Examen a la gestió de Ximo Puig

Les Corts Valencianes afronten avui el primer debat de Política General de la desena legislatura. El primer del Botànic amb tres potes. Com tot en aquest mig any, les sessions parlamentàries també es veuran afectades per la covid-19. Fins i tot, la capacitat de l’hemicicle s’ha reduït a la meitat, entre més mesures de contenció del virus.

La pandèmia és la gran qüestió, pràcticament l’única, que el president Ximo Puig ha pogut administrar d’ençà que va començar la legislatura, al juny del 2019. I ho ha fet pel seu compte, d’una manera quasi presidencialista que en alguns moments fins i tot ha molestat els socis de Compromís i Podem.

La gestió tant sanitària com social i econòmica centrarà el discurs inicial del president.

Cinc eixos per a una crisi

Quant a la desfeta econòmica, tres dades com a exemple: Al País Valencià, les xifres de l’atur registrat el mes d’agost rondaven el mig milió de persones, sense comptar les que estaven en un ERTO. Només el sector turístic ha perdut 3.000 milions d’euros aquesta temporada. Segons la patronal, un trenta per cent del xicotet comerç està en perill de tancar portes.

Puig ja ha avançat els eixos estratègics en què vol que es base l’eixida de la crisi. Aquests ítems són l’ocupació, el coneixement i la investigació; la resiliència econòmica i la transformació digital; la transició ecològica i la cohesió territorial; la cura de les persones i la inclusió social i, finalment, el govern i l’administració eficient.

Aquests darrers mesos el president s’ha reunit amb empresaris, sindicats, agents econòmics i industrials i representants de les universitats per a convèncer-los que s’hauran de fer molts sacrificis per eixir de les crisis que ha causat i que causarà encara la pandèmia. Amb ells i amb els partits de l’oposició excepte Vox, es va aprovar a les Corts el pacte de reconstrucció. Un projecte d’ampli espectre que recuperarà i durà davall el braç a les Corts. I en nom d’aquests acords, demanarà a l’oposició que se senta concernida i que arrime el muscle.

La gestió personalista de la pandèmia

Al principi de la primera onada, el deu de març, va ser el president qui va eixir a comunicar que se suspenien les festes de les Falles i de la Magdalena. L’acompanyaven els dos vice-presidents i cinc consellers. A partir d’eixe moment, la presència pública del president va ser omnipresent.

Puig va voler demostrar que controlava la situació, que era al timó de la crisi. Es va fer molt visible, feia anuncis, mostrava imatges de les reunions telemàtiques amb els uns i els altres, anava a l’aeroport a rebre carregaments de material sanitari i cada diumenge compareixia en llarguíssimes conferències de premsa després de la de presidents.

Tensió sanitària

Quant a la gestió sanitària, els nombres acompanyen. Tot i que aquestes darreres setmanes la xifra de contagis i de brots ha pujat, la letalitat del virus està molt per davall que en la primera onada i molt per davall de territoris com Madrid que, amb els contagis disparats, avui ha confinat prop d’un milió de persones.

Encara així, s’han donat casos perillosos com el que va obligar al confinament de Benigànim a la Vall d’Albaida i el que ara amenaça Carlet a la Ribera Alta.

La incidència de la covid-19 ha posat en tensió la capacitat assistencial. Quan va començar la pandèmia es van tancar centres d’atenció primària per desviar molts recursos als grans hospitals on es feia front al virus. El personal sanitari va arribar al límit de la seua capacitat. Durant l’estiu no s’han cobert les vacances i ara, amb la segona onada ja desfermada i en portes de la campanya de la grip, els centres d’atenció primària no donen l’abast. Els sanitaris fa setmanes que denuncien la situació. Es repeteixen imatges de cues en els ambulatoris. Els metges de primària amenacen de fer vaga si no milloren les condicions, i ja fa setmanes que els MIR van prendre aquesta mesura de força.

L’oposició pega molt fort el govern i centra els atacs en la consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló, i és d’esperar que en el debat que avui comença continue fent-ho. El PSPV reconeix que l’atenció primària està tensada, però defensa la consellera que, diu, té tot el suport del govern.

Més tensió a les residències

A banda de defensar la gestió de Barceló, Puig també haurà de fer-ho amb la de la vice-presidenta Mònica Oltra, que és la titular d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que inclou les residències, centres de majors i centres per a persones amb necessitats diferents. De les 1.584 persones que fins divendres (última actualització de la conselleria) havien mort per coronavirus al País Valencià, prop de 600 eren residents en centres de majors. Només a la Domus Vi, de gestió privada, hi ha hagut més de 70 decessos.

És l’anomenat model del PP, residències gestionades per empreses privades, la majoria per fons d’inversió, que tenen en els centres per a majors una finestra més de negoci.

Per a Podem, la tercera pota del Botànic, tot això que ha passat amb la pandèmia demostra que s’ha de tornar al model de gestió pública per evitar l’enriquiment d’empreses privades i repensar tot el sistema d’atenció a la dependència.

El festeig amb ciutadans

Durant la legislatura, el to agre inicial de Toni Cantó, líder de Ciutadans, envers el Botànic, i especialment envers els socialistes, s’ha anat endolcint. L’aspror s’ha convertit en una mà estesa. Fins i tot ha deixat d’anomenar el PSPV com el PSC valencià. Aquestes darreres setmanes, Puig i Cantó han mantingut trobades en les quals s’ha parlat d’un possible suport del partit taronja als pressuposts.

Tot i que el Botànic no necessita els vots de Ciutadans, Puig no amaga que li agradaria que els pressuposts s’aprovaren amb un consens que anara més enllà de l’aritmètica.

Aquest festeig va enervar en un primer moment Compromís i Podem, que defensen que els pressuposts es debaten i s’acorden dins el govern, conselleria a conselleria. Podem diu que no estan disposats a negociar amb Ciutadans temes tan delicats com la gestió de la sanitat pública ni la necessitat, inajornable per a ells, d’augmentar la despesa social. Amb tot, els de Compromís ara lleven importància a l’assumpte i diuen que no els preocupa aquest festeig perquè no es creuen el gir al centre del partit de Toni Cantó. Ho atribueixen tot a les dots teatrals del síndic.

Els socialistes veuen normals aquests contactes i valoren els pactes de reconstrucció, que consideren que són molt més socials i progressistes que els mínims que marcava el pacte del Botànic II signat l’any passat al castell de Santa Bàrbara d’Alacant.

Tots tres socis de govern tenen clar que la negociació de pressuposts que just ara comença serà molt complicada. De moment, a les cuines de les conselleries ja s’estableixen les prioritats, perquè el pressupost és limitat i la pandèmia ha obert molts traus.

Fer crisi de govern, o no

Fa setmanes que s’ha escampat la idea de la necessitat de fer canvis al Consell per donar un impuls a algunes conselleries que han estat desaparegudes durant la crisi. O per rellevar alguna persona que aquests mesos ha estat massa exposada. Qui ho va verbalitzar en una entrevista ara fa una setmana al diari Levante va ser la vice-presidenta primera, Mónica Oltra. El president va respondre des de les càmeres d’À Punt que no tenia cap intenció de fer canvis immediats i que ‘en el futur, ja veurem’. I Oltra, a la taula de portaveu del Consell, retrucava i insistia divendres passat que és possible que sí que faça falta un canvi.

A banda aquests intercanvis florentins, està clar que la remodelació, si es fa, s’interpretarà en clau interna, i cada partit del Botànic està en una situació diferent. Podem ha canviat de líder fa poc i la nova coordinadora autonòmica, Pilar Lima, no està en la mateixa sintonia que el vice-president tercer del Consell, Rubén Martínez Dalmau. A Compromís estan pendents de la data del congrés del Bloc que hauria d’haver sigut aquesta tardor. I al PSPV, Ximo Puig ja ha deixat clara la seua intenció de presentar-se a la reelecció com a secretari general en un congrés que s’ha de fer el mes de juny.

El finançament, l’assignatura pendent

Un efecte secundari molt dolorós de la pandèmia és que la reforma del finançament del País Valencià haurà d’esperar una temporada més. Madrid ha trobat en la covid-19 l’excusa perfecta per a no posar remei a un greuge que fa molts anys que dura. La setmana passada, el conseller d’hisenda, Vicent Soler, deia que, mentre no s’arribe a la solució definitiva, demanarà més de 1.300 milions per a pal·liar el deute de l’estat amb els valencians.