17.10.2023 - 21:40
La menopausa pot causar més símptomes a banda els fogots. I alguns dels vostres símptomes i reaccions poden ser deguts a la menopausa, fins i tot si encara teniu la regla. La investigació demostra que fer un seguiment d’aquests símptomes pot ajudar a alleujar-los.
De vegades la gent parla de la menopausa com si fos un únic esdeveniment que passa quan tens 50 anys, que és el temps mitjà en què les dones tenen l’última regla. Però la menopausa generalment s’estén entre els 45 anys i els 55 i algunes dones experimenten una menopausa “mèdica” anterior a causa d’una cirurgia per a extirpar-los l’úter o els ovaris.
La menopausa s’esdevé sovint en un dels moments més atrafegats de la vida. És possible que tingueu adolescents o nens grans a casa, que tingueu els pares grans, que tingueu feina i una vida social intensa. Si us sentiu esgotada, acalorada, molesta, irritable i no podeu dormir bé, podeu tenir la temptació de pensar que és perquè no teniu mai ni un minut de pau. Però per això és important de controlar els símptomes.
El meu equip va provar fa poc els efectes del seguiment dels símptomes i les emocions durant la menopausa. Vam demanar a les dones que puntuessin 30 símptomes físics i 20 d’emocionals de la menopausa.
Entre els símptomes físics i psicològics hi ha la poca concentració, les dificultats de digestió, la tensió i la picor a la pell, a més de símptomes evidents com ara les sufocacions i la suor nocturna. Les dones van fer un seguiment de les emocions positives com la felicitat i la satisfacció, i també de les emocions negatives, com ara la tristor, o el sentiment d’aïllament o d’enuig.
En aquest estudi hi havia dos grups de dones. Un va registrar els símptomes i emocions cada dia durant dues setmanes. L’altre els va registrar una vegada al començament de la quinzena i una altra al final.
Els resultats van mostrar que les dones que monitoraven els símptomes i emocions cada dia van notificar emocions negatives, símptomes físics i solitud molt inferiors al final de les dues setmanes que al principi, en comparació amb l’altre grup.
A més d’això, tot i que les puntuacions de solitud del grup que feia un seguiment diari eren més baixes que les de l’altre grup, les dones de tots dos grups van dir que formar part de l’estudi i pensar en els símptomes les havia ajudades a no sentir-se tan soles. El simple fet de saber que hi havia més dones que tenien experiències semblants semblava ajudar-les.
Una participant va dir: “Em fa sentir més normal que hi hagi més dones fent la mateixa enquesta i que probablement tenen problemes semblants, especialment els emocionals i mentals.”
Per què és una ajuda el seguiment dels símptomes?
Una de les raons per les quals el seguiment pot ser un ajut és que podeu notar canvis i patrons en la manera com us sentiu. Això us pot animar a cercar ajuda.
Un altre motiu és que notar canvis en els símptomes us pot ajudar a vincular el canvi amb allò que feu. Per exemple, mirant si els símptomes augmenten després de menjar determinats aliments o si milloren després de l’exercici. Això pot implicar un canvi de comportament per millorar els símptomes.
Molts símptomes de la menopausa es coneixen com a símptomes “no específics”. Això és perquè també poden ser símptomes relacionats amb la salut mental, les tiroides o les afeccions cardíaques. És important no pensar que els vostres símptomes són “tan sols” la menopausa. Sempre hauríeu de parlar amb el vostre metge si us preocupa la vostra salut.
Una altra cosa bona del seguiment dels símptomes és que podeu obtenir informació sobre la freqüència i la intensitat amb què els experimenteu en la vostra visita amb el metge de capçalera. Això pot ajudar el metge a saber quin podria ser el problema.
Llocs web com Health and Her i Balance ofereixen eines de control de símptomes que us poden ajudar a fer un seguiment d’allò que passa amb la vostra salut física i emocional. També hi ha aplicacions que podeu fer servir al vostre telèfon. O potser preferiu anotar els símptomes i la intensitat en un quadern cada dia.
Deborah Lancastle és professora associada de psicologia a la Universitat de Gal·les del Sud. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
