‘Sense ficció’ estrena avui un reportatge sobre el procés judicial contra l’1-O

Avui a les 21.55 el programa ‘Sense ficció’ de TV3 emet ‘Causa especial 20907/2017’, un reportatge produït per Mediapro i dirigit per Jaume Roures que analitza el ‘procés al procés’. Tal com explica el guionista, Lluís Arcarazo, la tesi del documentari és que, per a entendre el judici a l’1-O –que justament comença avui–, cal remuntar-se una dècada enrere, concretament al recurs al Tribunal Constitucional espanyol contra la reforma de l’estatut. ‘Els jutges han tingut protagonisme des del començament’, diu.

El títol, ‘Causa especial 20907/2017’, fa referència a la causa per la qual el Suprem espanyol jutjarà divuit dirigents catalans per rebel·lió, sedició, malversació, desobediència i desordre públic, arran de la convocatòria i celebració del referèndum del primer d’octubre de 2017. El documentari es qüestiona si la causa té cap fonament jurídic i si ens trobem a les portes d’una ‘injustícia suprema’. ‘Com vam fer amb el 20-S, hem reconstruït tot aquest any judicial, que és una de les millors maneres d’explicar què passa en referència al procés’, explica Arcarazo.

La ‘postveritat’ és clau per a entendre el documentari, que vol demostrar com s’ha tergiversat el concepte de violència amb finalitats polítiques. Així ho explica el guionista: ‘S’ha construït un relat per a justificar una petició de delicte completament desproporcionada. Per a sostenir que hi ha hagut violència, que és condició indispensable per a la rebel·lió, han de redefinir el concepte de violència. Si es diu que a Catalunya hi ha hagut un cop d’estat i que hi ha un clima d’enfrontament, es banalitza el concepte de violència fins a un límit que pot ser perillós. Un dels experts defineix la postveritat com la indiferència davant els fets. No importen els fets, importa que no facin nosa en la idea que tu tens. Ha passat això. L’estat ha fet un relat i després ha construït un delicte.’

El documentari també fa una dissecció del sistema judicial espanyol en termes generals. Es demana si les altes instàncies judicials són un instrument en mans dels partits polítics, quins interessos es mouen al Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Suprem i si realment hi ha hagut transició en la cúpula judicial.

Amb tot, la conclusió és pessimista. ‘La política ha instrumentalitzat l’aparell judicial per a reprimir un procés polític’, diu Arcarazo. ‘Hi ha la querella que presenta Maza al Suprem i que és calcada de la denúncia presentada abans davant la jutgessa Lamela, que alhora té molts punts de coincidència amb l’atestat de la Guàrdia Civil. Aquest atestat el va escriure el coronel Baena, una persona que es dedicava a atacar sistemàticament els líders independentistes a internet. Aquest relat s’ha mantingut fins ara. Per tant, és improbable que es facin enrere. Com diuen molts participants en el reportatge, mantindran l’acusació fins al final. Potser hi ha alguna rebaixa i en comptes de demanar rebel·lió demanen temptativa de rebel·lió o conspiració per la rebel·lió. En aquest cas, en comptes de 25 anys, serien 12 o 13. Són penes igualment molt altes. Darrere de tot hi ha una voluntat d’escarmentar.’

Al documentari hi intervenen disset jutges, fiscals, juristes i catedràtics en dret penal i processal, entre els quals Josep Casadevall, ex-jutge i vice-president del Tribunal Europeu de Drets Humans; Monserrat Comas, de Jutgesses i Jutges per la Democràcia; José Antonio Martín Pallín, fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem espanyol; i José María Mena, ex-fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix, aquests no són pas els únics experts que han denunciat que la causa contra el procés no té fonaments jurídics.

Vegeu també aquestes entrevistes i articles de VilaWeb:

• Neus Torbisco-Casals: ‘Ara caldria anar directament a Estrasburg en alguns casos’
• Gonzalo Boye: ‘L’escrit de la fiscalia és guerracivilista’
• Jaume Alonso-Cuevillas: ‘Això és un despropòsit absolut’
• Aamer Anwar: ‘Espanya us ha parat una trampa’
• Joan Queralt: ‘Llarena ha tingut por del buit’
• Joaquín Urías: ‘Podrien fer una trampa: demanar rebel·lió i condemnar per sedició’
• Les males condicions amb què declararan els presos en el judici de l’1-O
• Així utilitza Espanya el TC per a impedir que Europa protegeixi els drets dels presos polítics