Senglars a la ciutat: uns veïns indesitjats

Cada nit els veïns dels barris barcelonins com Montbau o la Vall d’Hebron, situats vora la muntanya de Collserola, reben la visita d’uns animals insospitats: els porcs senglars. La presència del senglar s’ha convertit en un problema creixent a la capital catalana, però Barcelona no és l’única afectada. Centenars de municipis arreu de Catalunya busquen mesures per fer front a la situació; la zona metropolitana de Barcelona, el Vallès Occidental, Lleida i Girona són les àrees més afectades per la presència del senglar a l’espai urbà.

Els senglars no només destrossen jardins i bolquen els contenidors, sinó que poden causar accidents de trànsit i esdevenir un risc sanitari important. Les causes principals de la seva presència a les ciutats són la sobrepoblació de l’espècie i l’atracció pel menjar fàcil en els nuclis urbans.

Les causes de la sobrepoblació del senglar
Des del Departament d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, destaquen que el problema del senglar no és exclusiu del territori català, sinó que està present arreu d’Europa.  Una de les principals causes de l’augment de la població de senglars és l’escalfament global, que ha provocat una pujada de les temperatures que ha fet habitables zones què abans no tenien les condicions apropiades per a viure.

El canvi dels usos agrícoles també ha propiciat la sobrepoblació de senglars. En els últims anys ha proliferat el conreu de blat de moro, un tipus de cultiu molt atraient pels senglars, ja que necessita molta aigua i fa que puguin remenar la terra amb més facilitat.

Això juntament amb l’encreuament amb el poc domèstic i el porc vietnamita han elevat el seu índex de reproducció. Si abans una femella es reproduïa una vegada a l’any i tenia una mitjana de cinc cries, actualment pot arribar a criar dues vegades l’any i donar llum al doble de garrins.

El senglar a la ciutat
La capacitat d’adaptació del senglar és un dels motius primordials de la sobrepoblació de l’espècie i de les seves incursions en els nuclis urbans. Es tracta d’un animal oportunista, molt intel·ligent i que s’adapta molt fàcilment. Els senglars baixen a les ciutats atrets pel fàcil accés a l’aliment; aprofiten les restes de menjar que els éssers humans llencem a les escombraries i el pinso per als gats que es deixa de vegades als carrers.

Maria Josep Vargas, la cap del Servei d’Activitats Cinegètiques del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, explica com des de ben aviat els senglars aprenen que baixar a les ciutats és sinònim de menjar fàcil: “El senglar s’organitza en grups matriarcals, és la mare qui ensenya els petits. Tot el que fa ella ho aprenen els seus fills ràpidament. Per tant, si la mare aprèn que és beneficiós baixar a les ciutats perquè hi troben menjar i no se senten amenaçats, els garrins faran el mateix. Si no posem mesures que els dissuadeixin, el problema continuarà”

Els ajuntaments dels municipis afectats estan implementant algunes mesures com la fixació dels contenidors per a evitar que els puguin tombar, o l’organització de campanyes de conscienciació per a la ciutadania.

A més de causar desperfectes en el mobiliari urbà, els senglars poden arribar a causar conflictes greus. Tot i que no sembla un animal perillós, es tracta d’un animal salvatge i, per tant, és imprevisible. Com a tot animal salvatge, el senglar atacarà si se sent amenaçat, convertint-se en un perill per a la seguretat de les persones.

El contacte amb el senglar suposa també un risc sanitari important, ja que és portador de malalties que es poden encomanar als animals domèstics, o fins i tot a nosaltres mateixos si els toquem. Les principals són  la triquinosi o la tuberculosi, malalties a les quals els senglars estan acostumats i no els afecten en el seu dia a dia，però que podrien ser molt perjudicials per a la nostra salut.

Per últim, els porcs senglars que baixen a les zones urbanes poden causar accidents de trànsit, un perill especialment greu pels motoristes, ja que van més desprotegits que els conductors de cotxe. Els accidents de trànsit causats per animals, i especialment el senglar, no només són un risc per les zones urbanes sinó que també han esdevingut un problema en el conjunt de les carreteres catalanes.

La caça: una mesura controvertida
El mètode tradicional per acabar amb la sobrepoblació de senglars han estat les batudes. Tanmateix, l’ús de la caça com a mesura per a reduir la sobrepoblació de senglars no està exempt de debat, ja que compta amb el rebuig total de les associacions animalistes. En canvi, des del Departament d’Activitats Cinegètiques la Generalitat de Catalunya, que controla les diverses espècies animals de Catalunya, i els col·lectius de caçadors, defensen que és necessària.

La Fundació per l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) argumenta que la caça no és una mesura ètica degut al sofriment que ocasiona als animals. En un informe sobre la problemàtica sobre el senglar publicat a la seva pàgina web defensa que la caça no està provant ser una mesura efectiva per a reduir la sobrepoblació i posar remei als conflictes que ocasionen a la societat, ja que el nombre de senglars continua augmentant. També considera que la caça afavoreix el moviment de senglars cap a les zones urbanes i les carreteres ja que allà s’hi senten més segurs. Així doncs, proposen mètodes alternatius per a solucionar el problema com l’ús de repel·lents olfactius i gustatius, la instal·lació de barreres físiques.

Maria Josep Vargas Pera, cap del Servei d’Activitats Cinegètiques explica que cal diferenciar entre la caça esportiva i la caça dedicada als controls de població: “Creiem que amb una nova llei de caça podríem compatibilitzar els dos tipus de cacera i podríem ensenyar a la ciutadania que la caça és una activitat totalment compatible amb altres usos. Vivim en un país en què les espècies animals no tenen depredadors i necessiten un control. S’ha de reconduir la caça amb mesures i garanties per a que es faci de manera ordenada, correcta i en les zones on sigui necessària”.

La creació d’una nova llei de caça sembla ser un punt fonamental en la resolució del problema. Eduard Melero, director del portal de caça Cinegeticat, assenyala que l’actual llei de caça data de 1970. “Es necessita una nova llei de caça perquè l’actual està quedant obsoleta i molts temes queden fora de la legislació” afirma.

Tanmateix, tant la Generalitat de Catalunya com la Federació Catalana de Caça coincideixen en què la caça no ha de ser l’única solució. Maria Josep Vargas ho té clar: “Fins fa poc els controls de població animal només es pensaven des de la via més fàcil, que és l’arma de foc, però el problema és tan greu que ha quedat desbordat. S’han de buscar altres mesures i s’ha d’anar al focus del problema. Si el senglar és en un lloc és perquè alguna cosa l’atreu, i per tant, haurem d’intentar que allò no sigui tan atraient”.

Un llarg camí per davant
La restricció de l’accés al menjar és una de les solucions amb més suport. Sergi Sànchez, president de la Federació Catalana de Caça és un dels partidaris de la mesura: “Nosaltres fem una tasca que òbviament incideix sobre la taxa de supervivència de l’espècie, però el factor que limitaria més el seu creixement seria l’accés al menjar. Avui en dia tenim a Catalunya 60.000 hectàrees de blat de moro, que bàsicament són un restaurant obert per als senglars”.

La Generalitat va publicar el desembre de 2016 un pla de prevenció dels danys i riscos originats per la fauna cinegètica per a 2017 i 2018. En aquest pla, es treballa per un futur de poblacions animals estables i ecosistemes equilibrats per a minimitzar els conflictes actuals. Per aquest motiu aposten per actuacions de gestió preventives, pal·liatives i d’organització del territori. Tal com explica la Maria Josep Vargas Pera, el futur d’aquestes poblacions animals està en les nostres mans: “Els homes i dones som els que hem afavorit el problema del senglar, i nosaltres ens haurem d’encarregar també de reconduir-lo en la mesura que puguem”.