13.09.2024 - 17:49
L’eurodiputat de Junts Toni Comín haurà de lliurar batalla fins al darrer moment per a poder veure reconeguda la seva condició de parlamentari europeu. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha denegat les mesures cautelars que Comín va presentar per forçar el Parlament Europeu a reconèixer-lo com a eurodiputat. Perquè després de les darreres eleccions europees, la presidenta de l’eurocambra, Roberta Metsola, va negar-li la credencial, tot i haver estat elegit, perquè la Junta Electoral espanyola no el va incloure en la llista d’eurodiputats amb l’argument que no havia jurat la constitució espanyola. El TJUE ha de dictar sentència el 26 de setembre vinent sobre la demanda de Comín mateix i de Carles Puigdemont contra la decisió de l’ex-president del Parlament Europeu Antonio Tajani de negar-los les credencials a l’inici de l’anterior legislatura, el 2019, per la mateixa raó. Ara Comín haurà d’esperar a la sentència del 26 i als efectes que pot tenir en aquesta nova legislatura que acaba de començar.
Perquè l’argument del TJUE és que no pot concedir a Comín la petició de forçar Metsola a obrir-li provisionalment la porta de l’eurocambra perquè la decisió de la presidenta correspon a la nova legislatura (la 2024-2029), i, en canvi, les cautelars que demana l’eurodiputat de Junts són sobre el procediment obert per la vulneració dels seus drets i els de Puigdemont com a eurodiputat en l’anterior legislatura (la 2019-2024).
Un procediment pel qual el Tribunal General de la UE (TGUE), que és la primera instància de la justícia europea, va donar la raó a Tajani el juliol del 2022: l’ex-president no podia fer altra cosa que negar-los la condició d’eurodiputats perquè no podia contradir les autoritats espanyoles, deia aquella sentència. I Puigdemont i Comín la van recórrer al TJUE, la segona i darrera instància de la justícia europea. El dia 26 se sabrà si el TJUE corregeix el TGUE i els dona la raó; si confirma el revés que l’advocat general del tribunal va etzibar tant al TGUE com al Parlament Europeu quan el mes d’abril passat va afirmar que se’ls hauria d’haver reconegut des del primer moment, i que la negativa a fer-ho vulnera els seus drets i els dels seus electors.
Però la sentència definitiva sobre el cas del TJUE no va arribar abans de les eleccions europees del mes de juny, i Metsola, reelegida en el càrrec el mes de juliol, va fer el mateix que Tajani: acceptar la llista d’eurodiputats que li enviava la JEC amb l’exclusió de Comín. L’eurodiputat de Junts confia que la sentència del 26 de setembre seguirà el criteri de l’advocat general i invalidarà el criteri aplicar per Tajani i que Metsola va seguir, però volia avançar-se a la decisió i fer valer els seus drets abans amb aquesta petició de mesures cautelars que el TJUE ha acabat desestimant.
El TJUE diu que la decisió de Metsola és sobre una nova legislatura, i que la sentència del dia 26 té a veure amb un procediment sobre l’anterior. Per això, tot i reconèixer la connexió entra una cosa i l’altra, per una raó de procediment, el TJUE no admet les cautelars. Això ha abocat Comín a presentar un nou procediment contra el Parlament Europeu, per la decisió de Metsola del juliol passat, al TGUE, a la primera instància judicial europea. El TJUE li diu que si la sentència del dia 26 li és favorable, la podrà utilitzar com a argument en una nova petició de cautelars en aquesta nova demanda contra el Parlament Europeu.
En una situació així tot fa pensar que li serien concedides. Però, de fet, si aquesta imminent sentència és prou clara i afirma que el Parlament Europeu hauria d’haver reconegut des d’un principi a Puigdemont i Comín com a eurodiputats, perquè adquireixen aquesta condició quan són elegits i sense la necessitat de formalismes imposats pels estats (com sosté l’advocat general), Metsola no tindrà més remei que alçar el vet a Comín i reconèixer-lo com a eurodiputat de ple dret.
