquest debat.
https://twitter.com/SantMartiXInd/status/1762244037723951163
Es va comunicar a tots els socis del territori i es va fer publicitat a xarxes sense cap tipus de pressió.
Veig molta mala fe i foscos interessos en alguns comentaris

Suscribeixo fil per randa el comentari de Albert Coll (00.04), així com el contingut semblant en altres comentaris.
Afegeixo:
Crec que l’ANC necesita un canvi radical de orientació, podem estar 30 anys sortin 600.000 persones cada 11 de setembre, sense mourens de lloc.
Segurament hem de passar a un altre “pantalla”, la de mobilitzacions no violentes i de desobediencia, les quals si crec que esdevindran presió efectiva fins a provocar una mediació internacional. Algú coneix altre camí.

Sr Partal, no entenc de cap de les maneres com pot qualificar de MODÈLIC el debat de l’ANC sobre la LC. Gairebé sempre comparteixo les seves reflexions.Avui, em sento molt decebut per la seva manca de professionalitat. Podria descriure tants i tants aspectes poc modèlics de com s’ha gestionat aquest debat, però ni en tinc ganes ni des d’aquest espai en veig l’utilitat de fer-ho. Penso que vostè en aquest aspecte va molt i molt mal informat.
Això sí, em quedo amb el to positiu i esperançat de la seva editorial. Molta força a l’ANC i que tots plegats siguem capaços de recosir moltes complicitats per abordar deidits la llibertat del nostre poble.

Totalment d’acord amb en Jaume Riu i també subscric l’editorial d’en Vicent, per suposat, encara que sobre l’assumpte de la Llista Cívica, hi veig bé la no incorporació de l’ANC, donat que potser tinguem totes les possibles maneres d’encarar l’independentisme en les eleccions del 12 de maig i més, sabent que la llista de Alhora ja suposa un trencament força interessant amb l’autonomisme pseudoindependentista imperant.

Si damunt pel que es veu el PSC té bastants possibilitats per fer-hi un bon resultat, amb possibilitat de guanyar les eleccions, trobe que d’aquesta manera, amb les llistes sobiranistes que s’hi presentaran en tindrem prou, i fins i tot podriem fer curt, en el sentit de que la dispersió del vot independentista sumant-ne una abstenció important, podria suposar perdre el govern en mans dels espanyols.

No puc estar d’acord amb la conclusió a la que arriba en Jaume Riu.
Els seus punts serien els desitjables en un país català cohesionat en el qual els tres -o més- partitsvanomenats independentistes remessin en la mateixa direcció.
Però no és el cas.
Per tant, si s’han d’aplicar les mesures correctes, s’ha de diagnosticar bé la situació.
D’altra manera semblarem les CUP i altres agrupacions que tenen imtencions força elevades, però que actuen sectàriament, com si la societat on viuen s’hagués d’adaptar als seus ideals.

Per tant, si als punts contundents que exposa, com a màxims, però adaptables al que es pot manejar, perquè el món real és el de la “real politk” ens agradi o non

I la realitat és que l’octubre del 2017 vam guanyar una batalla, però aquests darrers anys estem perdent la guerra.

Abans d’envalentonar-nos per tornar al camp de lluita, fem-nos forts un altre cop.

Com a sòcia, i membre del secretariat d’una assemblea de base d’Assemblea, no estic d’acord amb els comentaris de Jordi Queralt i de Núria Castells. No és cert que les assemblees de base no poguessin fer debats o actes amb ponents pro i contra la llista cívica. De fet, moltes van organitzar debats de marcat caire dicotomia Sí/No, i fins i tot van fer comunicats en contra. Altra cosa és que des del Secretariat Nacional no les organitzaven, sinó que van decidir de fer xerrades informatives explicant la proposta i no participar en actes de diferent format.
Salvant les distàncies, en un referèndum, els governs defensen una posició. Per exemple Sí a la Independència, Sí a la Constitució Europea o Sí a l’OTAN.