18.06.2022 - 21:40
Dijous, Berga va tornar a fer la Patum, una festa extraordinària i molt participativa que, com tantes coses més, s’havia aturat aquests dos darrers anys a causa de la pandèmia de coronavirus.
Una de les tradicions de la Patum és que hi ha un moment en què, amb la plaça Major plena de gom a gom, sona “Els Segadors”, l’himne nacional de Catalunya. Aquests darrers anys, aquest moment era especialment impactant.
La plaça de Berga és d’aquelles que quan és atapeïda fa impressió. I el cant –amb bona part de la plaça amb els punys enlaire, sempre amb una estelada enorme i amb els crits d’independència rematant la música– solia ser un moment d’aquells per a recordar i una demostració de vitalitat nacional que no deixava ningú indiferent.
Aquesta setmana l’escena s’ha repetit, després de tres anys; el 2020 i el 2021 no la vam veure i, per tant, la darrera era del 2019. Molta gent ha tornat a restar corpresa i emocionada per la força del moment.
Això m’ha fet pensar molt en l’impacte de la pandèmia. Tots som conscients que, sobretot, les grans manifestacions, les grans mobilitzacions, es van frenar molt aquests anys. Ací i arreu del món.
Però el cant de “Els Segadors” a Berga, tres anys després, crec que és un indicador que segurament va ser igualment important, si més no per a això que en diuen “moral col·lectiva”, el fre, la suspensió obligada de tantes i tantes activitats quotidianes que reflecteixen una catalanitat tan espontània com contundent.
Les conseqüències múltiples i diverses de la pandèmia, del confinament i les mesures de distància social, per a ser més concret, tinc la impressió que encara no les hem païdes. Però intuïtivament tots sabem que han estat molt significatives.
Em pregunte, per això, si el retorn d’aquesta normalitat precària en què vivim ara també ens retornarà a la normalitat nacional i si això tindrà un impacte polític. A la normalitat, vull dir, dels gests nacionals.
