02.04.2025 - 19:50
|
Actualització: 02.04.2025 - 19:53
El mes de març se sol caracteritzar per augments de l’afiliació significatius. El sector de l’hoteleria es comença a preparar per al començament de l’activitat turística estacional, amb augments concentrats en determinades comunitats autònomes. A l’estat espanyol, de cada 100 nous afiliats al març 42 són d’aquest sector. Territorialment, Catalunya ha estat on més ha crescut l’afiliació total en termes absoluts, conjuntament amb les Illes, Andalusia i el País Valencià. Entre aquests quatre territoris abasten el 65% de l’afiliació global del març. Per aquest motiu m’han semblat exagerades les declaracions de la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyola, Elma Saiz, que ha dit: “L’afiliació creix en tots els grups d’edat, especialment en els que tenien més dificultats: els més grans i els més joves. Anem resolent problemes estructurals que ens distanciaven d’Europa.” Em sembla una frase preparada per a qualsevol situació.
A Catalunya, segons les dades dels registres de la Seguretat Social, la mitjana d’afiliacions al març ha arribat a 3.806.813, la més alta d’un març en tota la sèrie històrica disponible (d’ençà del 2004). Com dèiem, el març és un mes en què l’afiliació tendeix a créixer, i l’augment d’enguany (+0,8%) s’ha situat entre el dels anys 2024 i 2023 (+0,9% en ambdós), i el del 2022 (+0,7%). En termes interanuals, l’afiliació creix a tot Catalunya (2,0%). A les demarcacions de Lleida, Barcelona i Girona es registren augments semblants, d’un 2,0%, i a Tarragona és més moderat (+1,1%).
Sobre aquest punt, Foment del Treball valora positivament el creixement d’afiliació del març. No obstant això, destaca que el creixement interanual és el més moderat d’aquests últims quatre anys (el març del 2022 va pujar d’un 4,50%; el 2023, d’un 3,04%; el 2024, d’un 2,58%; i enguany, d’un 2,05%). Aquestes dades posen de manifest que es desaccelera el ritme de creixement anual de l’ocupació, de manera que caldrà estar pendent de l’evolució aquests mesos vinents.
La publicació de les xifres d’afiliació del març també permet de tancar el primer trimestre i fer una primera anàlisi de la situació al mercat laboral durant aquest període. En primer lloc, s’observa una lleugeríssima desacceleració (d’una dècima) en el ritme de creació d’ocupació, tant en el règim general, com en el d’autònoms, però, en la realitat, pràcticament negligibles. Quant al volum de l’augment interanual de les afiliacions netes, s’ha mantingut pràcticament la mateixa xifra en totes dues dates, al voltant dels 75.000 afiliats.
El Col·legi d’Economistes de Catalunya vol cridar l’atenció sobre un punt concret: “un menor dinamisme que de fa temps experimenta l’afiliació de treballadors autònoms, atès que, tot i créixer, el ritme d’augment és la meitat que el que registren els treballadors en règim general (1,1% enfront de 2,4%, respectivament)”.
Quant a la desocupació, la nota oficial del Departament de Treball diu que el tercer mes de l’any es tanca amb 331.765 persones desocupades registrades a les oficines, la xifra més baixa d’un mes de març d’ençà del 2008, quan se’n van comptabilitzar 291.640. Fent aquesta comparació amb un dels millors moments del mercat laboral català, veiem que, en termes quantitatius, encara tenim un volum de desocupació que és un 14% superior al de llavors, però l’aspecte més diferencial crec que és el qualitatiu. El març del 2008, els desocupats de més de quaranta-cinc anys no arribaven al 40% del total i ara són el 58%. I els joves menors de vint-i-cinc anys ara són el 6% i llavors el 10%. Sembla que la proporció d’uns i altres ens diu que, per edat, era més fàcil de sortir de la desocupació llavors que no pas ara. Compte amb la de la gent gran!
En comparació amb el febrer, el nombre de desocupats ha disminuït d’un -0,8%, és a dir, 2.556 persones menys en aquesta situació. Aquesta reducció és un xic més alta que la registrada el 2024 (-0,6%), tot i que la Setmana Santa de l’any passat va ser a final de març. En realitat, els mesos de març i abril les dades laborals reben cada any una gran influència d’aquests dies de vacances.
En contra d’aquests darrers mesos, les dades del març apunten a una possible inflexió. Interanualment, la desocupació es redueix a un ritme del 3,7% a Catalunya i mostra una tendència d’una certa acceleració en la taxa de descens. En xifres absolutes són 12.624 persones menys que fa un any. A l’estat espanyol, tot i que la reducció de la desocupació continua essent més pronunciada, amb un ritme de caiguda del 5,4%, s’ha moderat la velocitat del descens. Malgrat aquest canvi a casa nostra, en la bona direcció, no sembla suficient per al volum de desocupació que subsisteix, amb tot el retard acumulat.
Per això, el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, deia aquest matí: “El bon comportament de la desocupació registrada al març, tot i els símptomes d’alentiment en el nombre d’afectats, no pot amagar els problemes estructurals del mercat de treball que tenim a Catalunya.” I ha destacat que aquest comportament positiu ha estat malgrat “la Setmana Santa, que enguany s’escau el mes d’abril, a diferència de l’any passat, que va ser al març”.
Finalment, l’augment registrat en la contractació indica un possible creixement de l’activitat. L’augment dels contractes sobre el febrer és del 12%, i del 7% sobre el març de l’any passat. Això fa que el creixement trimestral sigui una mica superior al de l’any passat, d’un 0,9%. Aquest augment, contra allò que passava mesos enrere, s’ha fonamentat en la contractació temporal, que creix d’un 3,8%. En canvi, la indefinida cau d’un 2,7%. Aquest fenomen s’ha repetit a tot l’estat espanyol. Val a dir que, respecte del primer trimestre de l’any passat, la causa d’aquesta caiguda ha estat la contractació indefinida de fixos discontinus, que ha disminuït més pronunciadament que la resta de la contractació indefinida (-6,8% enfront del -1,7%). La xifra sembla apuntar a una “normalització” de la situació, després dels alts i baixos que han registrat aquests contractes, a causa de la reforma del mercat laboral.
