Sebastià Perelló: ‘Cal parlar del turisme, que s’ha convertit en una de les manifestacions més importants del planeta, sense por’

Aquest mes de setembre a Mallorca, amb la col·laboració de l’hotel Son Jaumell, s’ha inaugurat la plataforma Habitació 2016, una residència de creadors, amb el propòsit que reflexionin sobre les relacions entre el turisme i la cultura. La iniciativa, completament contemporània, és obra dels escriptors Sebastià Perelló i Biel Mesquida i de la gestora cultural Georgina Sas. Un creador fa estada a l’hotel durant un mes, amb la voluntat de mirar, pensar, escriure sobre l’illa i una de les seves realitats més contemporànies i conflictives. El primer resident és el poeta i assagista polonès Adam Zagajewski, que hi haurà passat tot el mes de setembre.

Sebastià Perelló ens explica fins on arriba la gran ambició del projecte. Una mostra: en el text que segueix diu que voldria que Habitació 2016 fos ‘un espai per a parlar del turisme des d’altres perspectives, sense por de trescar en la nostra història com a lloc d’hospitalitat. I enguany hem convertit la residència de l’escriptor com a insígnia d’aquest programa’.

Sebastià Perelló ens diu:

«Habitació 2016 ha volgut esser una plataforma per tal de moure la conversa sobre les relacions del turisme i la cultura. Per ventura a partir de la idea que el turisme és o hauria d’esser això: cultura.  Més enllà d’hostilitats i estigmatitzacions d’aquesta manifestació de la cultura de masses en què s’ha convertit el turisme fa més de cinquanta anys. També més enllà dels silencis que solen esser habituals de part de la indústria turística i els mercats, quan no surten amb manifestacions ofensives contra l’ecotaxa, com ara mateix. Que d’altra banda demostra que solament l’entenen des del sector com un negoci particular que només es preocupa de dades d’ocupació i estacionalitzacions. Un mer ressort particular de l’economia, on la resta del món ha de callar perquè ells ja saben què es fan. Per tant, lluny de catastrofismes apocalíptics de la indústria que només treu el nas quan se sent amenaçada i veuen qualsevol intervenció en la conversa i en la gestió com una mena d’ingerència que no correspon, com des de les catarsis turistofòbiques.

Cal parlar del turisme, que s’ha convertit en una de les manifestacions més important del planeta. I cal parlar-ne des de posicions molt diverses. Sense por. Hem d’explorar de bell nou els comportaments en els espais turístics, com es consoliden aquests llocs i com els determinen. I què cal fer. També hem de replantejar-ne les representacions, els rituals i els imaginaris. També els clixés i els estereotips. I les sociabilitats que genera. Com transforma els llocs i com els qui vivim en aquests llocs som percebuts en aquest imaginari. Cal revisar velles oposicions que ja no serveixen, com per exemple el turista versus el viatger. I els vells mites en els quals s’assenta l’apreciació de l’espai. Per això ens cal a l’illa un veritable observatori del paisatge, i estudiar com segueix funcionant el geosímbol insular per tal de generar imatges de l’illa que determinen els comportaments de tots plegats.

Per ventura ens cal un nou llenguatge que haurem de bastir a partir de les eines que ens proporcionen les teories del paisatge, la geografia cultural, la geocrítica, la geopoètica i les noves sociologies. Rellegir els mites literaris i paisatgístics que ens han conformat en el panorama i que s’han projectat sobre l’espai insular i les formes en què s’ha declinat el territori. I per això també hem de revisar com hem comparegut en la literatura dels qui han vengut a l’illa i com s’ha configurat en els autors de la nostra literatura. I en la pintura, el cine, el disseny i la publicitat. Ens cal un centre de recerca sobre aquestes qüestions, perquè d’alguna manera, si ho mires bé, fa molts d’anys que vivim entre els rituals i les rutines del turisme i els seus imaginaris, que depenen de l’imaginari del viatge, l’exotisme i d’una llarga tradició d’arrels romàntiques, que encara afecta sobre la nostra manera d’entendre’ns i de mirar els nostres hostes i convidats. Cal també repensar aquesta activitat, i sobretot aquest comportament que és el turisme, des de la noció bàsica de l’hospitalitat. I la manera que tenim els humans de fer ús dels llocs i com es carreguen de sentit i canvien. Pensar en la seva fragilitat quan són objecte de requalificacions contínues i de massificació. Ens cal investigar les formes i les propostes, els dissenys de la topologia turística. Això voldria ser Habitació 2016: un espai per a parlar del turisme des d’altres perspectives, sense por de trescar en la nostra història com a lloc d’hospitalitat. I enguany hem convertit la residència de l’escriptor en insígnia d’aquest programa.

D’una altra banda, hem pensat l’hotel com l’espai idoni per tal de representar simbòlicament aquest afany. Espai fantàstic de l’imaginari turístic, espai d’excepció que per una banda s’oposi al domicili, però s’hi calca. Però que també és lloc de memòria, del plaer, lloc de reencontres i d’encreuaments, refugi i espai de fuita. Sempre flotant, de recerca d’un mateix i de troballes de les nostres pròpies formes de ser insòlits i estranys, de la bellugadissa i la calma i la salut, de la singularitat i l’ànsia de ser eventuals, de l’evasió. De la comèdia i la tragèdia, del secret i de la clandestinitat. I l’any que ve voldríem centrar la conversa en aquest lloc mític que la literatura, l’art i el cine han declinat en mil i una formes diferents. Perquè l’hotel també és un gran teatre. I no cal dir-ho, des de l’arquitectura, des del paisatge, des de les nostres maneres d’entendre les vacances i el lleure. L’ars poetica de l’hotel, en definitiva. »