20.05.2021 - 20:28
Més d’una seixantena d’entitats i plataformes socials han reclamat avui la municipalització de l’aigua, un bé que consideren essencial i amb el qual demanen que no es faci negoci. Sobre això, han lamentat que molts dels municipis catalans que han començat processos de remunicipalització s’han hagut d’enfrontar a processos de judicialització per part d’Agbar, un fet que les entitats veuen inacceptable.
Durant la presentació del manifest, les diverses entitats signants han expressat la seva preocupació per com es “mercantilitza” un bé indispensable per la vida. Així ho ha afirmat la portaveu de la Xarxa de Justícia Climàtica, Joana Bregolat, que ha insistit que l’aigua “no pot estar en mans del mercat” en un context d’emergència que afecta les persones, les comunitats i els ecosistemes.
La representant de l’Aliança de les Marees, Rosa Cañadell, ha subratllat que cal lluitar per la desprivatització de l’aigua per una qüestió de justícia. “També de convivència, si no es fa, s’està obrint les portes a la violència, el racisme i el feixisme”, ha explicat. Cañadell ha afegit que actualment la societat és en un context “especialment delicat” per la crisis sanitària i socioeconòmica, és per això que cal “reforçar allò comú” i fer front als embats de les multinacionals.
La gestió de l’aigua també és un fet que preocupa les generacions més joves. Així ho ha concretat el representant del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Guillermo Chirino, que considera que les decisions relacionades amb l’aigua s’han de prendre “a través de les eines democràtiques”. Un punt de vista reforçat pel Sindicat de Llogateres, que ha demanat posar fre a les situacions d’abús mitjançant processos democràtics.
Quaranta-tres municipis amb processos
Una de les problemàtiques on més han incidit les entitats és aquella que afecta els municipis catalans que volen municipalitzar el seu servei d’aigua. Així, han assenyalat directament a Agbar, denunciant una instrumentalització dels jutjats contenciosos-administratius en unes pràctiques que han titllat de sistemàtiques.
Segons la portaveu de la plataforma Aigua és Vida, Míriam Planas, l’estratègia de l’empresa passa per utilitzar recursos econòmics per contractar advocats i judicialitzar tots els processos. Una pràctica que afecta una quarantena de municipis i ens locals que han fet passos cap a una gestió directa de l’aigua. Un altre dels punts que han subratllat és la “manipulació” mediàtica que exerceix i la persecució que fa als diferents moviments socials i organitzacions que volen obrir el debat.
Així, les entitats han fet una crida a les organitzacions socials i ambientals de tots els àmbits a donar suport a la seva declaració per tal que els “governs prenguin totes les mesures necessàries per facilitar la gestió pública i democràtica de l’aigua”. També han expressat el seu suport als quaranta-tres ajuntaments que han començat processos de remunicipalització i han animat als cent cinquanta consistoris on pròximament s’acaba la concessió privada de l’aigua perquè facin el mateix procés.
