ERC i Junts amoroseixen el fracàs tot esperant els dies més durs

Era una abstenció com la primera, però el debat parlamentari d’avui entre ERC i Junts ha estat diferent. Han arribat fins aquí, punt i a part, i cap a escriure el paràgraf següent. Uns i altres assumeixen que no tenen cap més alternativa que continuar negociant i tancar un acord, encara que es faci esperar més que no voldria Esquerra. Avui han amorosit el fracàs de la segona investidura frustrada amb un canvi en la forma i en el fons dels missatges, amb reconeixements mutus i invitacions per a l’entesa, però també marcant línies vermelles. Pere Aragonès ha reconegut la necessitat de la coordinació estratègica de tots els actors de l’independentisme i ha donat valor, per exemple, al paper polític de l’exili; alhora ha reivindicat la importància de les institucions autonòmiques (el parlament, el govern i el president). El seu límit és aquest: no vol que hi hagi “substitucions ni tuteles”. Dit d’una altra manera: Aragonès no és Quim Torra preservant la presidència “legítima” de Carles Puigdemont. Vol ser el 132è president de la Generalitat amb totes les lletres i marcar el rumb del mandat, que ha batejat repetidament com el de la Generalitat republicana.

“Ningú no li proposarà ni li imposarà tuteles des de Junts, ni menys des de l’exili, si és investit president”, li ha respost la portaveu parlamentària de Junts, Gemma Geis, que ha reclamat per a la seva formació un paper “preeminent” en el projecte polític de la legislatura. Els negociadors aprofundiran ara la representativitat del Consell per la República, que Junts vol que es transformi en l’ens de consens per a la presa de decisions estratègiques i que ERC considerava partidista. Amb l’escull més gros en via de resolució, ERC insistia que ja no hi havia prou diferències per a blocar la investidura i demanava un “gest de responsabilitat”. Però Junts ha justificat el manteniment de l’abstenció recordant la falta d’un acord que concreti la unitat d’acció al congrés espanyol o els plans de contingència contra les negatives de l’estat, si bé accepta el marge d’exploració de dos anys que ERC i la CUP han pactat per a la taula de diàleg. També ha constatat que no han tancat el pla de govern, ni l’estructura ni el repartiment de funcions.

Un reguitzell d’arguments que fonts Esquerra rebien recordant que Junts havia volgut deixar tot això en un segon pla per a prioritzar un acord sobre les bases estratègiques de legislatura, embarrancat per les discrepàncies sobre el Consell per la República. Malgrat l’abstenció, Junts no vol ni especular sobre una repetició electoral ni posar en dubte que Aragonès ha de ser el nou president. Ho ha remarcat Geis. I, a diferència del discurs que divendres va pronunciar el president del seu grup, Albert Batet, avui en quarantena perquè és contacte estret d’una persona contagiada, aquesta vegada Junts sí que ha marcat perfil ideològic. S’ha desmarcat de l’acord tancat per ERC i la CUP qüestionant el pla pilot sobre la renda bàsica universal. Segons Geis, ha estat un acord “estèril”, perquè no ha portat Aragonès a la investidura i ha deixat en segon pla una força de trenta-dos diputats. L’adjectiu ha aixecat retrets.

Ve’t aquí la resposta de la CUP, en paraules de la portaveu parlamentària, Eulàlia Reguant: “No hi ha acords estèrils quan es parla de garantir drets, i la renda bàsica universal no es toca. I no perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè és una eina bàsica per a garantir per primer cop un mínim d’autonomia a la ciutadania d’aquest país.” L’estira-i-arronsa anticipa allò que vindrà. Com aconseguirà encaixar ERC un eventual pacte amb Junts amb l’acord ja segellat amb la CUP que, a més, aquest partit vol millorar perquè el considera insuficient? D’aquí poden venir les complicacions d’ara endavant, malgrat que a les files d’Esquerra mantenen l’optimisme per a aconseguir d’encaixar el doble acord. La CUP insisteix en la necessitat de prioritzar el rescat social i de culminar la ruptura amb l’estat, deixant enrere una legislatura que va titllar d’autonomista. Una convicció que Reguant ha deixat anar com a advertiment: “Aquesta pot ser la legislatura d’un nou embat amb l’estat, depèn ara d’Esquerra i de Junts que no sigui la legislatura de l’embat de la gent contra el govern.”

Les divergències entre els socis de l’actual govern sembren arguments per als qui ja es veuen a l’oposició. La dirigent dels comuns, Jéssica Albiach, retreia a Aragonès que perseverés en l’intent amb Junts malgrat –deia– que l’amenacin amb una “bicefàlia”, que no li reconeguin el lideratge i que li vulguin “marcar” la política de pactes a Madrid. Els comuns albiren un govern “d’obsolescència programada”. I mentrestant el PSC reitera que “no té sentit repetir un fracàs” i adverteix del suposat perill que la presidència de la Generalitat quedi “segrestada”. Ciutadans vaticina a Aragonès que acabarà a la “paperera de la història” i el PP afirma que Junts vol “humiliar-lo”.

Una altra vegada s’han vist símbols antifeixistes quan Vox ha intervingut al faristol, i una altra vegada estols de diputats han sortit de l’auditori. I s’ha sentit, encara, un altre aclariment de Borràs, que ha precisat a Vox que divendres no es va exhibir una esvàstica a l’auditori sinó el cartell de Pere Català, encarregat per la Generalitat Republicana, amb l’espardenya d’un Mosso d’Esquadra trepitjant el símbol nazi. Caldrà, si més no, un altre debat d’investidura perquè Aragonès sigui elegit president. El candidat d’Esquerra insistia en la pressa: “Fa massa mesos que som en funcions i en interinitat.” Però Junts no s’ha mogut de la inconcreta referència als “dies” o “setmanes”, per bé que assegura que no vol esgotar els dos mesos de marge abans de la repetició automàtica d’eleccions. Pot ser que a partir d’ara hagin d’entomar les negociacions més dures. El pla de govern i el repartiment de departaments no és poca cosa. Tot allò que ERC i Junts han viscut aquests últims anys no ho esborra ningú, encara que estiguin decidits a tornar a compartir un govern.