31.05.2022 - 21:40
|
Actualització: 02.06.2023 - 08:08
S’acosten les proves d’accés a la universitat, la “selectivitat”. Concretament, al País Valencià i a les Illes es faran els dies 7, 8 i 9 de juny. I a Catalunya, una setmana més tard, els dies 14, 15 i 16.
Amb aquest article, us volem donar un cop de mà per a anar més ben preparats a l’hora de fer la prova de llengua i literatura catalanes.
Estructura de la prova
La prova té una estructura diferent a cada territori. A les Illes Balears es divideix en dues parts: preguntes sobre història de la llengua, sociolingüística i literatura (4 punts) i preguntes relacionades amb un text (6 punts). Al País Valencià, té tres parts: comprensió del text (3 punts), anàlisi lingüística del text (3 punts) i expressió i reflexió escrita (4 punts). I a Catalunya també en té tres: comprensió lectora (4 punts), expressió escrita (3 punts) i reflexió lingüística (3 punts).
En la prova de les Illes no hi ha pràcticament cap pregunta d’anàlisi lingüística estricta. No s’hi demana res expressament ni de fonètica, ni d’ortografia ni de gramàtica. En l’examen del juny de l’any passat, solament en una de les dues opcions hi havia una pregunta (d’un punt) en què calia explicar el significat o un sinònim de quatre mots del text (optimitzar, globalització, pandèmies i fal·làcia). La Universitat de les Illes Balears ha confirmat a VilaWeb que la prova d’enguany seguirà el mateix patró. Podeu veure les proves de l’any passat i dels anteriors en aquesta pàgina (seleccioneu-hi la matèria de llengua catalana i literatura i el curs que vulgueu).
En canvi, les proves del País Valencià i del Principat sí que tenen preguntes de llengua estricta (anàlisi lingüística o reflexió lingüística).
Els criteris de correcció
A banda l’estructura i el contingut de cada prova, convé tenir en compte els criteris de correcció de les proves, que també són públics.
A la prova de les Illes Balears els professors correctors poden descomptar fins a dos punts per errades ortogràfiques, lèxiques o gramaticals. Es valora sobretot que les respostes siguin completes. Tot i que són criteris basats en el sentit comú, paga la pena de llegir-los.
A la prova del País Valencià es descompta només 0,05 punts per errada ortogràfica (no repetida) en els exercicis de comprensió, però no hi ha màxim. A més, els criteris estableixen textualment que es valorarà “un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica”. En l’apartat estrictament lingüístic, que val 3 punts, la penalització és proporcional a la puntuació de cada pregunta i, a més, al full d’examen ja s’indica (per exemple, “1 punt; resposta errònia: –0,25”).
A la prova de Catalunya es descompta 0,1 punts per errada ortogràfica (tant si és repetida com si no) i no hi ha màxim. Les instruccions detallen que l’exercici d’expressió s’ha d’ajustar a l’extensió demanada (125-150 mots) i que en la resposta es tindrà en compte l’adequació (registre formal i contingut), la cohesió (oracions ben construïdes), la coherència (estructura del text i de les idees exposades) i l’estil. En l’apartat de reflexió lingüística, que val 3 punts, la penalització és proporcional a la puntuació de cada pregunta; al full de la prova ja s’indica (per exemple, “1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte”).
Consells a l’hora de redactar
Si no teniu un gran domini de la llengua, quan respongueu un exercici redactat sigueu prudents. Això vol dir:
- fer servir mots que sapigueu com s’escriuen;
- escriure paraules i expressions precises i, doncs, que sapigueu amb seguretat què volen dir;
- fer frases curtes, però no telegràfiques;
- exposar les idees ordenadament (si veieu que teniu temps, feu un esquema i un esborrany de redacció abans);
- rellegir el text una vegada o dues.
Aquests consells també us serviran per a les proves de la resta de matèries.
Consells per a evitar errades d’ortografia
Cadascú té la seva llista d’errades ortogràfiques i, per tant, es fa difícil de donar consells que serveixin per a tothom. Entre les més freqüents, això sí, hi ha les que trobareu comentades en els articles següents (al final, en molts casos, hi ha enllaços amb exercicis per a practicar):
–Mots que es poden confondre (I)
–Mots que es poden confondre (II)
Tanmateix, tornem-hi: moltes errades ortogràfiques són simples badades. Per tant, la millor manera d’estalviar-vos-les és repassar la redacció una vegada o dues.
Consells per a evitar errades gramaticals
Igualment, heus ací alguns articles sobre qüestions gramaticals. En aquest, hi trobareu deu errades gramaticals que podreu corregir fàcilment. Tanmateix, com que és un camp molt extens, aniria bé que penséssiu quins aspectes us costen més. I quan sapigueu de quin peu coixegeu, podeu triar i remenar entre aquests articles (gairebé tots, a més, tenen enllaços de pàgines d’exercicis):
–La preposició “a” davant el complement directe
–Canvi i caiguda de preposicions
–“Perquè”, “per què” i “per a què”
–Estratègies per a dominar els pronoms febles
–Diferenciar el complement directe de l’indirecte
–Ús dels verbs “ésser” i “estar
–Gerundi: quan és correcte i quan no ho és?
Consells per a entendre la sintaxi de l’oració composta
Finalment, per a resoldre els exercicis de morfosintaxi, convé, primer de tot, que repasseu bé les categories gramaticals i les funcions sintàctiques.
També és convenient que sapigueu veure l’estructura de les oracions compostes. Si no ho acabeu de dominar, us recomanem aquest vídeo per a les coordinades i juxtaposades i aquest altre per a les subordinades. En aquests vídeos hi trobareu prou informació i molt ben explicada. Afegim-hi un complement sobre una part complexa, que és identificar les menes d’oracions subordinades. En aquest cas, cal estar atent i no caure en els “paranys” que pugui contenir l’examen.
Per exemple, si ara haguéssiu de dir de quina mena són les subordinades que marquem en cursiva, què diríeu?:
- No podia recordar on ho havia vist.
- Són d’un país on hi ha riquesa.
- Vés on vulguis.
- Has de saber això si vols fer aquesta carrera.
- Has de saber si vols fer aquesta carrera.
La clau per a entendre-ho és la substitució. Les oracions subordinades substantives es poden substituir per “aquella cosa” o “aquella persona”. Les adjectives, per un adjectiu. I les adverbials, per algun d’aquests adverbis: “allà” (locatives), “aleshores” (temporals), “d’aquesta manera” (modals), “per aquesta raó” (causals), “amb aquesta finalitat” (finals), “malgrat això” (concessives), “en aquest cas” (condicionals)…
Ara fem aquestes substitucions i tindrem la solució de l’exercici:
- No podia recordar aquella cosa (substantiva)
- Són d’un país ric (adjectiva)
- Vés allà (adverbial locativa)
- Has de saber això en aquest cas (adverbial condicional)
- Has de saber aquella cosa (substantiva)