11.03.2022 - 10:40
|
Actualització: 11.03.2022 - 11:40
El sector energètic alerta de la possibilitat que els preus de l’electricitat assoleixin uns nivells mai vists si la guerra d’Ucraïna s’allarga i l’administració no pren mesures excepcionals. “A l’estiu tenim poca aigua, no fa pràcticament vent i tenim molta demanda de climatització; la llum pot superar els 1.000 euros per MWh hora“, diu el president del Grup de Gestors Energètics, José Enrique Vázquez. Segons aquest expert, l’augment de preus tindrà conseqüències greus tant per a les pimes com pels consumidors, tot i que l’impacte més gran es notarà al sector de les comercialitzadores. “Tret de les tres o quatre grans, el 99% restant tindrà dificultats de viabilitat”, apunta.
Més veus fins i tot assenyalen que les condicions podrien haver estat molt pitjors si no fos per la climatologia d’aquests darrers mesos. Segons indica el vice-president del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, Joaquim Daura, la borrasca Franklin del febrer va permetre de generar una gran quantitat d’electricitat a través dels molins eòlics i el mercat asiàtic ha reduït la demanda d’energia, cosa que ha fet créixer la disponibilitat de vaixells que transporten gas natural liquat.
No obstant això, la preocupació entre els experts continua essent alta. En primer lloc, per les empreses, sobretot les pimes, que han vist com l’augment de la factura de la llum les condiciona enormement. Segons un estudi presentat aquesta setmana per PIMEC, el 16% de les petites i mitjanes empreses catalanes reconeixen que hauran de cessar la seva activitat si no baixa el preu de l’electricitat, cosa que es traduiria en la posada en risc de 320.000 llocs de feina. També en aquesta línia, la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA) ha advertit que el subministrament elèctric ja representa el 35% dels costs fixos d’un negoci. “La majoria d’empreses no poden reduir la producció com ha fet alguna companyia electrointensiva; si s’aturen, han de tancar”, assenyala Vázquez.
Aquest expert també apunta a la possibilitat que hi hagi una gran onada de pobresa energètica motivada per l’augment dels subministraments i els carburants. Segons càlculs de l’associació de consumidors Facua, la factura elèctrica d’un usuari mitjà superarà els 250 euros si es mantenen els preus actuals, més del doble respecte de final del 2021, quan el preu de la llum havia assolit rècords històrics. “Si ara s’han de pagar aquestes factures, lloguers i benzina per anar a treballar, això origina una pobresa molt important”, comenta el president del Grup de Gestors Energètics.
Per una altra banda, Vázquez apunta a les comercialitzadores com les altres grans perjudicades de la situació actual. A excepció de les grans companyies –menciona grups com ara Naturgy, Iberdrola, Endesa i EDP-, diu que la resta poden veure compromesa la seva viabilitat perquè no són capaces d’obtenir prou marges. En aquest sentit, petites comercialitzadores independents com CatLlum o Som Energia han suspès temporalment les contractacions amb nous clients. “A causa de l’actual fluctuació de preus de llum i gas, el servei de contractació es troba aturat temporalment”, indiquen les seves webs.
Tancar l’aixeta del gas, una possibilitat que es descarta
La dependència que té Europa del gas procedent de Rússia és significativa –aquest darrer exercici s’ha situat entorn el 20%, però la mitjana és del 40%–, i Vladímir Putin ha amenaçat de tallar el subministrament de gas al vell continent com a resposta a les sancions que li imposen. Malgrat tot, els experts descarten aquesta possibilitat. “A una part li interessa tenir el gas i l’altra necessita finançament”, assenyala la professora d’EAE Business School, Maria Ángeles Ruiz Ezpeleta. Segons aquesta experta, aquesta decisió tindria conseqüències molt dures a curt termini per Europa, però condicionaria enormement l’economia russa en el llarg termini. Davant aquesta situació, apunta que l’estratègia de Rússia implicarà allargar la situació i mantenir la pujada de preus tant temps com sigui possible.
En l’hipotètic cas que passés, caldria fer esforços extraordinaris. “No hi hauria cap més opció que ser capaços de fer el mateix que fem ara amb el menor consum d’energia possible”, assenyala Daura. En aquest sentit, subratlla que l’energia no es crea del no-res i reconeix que alguns països haurien de fer passos enrere i reobrir les centrals de carbó que s’havien tancat per accelerar el procés de descarbonització.
Per frenar l’escalada de preus, els experts opten per canviar la formació de preus de l’electricitat –que cada generador percebi el cost real d’allò que li representa produir energia– i aplicar mesures extraordinàries per incidir en la factura de la llum.
Optar per la transició ecològica
A llarg termini, el camí a seguir és accelerar la transició ecològica. Així ho indiquen de manera unànime totes les veus consultades, que veuen la dependència energètica actual d’Europa com un fre per al seu creixement. “Haurem de començar a plantejar-nos que ens caldrà tenir aerogeneradors a la muntanya o a la mar al costat de casa nostra”, comenta Daura.
De fet, tots els experts assenyalen que una de les conclusions que s’han d’extreure d’aquest conflicte és que cal optar per un sistema energètic més descarbonitzat i més local. “No podem oblidar que hi ha un canvi climàtic, i aquí no hi ha discussió”, conclou Daura.
