Manifestació a Perpinyà contra l’afrancesament i la persecució del català

Ciutadans del nord i el sud de Catalunya han tornat a manifestar-se junts a Perpinyà en la commemoració del tractat dels Pirineus del 7 de novembre de 1659, que va partir Catalunya entre els regnes de França i Espanya. La marxa, que ha sortit de la plaça de Catalunya i anirà fins al Castellet, on es farà un acte polític, té com a lema “Sem Catalunya Nord” i vol revoltar-se contra la persecució i marginalització del català, la destrucció de les institucions pròpies i la imposició d’una uniformitat francesa en tots els àmbits de la vida.

El Col·lectiu 7 de Novembre, organitzador de la manifestació, centra la reivindicació en dos punts principals. Per una banda, denuncia el tancament dels passos transfronterers, com ara el coll de Banyuls, que no es reobrirà almenys fins  l’any que ve, i reclamen d’esborrar les fronteres que separen Catalunya. Per una altra, s’oposen al fet que la prefectura dels Pirineus Orientals no permeti als regidors d’expressar-se en català als plens. Entre els manifestants, hi ha l’ex-president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra, i Laura Borràs, presidenta del parlament, ara suspesa.

Perpinyà dempeus com cada any contra el Tractat dels Pirineus, per refer la unitat nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Acompanyat amb la presidenta @LauraBorras i milers de compatriotes, fins a la victòria! pic.twitter.com/fPpvm3McLL

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) November 5, 2022

Dolors Serra, membre del Col·lectiu 7 de Novembre i del Casal de Perpinyà, ha explicat a l’ACN que es manifesta per denunciar allò que implica la política de l’estat francès al territori: “És maltractat no solament respecte de la llengua, sinó també pels aspectes culturals i econòmics.”

Hi coincideix Jordi Taurinyà, membre del Casal del Conflent, que denuncia que la llengua encara és maltractada per l’estat francès, tot i que veu que hi ha voluntat d’alguns polítics de fer pujar el català. “A les escoles Arrels, Bressola i les bilingües hi ha força gent que vol que la mainada faci català”, ha dit, i ha afegit que l’inconvenient és que l’estat francès no hi posa els professors necessaris: “La nostra lluita permanent és que volem més català a l’espai públic i demostrar la força que tenim per lluitar contra els estats que ens volen aturar.”

La prohibició del català als plens

Una de les qüestions que s’han denunciat a la manifestació és la decisió del prefecte dels Pirineus Orientals de prohibir als representants municipals d’Elna i Banys d’Arles d’expressar-se en català als plens. De fet, el prefecte ha portat davant la justícia l’Ajuntament d’Elna per aquesta causa, atès que a l’abril va canviar el reglament per permetre de fer les intervencions en català, tot i incloure que necessàriament es traduïssin al francès.

“Ja hi havia ajuntaments on es feien intervencions en català, però el d’Elna ha tingut el valor de convertir-ho en un acte de confrontació a l’estat”, ha explicat Serra, que ha afegit que, si l’estat francès no ho acceptés, seria un escàndol democràtic. En canvi, diu que, si ho permet, servirà de precedent per a uns altres consistoris que s’han retirat de la iniciativa perquè han tingut por de l’acció de l’estat francès.

Menys participants que el 2021

Tot i l’afluència de gent d’aquesta convocatòria –1.200 per l’organització i 1.000 segons la policia–, la mobilització ha agrupat menys manifestants que no la de l’any passat. “Cal tornar a engegar la cosa”, ha dit Taurinyà, que reconeix que, després de la proclamació d’independència, “hi ha hagut una mica de decepció per no haver pogut fer el que tothom esperava”.

Amb tot, això no ha impedit als manifestants de reclamar el reconeixement oficial del català a Catalunya Nord, que l’administració pública els atengui en aquesta llengua o crear també un estatut propi. A crits de “Ni França, ni Espanya, Països Catalans” o “Sem Catalunya, el nord de Catalunya”, han començat la marxa a les quatre de la tarda fins al Castellet, on a les sis han llegit el manifest.

Ara mateix s’acaba la manifestació de la Diada de Catalunya Nord a Perpinyà amb la ja tradicional projecció de l’estelada sus del Castellet. pic.twitter.com/DLJA1f9iHN

— Josep BONET 🎗 (@jepbonet) November 5, 2022

Després, s’ha fet una marxa de torxes fins a la Casa Musical, on es faran els concerts de cloenda del Correllengua. Hi actuen Rodrigo Laviña y su Combo, de Barcelona, Fuckboy, de Perpinyà, i Selecta JB Aljama Disc, d’Argelers de la Marenda.

Activitats de matí

Abans de la manifestació, s’han fet actes diversos a la ciutat. Al matí, el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, i Ulivieru Sauli, militant cors del partit Core in Fronte, han fet un acte titulat “La repressió de l’estat contra les nacions en lluita”, a la plaça de Riguad, on també ha actuat el cantant Pere Figueres. Tot seguit, l’Alerta Solidària ha fet arribar la campanya de la Marató Antirepressiva al Casal de Perpinyà, on després s’ha fet un dinar popular.