El senat espanyol, controlat pel PP, activa el xoc amb el congrés per la llei d’amnistia

El ple del senat espanyol, on el PP té majoria absoluta, ha aprovat d’activar un “conflicte entre òrgans constitucionals” amb el congrés espanyol per la llei d’amnistia. Aquest moviment, que no té precedents a l’estat espanyol, pot acabar en mans del tribunal constitucional espanyol (TC), que hauria de dirimir si hi ha hagut una invasió de competències.

Pendents del resultat de l’embat al TC, això significa un moviment més del PP per a entorpir la tramitació de la llei d’amnistia en el seu pas per la cambra alta espanyola. L’endarreriment farà que la tramitació de la norma, i la resolució del conflicte competencial, s’acosti a la campanya de les eleccions a Catalunya i de les eleccions europees, o fins i tot hi coincideixi.

Els populars han activat aquest procediment perquè consideren que la proposta de llei acordada representa una reforma encoberta de la constitució espanyola. En aquest sentit, el senador del PP Antonio Silván ha dit que l’amnistia no era matèria de llei sinó de constitució. “Considerem que el congrés, en tramitar erròniament una amnistia com una proposició de llei orgànica, s’ha extralimitat en les seves competències”, ha indicat. A més, ha argumentat que significa la suspensió del codi penal espanyol per a persones concretes, fet que, a parer seu, xoca amb la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

Per part del PSOE, el senador Francisco Manuel Fajardo ha comparat la proposta del PP amb l’intent de cop d’estat del 23-F. “Tothom quiet”, ha dit parafrasejant el militar Antonio Tejero. D’altra banda, ha assegurat que la cambra alta tenia competències per a debatre i tramitar la llei d’amnistia.

Finalment, la votació s’ha resolt amb 148 vots a favor, 112 en contra i una abstenció. A partir d’ara, s’activa l’article 73 de la llei del TC espanyol, segons el qual, si un òrgan constitucional creu que un altre envaeix les seves atribucions, té un mes per a votar en ple la decisió –que és el que ha passat avui– i comunicar-ho a l’altre òrgan per demanar que retrocedeixi.

Una vegada arribi aquesta comunicació al congrés espanyol, presidit pel PSOE, podrà rectificar la suposada invasió, respondre negativament a la petició del senat o mantenir-se en silenci. En els dos darrers casos, la cambra territorial pot elevar el conflicte davant del TC. En aquest punt, és el tribunal qui ha de traslladar un escrit promovent el conflicte a l’òrgan requerit, i també als altres òrgans legitimats per promoure aquest procés constitucional perquè puguin, en el termini d’un mes, personar-se en el procediment i formular al·legacions.

La sentència que resol el conflicte determinarà a quin òrgan corresponen les atribucions constitucionals controvertides i declararà nuls els actes executats per invasió d’atribucions.